“ La formació ha de permetre l'obertura del mercat laboral del futur ”

Entrevista a Joaquín Nieto Sainz,
Director de l'oficina de l'Organització Internacional del Treball (OIT) a Espanya
07/06/2016

Joaquín Nieto és Director de l'Oficina de l'Organització Internacional del Treball (OIT) per a l'estat espanyol. L'objectiu d'aquesta institució és promoure els drets laborals, fomentar les oportunitats de treball, millorar la protecció social i enfortir el diàleg a l'hora d'abordar els temes relacionats amb el treball. Educaweb ha entrevistat Joaquin Nieto sobre la creació d'ocupació, l'atur juvenil, la formació i especialització i el model productiu.
Quines perspectives té l'OIT pel que fa a la creació d'ocupació a Espanya?
 
Segons l'informe «Perspectives socials i d'ocupació al món – Tendències 2016» que hem publicat fa poc temps, a escala mundial continuem constatant dificultats per sortir de la crisi de l'ocupació. Hi ha 197 milions d'aturats, que són 27 milions més que abans de la crisi, 73 milions dels quals són joves. I tenim una notícia bona i una altra de dolenta. La bona és que en el cas d'Europa hi ha la possibilitat que l'atur baixi. La dolenta és que aquesta disminució serà tan moderada que no podrà compensar els creixements de desocupació que hi haurà a la resta del món, per la delicada situació dels països emergents. Per tant, cap al 2016 temem que hi haurà 2,3 milions d'aturats més.
 
A Espanya també disminuirà la desocupació d'una manera moderada. De tota manera, resultarà insuficient per permetre la recuperació social. Hi ha recuperació econòmica però no social. Les causes encara són les taxes d'atur elevades i la davallada dels ingressos de les famílies (via desocupació i caiguda dels salaris). A més, creixen els índexs de pobresa d'una manera alarmant. Avui dia, a Espanya, gairebé el 30% de les persones viuen per sota del llindar de la pobresa i més d'un terç en el cas dels nens.
 
A Europa, la moderada disminució de l'atur els dos últims anys ha estat possible per una certa relaxació de les polítiques d'austeritat extrema i per un canvi en la política monetària. Les decisions del Banc Central Europeu han permès activar l'economia. Si hi hagués més esforç d'inversió pública i més estímul a la inversió privada, hi hauria més creació d'ocupació; i si això s'acompanyés d'una recuperació dels ingressos, també afavoriria la recuperació social.
 
En un món global on hi ha incerteses per la situació dels països emergents adquireix més importància la demanda interna. A Espanya han funcionat les exportacions, la qual cosa ha afavorit la recuperació econòmica, però això pot canviar i la demanda interna és massa feble.
 
A més, la recuperació social i la recuperació econòmica han d'anar juntes i no separades com fins ara. Actualment cal centrar l'atenció en la recuperació social. Com s'ha pogut observar, no hi ha un automatisme entre recuperació econòmica i recuperació social: són necessàries les polítiques especialment encaminades a afavorir la recuperació social.
 
Les taxes d'atur entre els joves són preocupants. Quines estratègies recomanaria en l'àmbit polític?
 
La clau de l'ocupació juvenil s'anomena ocupació. En general. Perquè les taxes d'atur juvenil solen doblar les taxes mitjanes de desocupació. En el cas espanyol, les que fan referència als joves són tan espectaculars i insuportables perquè la taxa d'atur també ho és. El primer que cal fer per reduir la desocupació juvenil és establir polítiques que activin l'ocupació. A escala mundial, l'atur juvenil és el problema més greu que afronta la humanitat per a les properes dècades, al costat del canvi climàtic. Hi ha 73 milions de menors de 25 anys que busquen feina i no en troben. Cada any, 40 milions de joves accedeixen al mercat laboral i, en un escenari business as usual, s'adonaran que no hi ha ofertes de feina per a ells. Serà necessària la creació de 600 milions d'ocupacions els propers 15 anys.
 
Però si les coses es van fent com en el passat, no hi haurà manera de solucionar-ho i ens trobarem davant una generació perduda. Aquest fet tindria conseqüències econòmiques tremendes, com ara la pèrdua de capital humà; conseqüències socials, com ara l'augment de la pobresa i la frustració social, i conseqüències polítiques de tot tipus.
 
I com s'ha d'afrontar aquesta crisi?
 
Cal generar ocupació i, al mateix temps, polítiques específiques per afavorir el treball juvenil. Que cap de les feines que es creïn pugui quedar-se sense cobrir perquè no hi ha polítiques actives per fer aquest enllaç. I donar la formació adequada per respondre davant la demanda d'ocupació que pugui existir i també per obrir camp a noves activitats generadores de llocs de treball. Cal formació en els sectors més capdavanters de la nova economia: les tecnologies de la informació i la comunicació; les energies renovables, l'eficiència energètica i la seva implantació; les ciutats intel·ligents i la bona gestió dels serveis d'atenció a les persones dependents. És necessària una formació adequada perquè aquests joves no només atenguin les ofertes de feina, sinó que també estimulin noves activitats. 
 
