Grau de Fisioteràpia
5 Persones han demanat informació
1077 Persones estan visitant aquest curs
Preu 1.807 €
Sol·licita informació
Grau de Fisioteràpia
Sol·licita informació
Informació del curs
Grau
Oficial / homologat
Presencial
240 crèdits
Preu 1.807 €
Descripció
Branca Ciències de la salut
Durada mínima 4 anys
Crèdits ECTS 240
Formació bàsica 60
Obligatoris 156
Optatius 18
Treball fi de Grau 6
Places 75
Centre on s'imparteix Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Llengües utilitzades català
espanyol
anglès
El fisioterapeuta és aquell professional de la salut que utilitza preferentment els mitjans físics (moviment, aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor, etc.), encara que, ocasionalment, pot recórrer als mitjans químics (ionoforesi, etc.) per promoure, mantenir i incrementar la salut. La formació per obtenir el títol oficial ha de procurar que els estudiants aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la fisioteràpia, sinó que adquireixin també experiència, capacitació clínica i aptituds professionals suficients.
Objectius
Conèixer i comprendre la morfologia, fisiologia, patologia i conducta de les persones sanes i malaltes.
Conèixer i comprendre mètodes, procediments i actuacions fisioterapèutiques per a la reeducació o recuperació funcional, a més de conèixer les ciències, els models i les tècniques sobre les quals es fonamenta la Fisioteràpia.
Adquirir l'experiència clínica adequada que proporcioni habilitats intel·lectuals, tècniques i manuals per a la professió.
Dur a terme intervencions fisioterapèutiques basades en l'atenció integral de la salut, que suposen la cooperació multiprofessional, la integració de processos i la continuïtat assistencial.
Competències
La formació bàsica té com a objectiu formar persones capaces de desenvolupar les seves competències professionals amb criteris d'eficàcia, d'eficiència i de qualitat assistencial. Aquestes competències bàsiques són:
Proporcionar una atenció de fisioteràpia individualitzada mitjançant un mètode sistemàtic basat en el mètode científic de resolució de problemes: valoració, observació, exploració física i funcional, diagnòstic de fisioteràpia, planificació de la pauta d'intervenció i avaluació continuada.
Promoure la salut de les persones o de la comunitat, mitjançant l'educació per a la salut a través de programes específics d'intervenció; prevenir les malalties i les complicacions que es deriven d'elles, així com recuperar tant com sigui possible les capacitats de la persona, o bé reeducar les funcions perdudes i, finalment, facilitar l'adaptació a la nova situació, en qualsevol moment del cicle vital durant el procés salut-malaltia.
Aplicar les tècniques manuals, mecàniques, físiques, naturals o artificials, de forma sistematitzada, tenint en compte la comunicació amb la persona atesa, les característiques de la seva situació global i l'edat.
Apreciar el treball amb altres professionals de la sanitat com una eina indispensable per oferir una atenció integral i individualitzada a la persona.
Adquirir un compromís amb la professió i la societat, mitjançant el desenvolupament d'un corpus de coneixements propis, basat en l'evidència científica i en l'actuació constant en funció del desenvolupament tecnològic, científic, i de les necessitats canviants de la població.
Adoptar els aspectes legals en l'exercici de la professió.
Integrar els valors i les actituds del codi deontològic de la professió, i afavorir la reflexió ètica.
La formació de l'estudiant de Fisioteràpia requereix no tan sols l'adquisició de coneixements i el desenvolupament d'habilitats motrius, sinó que també haurà d'apreciar i adoptar les actituds necessàries per ajudar que la persona aconsegueixi els objectius establerts per a la recuperació.
Aprenentatge i estudi
Els canvis més importants que suposa el grau de Fisioteràpia són:
La creació d'assignatures de seguiment d'integració de la formació bàsica amb les de formació específica de Fisioteràpia, Fisioteràpia Integrada I, Fisioteràpia Integrada II, Fisioteràpia III, Pràctica Clínica I, Pràctica Clínica II i Treball de finalització de Grau, tot lligat a un pla d'acció tutorial.
Estabilitzar les pràctiques clíniques preprofessionals de l'últim any amb el rotatori clínic en una rotació fixa en els diversos àmbits d'actuació hospitalària, atenció primària, geriàtrica i domiciliària, i una part a escollir entre diversos àmbits com la investigació o l'esport.
Introducció de noves competències com la investigació, la comunicació, l'educació o promoció de la salut i l'ètica.
Els crèdits corresponents a les pràctiques clíniques i el programa general de rotatori es realitzen als hospitals universitaris: Hospital Universitari Sant Joan (Reus), Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona) i Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata (Reus), i també als hospitals docents col·laboradors: Hospital Pius (Valls), Hospital Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona) i Hospital Verge de la Cinta (Tortosa).
L'avaluació dels aprenentatges es fa seguint un model centrat en les competències que permet la màxima informació a l'estudiant i alhora fomenta l'aprenentatge. Se centra en els objectius específics de cada assignatura. Els objectius generalment són coneixements, habilitats, actituds i valors.
Durant les sessions presencials amb l'alumnat s'avaluaran de manera continuada les diverses activitats.
Finalment el centre ha establert unes matèries bàsiques fos de la branca de ciències de la salut que han de revertir en la formació completa de futur graduat/dóna: Comunicació, Informàtica/TIC; Educació, Ètica i Documentació i Informació Científica.
Pràctiques externes
En les Pràctiques Externes, el/l'estudiant coneixerà i s'exercitarà, entre altres activitats, en l'elaboració, de forma sistemàtica, de la història clínica de fisioteràpia, registrant totes les fases, des de la recepció del pacient fins a l'alta, mantenint una actitud de respecte i de responsabilitat, aplicant valoracions, tests i comprovacions funcionals adequades per dissenyar el pla de tractament, utilitzant eines terapèutiques de la fisioteràpia. I, finalment, avaluarà resultats i redefinirà tractaments.
Treball fi de grau
És el resultat de la revisió i execució de la llista de competències que el/l'estudiant ha assimilat al llarg del grau, l'elaboració i exposició de diferents casos clínics per àmbits d'actuació i l'avaluació, mitjançant prova multiestació amb participació de pacients estandaritzats, maniquís, gràfics i casos problema.
Sortides professionals
L'àmbit de treball majoritari es trobarà en els centres assistencials, tant públics com a privats i tant d'atenció primària com a especialitzada i hospitalària.
El/la fisioterapeuta, d'acord amb les seves funcions bàsiques, pot desenvolupar la tasca professional en els següents àmbits:
Assistencial:
Serà l'àmbit de treball majoritari. En el sistema públic o concertat:
Sanitat: hospitals, centres d'atenció de salut primària o especialitzada, centres o serveis sociosanitaris i atenció domiciliària.
Ensenyament: escoles d'educació especial, centres d'ensenyament públic per a alumnes amb necessitats formatives especials.
Benestar social: residències per a gent gran, residències assistides, centres de dia, centres d'estimulació precoç, centres per a persones amb discapacitats físiques o psíquiques.
En el sistema privat:
Consultoris privats, centres o clíniques de rehabilitació, entitats i centres esportius, federacions esportives, mútues d'accidents laborals, entitats d'assistència lliure mèdica, empreses, balnearis, organitzacions no governamentals, associacions de malalts.
Docent:
Aquells que escullin els aspectes docents per desenvolupar la seva tasca habitual es mouran en centres públics o privats i de nivell universitari o no.
Gestió:
Gestió i organització de centres o serveis assistencials públics o privats.
Investigació:
L'àmbit de treball dins la investigació bàsica en laboratoris universitaris i/o investigació clínica integrada dins d'equips multidisciplinaris.
Així, les sortides professionals dels futurs titulats i titulades seran:
Assistencial:
En el sistema públic o concertat:
Sanitat: fisioterapeuta hospitalari, centres d'assistència primària i centres sociosanitaris.
Ensenyament: docent en ensenyaments reglamentats i no reglamentades relacionades amb la Fisioteràpia.
Benestar social: fisioterapeuta en residències per a gent gran, residències assistides, centres de dia, centres d'estimulació precoç, centres per a persones amb discapacitats físiques o psíquiques.
En el sistema privat:
Fisioterapeuta en consultoris privats, centres o clíniques de rehabilitació, entitats i centres esportius, federacions esportives, mútues d'accidents laborals, entitats d'assistència lliure mèdica, empreses, balnearis, organitzacions no governamentals, associacions de malalts.
Exercici lliure de la professió.
Comunicació i divulgació en diversos mitjans: premsa, ràdio, televisió.
Docent:
Docent en escoles universitàries de fisioteràpia, centres de formació professional, centres privats de formació, associacions de malalts, entitats de salut pública amb tasques de promoció i prevenció de la salut.
Gestió:
Responsable de la gestió i organització de la unitat de fisioteràpia de centres o serveis.
En el futur immediat serà necessari desenvolupar noves especialitats de Fisioteràpia orientades a la salut comunitària, en què la prevenció, l'assessorament i l'educació per a la salut siguin aspectes bàsics de les intervencions perquè la persona es responsabilitzi de la seva salut, adoptant hàbits saludables.
El fisioterapeuta pot contribuir a millorar la salut de la població educant sobre el moviment, la flexibilitat, la força muscular o l'ergonomia, per prevenir possibles lesions que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat laboral i o/esportiva, o millorar les habilitats funcionals i motores durant l'envelliment.
L'elevada incidència de malalties cròniques que redueixen la mobilitat, la funcionalitat o la tolerància a l'esforç, juntament amb els beneficis que comporta l'activitat física moderada i adaptada a la situació de la persona requereix que es desenvolupin programes específics d'intervenció per a persones amb problemes osteoarticulars, malalties cardíaques o respiratòries cròniques.
Després de finalitzar la formació, el fisioterapeuta pot orientar el postgraduat: a) a la docència i la investigació, b) a l'especialització. En qualsevol cas, l'actualització constant dels coneixements i habilitats és un compromís que ha de regir tota la seva trajectòria professional.
a) Orientació curricular a la docència i la investigació.
Una vegada titulat, el fisioterapeuta pot orientar la formació cap a la docència o la investigació. En aquest cas, la via acadèmica més adequada és cursar estudis de segon cicle, que permeten accedir al títol de màster, i es pot encaminar cap a un itinerari professionalitzador o bé cap a la investigació amb la finalitat de completar la formació amb un programa d'estudis de tercer cicle per obtenir el doctorat.
b) Orientació curricular a l'especialització en un camp concret d'intervenció.
El caràcter generalista de la formació bàsica i l'amplitud dels àmbits d'intervenció dels professionals requereix que el graduat orienti el seu currículum professional segons els seus interessos. Actualment, les especialitats de la fisioteràpia es porten a terme en forma de postgraus i màsters, que s'imparteixen a les diverses escoles de Fisioteràpia de les universitats catalanes. Aquesta especialització es vincula, en general, a les especialitats mèdiques: traumatologia i ortopèdia, neurologia, reumatologia, geriatria, cardiorespiratòria, uroginecologia, esportiva, pediatria, circulatòria.
Durada mínima 4 anys
Crèdits ECTS 240
Formació bàsica 60
Obligatoris 156
Optatius 18
Treball fi de Grau 6
Places 75
Centre on s'imparteix Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Llengües utilitzades català
espanyol
anglès
El fisioterapeuta és aquell professional de la salut que utilitza preferentment els mitjans físics (moviment, aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor, etc.), encara que, ocasionalment, pot recórrer als mitjans químics (ionoforesi, etc.) per promoure, mantenir i incrementar la salut. La formació per obtenir el títol oficial ha de procurar que els estudiants aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la fisioteràpia, sinó que adquireixin també experiència, capacitació clínica i aptituds professionals suficients.
Objectius
Conèixer i comprendre la morfologia, fisiologia, patologia i conducta de les persones sanes i malaltes.
Conèixer i comprendre mètodes, procediments i actuacions fisioterapèutiques per a la reeducació o recuperació funcional, a més de conèixer les ciències, els models i les tècniques sobre les quals es fonamenta la Fisioteràpia.
Adquirir l'experiència clínica adequada que proporcioni habilitats intel·lectuals, tècniques i manuals per a la professió.
Dur a terme intervencions fisioterapèutiques basades en l'atenció integral de la salut, que suposen la cooperació multiprofessional, la integració de processos i la continuïtat assistencial.
Competències
La formació bàsica té com a objectiu formar persones capaces de desenvolupar les seves competències professionals amb criteris d'eficàcia, d'eficiència i de qualitat assistencial. Aquestes competències bàsiques són:
Proporcionar una atenció de fisioteràpia individualitzada mitjançant un mètode sistemàtic basat en el mètode científic de resolució de problemes: valoració, observació, exploració física i funcional, diagnòstic de fisioteràpia, planificació de la pauta d'intervenció i avaluació continuada.
Promoure la salut de les persones o de la comunitat, mitjançant l'educació per a la salut a través de programes específics d'intervenció; prevenir les malalties i les complicacions que es deriven d'elles, així com recuperar tant com sigui possible les capacitats de la persona, o bé reeducar les funcions perdudes i, finalment, facilitar l'adaptació a la nova situació, en qualsevol moment del cicle vital durant el procés salut-malaltia.
Aplicar les tècniques manuals, mecàniques, físiques, naturals o artificials, de forma sistematitzada, tenint en compte la comunicació amb la persona atesa, les característiques de la seva situació global i l'edat.
Apreciar el treball amb altres professionals de la sanitat com una eina indispensable per oferir una atenció integral i individualitzada a la persona.
Adquirir un compromís amb la professió i la societat, mitjançant el desenvolupament d'un corpus de coneixements propis, basat en l'evidència científica i en l'actuació constant en funció del desenvolupament tecnològic, científic, i de les necessitats canviants de la població.
Adoptar els aspectes legals en l'exercici de la professió.
Integrar els valors i les actituds del codi deontològic de la professió, i afavorir la reflexió ètica.
La formació de l'estudiant de Fisioteràpia requereix no tan sols l'adquisició de coneixements i el desenvolupament d'habilitats motrius, sinó que també haurà d'apreciar i adoptar les actituds necessàries per ajudar que la persona aconsegueixi els objectius establerts per a la recuperació.
Aprenentatge i estudi
Els canvis més importants que suposa el grau de Fisioteràpia són:
La creació d'assignatures de seguiment d'integració de la formació bàsica amb les de formació específica de Fisioteràpia, Fisioteràpia Integrada I, Fisioteràpia Integrada II, Fisioteràpia III, Pràctica Clínica I, Pràctica Clínica II i Treball de finalització de Grau, tot lligat a un pla d'acció tutorial.
Estabilitzar les pràctiques clíniques preprofessionals de l'últim any amb el rotatori clínic en una rotació fixa en els diversos àmbits d'actuació hospitalària, atenció primària, geriàtrica i domiciliària, i una part a escollir entre diversos àmbits com la investigació o l'esport.
Introducció de noves competències com la investigació, la comunicació, l'educació o promoció de la salut i l'ètica.
Els crèdits corresponents a les pràctiques clíniques i el programa general de rotatori es realitzen als hospitals universitaris: Hospital Universitari Sant Joan (Reus), Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona) i Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata (Reus), i també als hospitals docents col·laboradors: Hospital Pius (Valls), Hospital Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona) i Hospital Verge de la Cinta (Tortosa).
L'avaluació dels aprenentatges es fa seguint un model centrat en les competències que permet la màxima informació a l'estudiant i alhora fomenta l'aprenentatge. Se centra en els objectius específics de cada assignatura. Els objectius generalment són coneixements, habilitats, actituds i valors.
Durant les sessions presencials amb l'alumnat s'avaluaran de manera continuada les diverses activitats.
Finalment el centre ha establert unes matèries bàsiques fos de la branca de ciències de la salut que han de revertir en la formació completa de futur graduat/dóna: Comunicació, Informàtica/TIC; Educació, Ètica i Documentació i Informació Científica.
Pràctiques externes
En les Pràctiques Externes, el/l'estudiant coneixerà i s'exercitarà, entre altres activitats, en l'elaboració, de forma sistemàtica, de la història clínica de fisioteràpia, registrant totes les fases, des de la recepció del pacient fins a l'alta, mantenint una actitud de respecte i de responsabilitat, aplicant valoracions, tests i comprovacions funcionals adequades per dissenyar el pla de tractament, utilitzant eines terapèutiques de la fisioteràpia. I, finalment, avaluarà resultats i redefinirà tractaments.
Treball fi de grau
És el resultat de la revisió i execució de la llista de competències que el/l'estudiant ha assimilat al llarg del grau, l'elaboració i exposició de diferents casos clínics per àmbits d'actuació i l'avaluació, mitjançant prova multiestació amb participació de pacients estandaritzats, maniquís, gràfics i casos problema.
Sortides professionals
L'àmbit de treball majoritari es trobarà en els centres assistencials, tant públics com a privats i tant d'atenció primària com a especialitzada i hospitalària.
El/la fisioterapeuta, d'acord amb les seves funcions bàsiques, pot desenvolupar la tasca professional en els següents àmbits:
Assistencial:
Serà l'àmbit de treball majoritari. En el sistema públic o concertat:
Sanitat: hospitals, centres d'atenció de salut primària o especialitzada, centres o serveis sociosanitaris i atenció domiciliària.
Ensenyament: escoles d'educació especial, centres d'ensenyament públic per a alumnes amb necessitats formatives especials.
Benestar social: residències per a gent gran, residències assistides, centres de dia, centres d'estimulació precoç, centres per a persones amb discapacitats físiques o psíquiques.
En el sistema privat:
Consultoris privats, centres o clíniques de rehabilitació, entitats i centres esportius, federacions esportives, mútues d'accidents laborals, entitats d'assistència lliure mèdica, empreses, balnearis, organitzacions no governamentals, associacions de malalts.
Docent:
Aquells que escullin els aspectes docents per desenvolupar la seva tasca habitual es mouran en centres públics o privats i de nivell universitari o no.
Gestió:
Gestió i organització de centres o serveis assistencials públics o privats.
Investigació:
L'àmbit de treball dins la investigació bàsica en laboratoris universitaris i/o investigació clínica integrada dins d'equips multidisciplinaris.
Així, les sortides professionals dels futurs titulats i titulades seran:
Assistencial:
En el sistema públic o concertat:
Sanitat: fisioterapeuta hospitalari, centres d'assistència primària i centres sociosanitaris.
Ensenyament: docent en ensenyaments reglamentats i no reglamentades relacionades amb la Fisioteràpia.
Benestar social: fisioterapeuta en residències per a gent gran, residències assistides, centres de dia, centres d'estimulació precoç, centres per a persones amb discapacitats físiques o psíquiques.
En el sistema privat:
Fisioterapeuta en consultoris privats, centres o clíniques de rehabilitació, entitats i centres esportius, federacions esportives, mútues d'accidents laborals, entitats d'assistència lliure mèdica, empreses, balnearis, organitzacions no governamentals, associacions de malalts.
Exercici lliure de la professió.
Comunicació i divulgació en diversos mitjans: premsa, ràdio, televisió.
Docent:
Docent en escoles universitàries de fisioteràpia, centres de formació professional, centres privats de formació, associacions de malalts, entitats de salut pública amb tasques de promoció i prevenció de la salut.
Gestió:
Responsable de la gestió i organització de la unitat de fisioteràpia de centres o serveis.
En el futur immediat serà necessari desenvolupar noves especialitats de Fisioteràpia orientades a la salut comunitària, en què la prevenció, l'assessorament i l'educació per a la salut siguin aspectes bàsics de les intervencions perquè la persona es responsabilitzi de la seva salut, adoptant hàbits saludables.
El fisioterapeuta pot contribuir a millorar la salut de la població educant sobre el moviment, la flexibilitat, la força muscular o l'ergonomia, per prevenir possibles lesions que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat laboral i o/esportiva, o millorar les habilitats funcionals i motores durant l'envelliment.
L'elevada incidència de malalties cròniques que redueixen la mobilitat, la funcionalitat o la tolerància a l'esforç, juntament amb els beneficis que comporta l'activitat física moderada i adaptada a la situació de la persona requereix que es desenvolupin programes específics d'intervenció per a persones amb problemes osteoarticulars, malalties cardíaques o respiratòries cròniques.
Després de finalitzar la formació, el fisioterapeuta pot orientar el postgraduat: a) a la docència i la investigació, b) a l'especialització. En qualsevol cas, l'actualització constant dels coneixements i habilitats és un compromís que ha de regir tota la seva trajectòria professional.
a) Orientació curricular a la docència i la investigació.
Una vegada titulat, el fisioterapeuta pot orientar la formació cap a la docència o la investigació. En aquest cas, la via acadèmica més adequada és cursar estudis de segon cicle, que permeten accedir al títol de màster, i es pot encaminar cap a un itinerari professionalitzador o bé cap a la investigació amb la finalitat de completar la formació amb un programa d'estudis de tercer cicle per obtenir el doctorat.
b) Orientació curricular a l'especialització en un camp concret d'intervenció.
El caràcter generalista de la formació bàsica i l'amplitud dels àmbits d'intervenció dels professionals requereix que el graduat orienti el seu currículum professional segons els seus interessos. Actualment, les especialitats de la fisioteràpia es porten a terme en forma de postgraus i màsters, que s'imparteixen a les diverses escoles de Fisioteràpia de les universitats catalanes. Aquesta especialització es vincula, en general, a les especialitats mèdiques: traumatologia i ortopèdia, neurologia, reumatologia, geriatria, cardiorespiratòria, uroginecologia, esportiva, pediatria, circulatòria.
Destinataris
Perfil recomanat
Els estudiants que vulguin accedir a aquest grau seria convenient que tinguessin un bon nivell en les assignatures de Química, Biologia, Física, etc.
Els estudiants que vulguin accedir a aquest grau seria convenient que tinguessin un bon nivell en les assignatures de Química, Biologia, Física, etc.
¿Necesitas información sobre cursos? Llámanos al 900 293 573
Llamada gratuita de lunes a viernes de 9h a 20h
Grau de Fisioteràpia
Universitat Rovira i Virgili (URV)