Apostaria per una formació més adaptada a les necessitats del mercat laboral?
 
Encara cal anar més enllà. La formació ha de permetre l'obertura el mercat laboral del futur. Aquest nou punt de vista és del tot necessari en aquests temps de canvi que arriben. Es comenta que els nens i les nenes que actualment són a l'escola treballaran el dia de demà en oficis que ara no existeixen, la qual cosa implica tenir una perspectiva molt avançada.
 
El gran desafiament que té Espanya ara mateix consisteix a anar cap a un nou model productiu. S'ha demostrat que l'edificació i el turisme com a pilars de l'economia originen bombolles econòmiques i financeres desastroses: cal canviar el model productiu. I les professions han d'estimular aquest canvi de model; un model molt més sostenible des d'un punt de vista ambiental, adaptat als desafiaments tecnològics i socials del futur, com ara l'atenció a les persones dependents (serà una font de centenars de milers de noves feines). Orientar la formació en aquest sentit ajudarà a crear ocupació.
 
Quin paper creu que haurien de tenir l'orientació i les entitats especialitzades, com ara Educaweb, a l'hora d'afrontar aquests reptes?
 
Primer cal guanyar-se una autoritat per la qualitat de les propostes. S'ha de tenir perspectiva de cap a on va la societat actual, quins són els sectors amb futur i adaptar les capacitats educatives i informatives vers la nova realitat. Si és així, la seva audiència social serà més gran i acabaran tenint també més audiència política. 
 
Segons un estudi de l'OIT del 2015, «més del 60% dels treballadors no tenen cap tipus de contracte laboral» i les persones contractades tenen contractes temporals o autònoms, a curt termini. Com es pot salvar aquest escull? El nou model productiu que vostè demana hauria d'implicar també menys precarietat?
 
Per descomptat. Un model productiu més basat en la indústria i en activitats amb un alt valor afegit requereix treballadors més formats, amb ocupacions més estables i més ben remunerats. Si el sector del turisme s'orienta cap a un turisme de més qualitat i respecte ambiental, menys massificat, caldrà que els treballadors d'aquest àmbit tinguin noves qualitats: més coneixement cultural, ambiental… En la construcció, per exemple, si en comptes de fer obra nova es determina la gran necessitat de rehabilitar l'obra residencial existent (aconseguir que els edificis siguin molt més eficients energèticament, amb energies renovables, més habitables i accessibles, aïllament acústic i tèrmic), tot plegat significaria un reenfocament de l'activitat de la construcció.
 
D'altra banda, el 60% de la població mundial no té contracte –és el que es coneix com a «treball informal». La necessitat de formalitzar aquest «treball informal» és determinada per diverses consideracions: la primera és que no pot haver-hi una feina decent si no hi ha una feina amb un contracte i uns drets, per viure dignament. La segona és que no es poden construir sistemes de protecció social sense formalitzar la feina relacionant les cotitzacions amb les prestacions. 
 
Dues claus sobre l'atur juvenil: no n'hi ha prou amb lamentacions, calen mesures. Una d'aquestes és la Garantia Juvenil, un programa europeu dotat de fons (insuficients, per descomptat, però amb fons importants). Es tracta d'una oportunitat per a molts joves si va endavant. S'adreça a les persones que ni treballen ni estudien, i consisteix a oferir-los una feina o uns estudis. A Espanya encara s'ha de desenvolupar, se n'han establert les bases, i l'OIT hi col·labora, però encara queda molt per fer els propers dos anys. És clau que funcioni, i que ho faci bé. També és clau tot el sistema de formació dual que cal activar. Es tenen la intenció i el coneixement bàsic de com ha d'anar, però cal alinear tots els actors: les empreses, que són imprescindibles per a la formació dual; el sistema formatiu; els treballadors i les organitzacions sindicals, que han d'implicar-s'hi totalment, i les organitzacions intermèdies, que poden ser un complement. Cal que es desenvolupin, és una assignatura prioritària. 
 
Per on cal començar?

Els dos vectors de canvi de la societat actual són les noves demandes ambientals i les tecnologies. I el sector que fa de driver del canvi és l'energia. La transició energètica, el canvi de model energètic, és aquí. Alguns sectors hauran de transformar-se sols; d'altres entraran en declivi i seran substituïts per altres de nous. Conèixer aquestes realitats i orientar-les cap a una transició justa és imprescindible per entendre el futur immediat i aplicar mesures adreçades al canvi de model productiu vers un model ambientalment més sostenible, econòmicament més solvent i socialment més just.
 
Categories
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
CAPTCHA
Change the CAPTCHA code
Escriu els caràcters
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou