Descripció
Hi ha un interès creixent per trobar pautes en sistemes biològics que ens ajudin a comprendre les noves formes de disseny. A vegades aquest interès ens fa cometre l'error de revestir els disseny amb una capa de tècniques orgàniques noves, imitant les formes naturals, potser ajudats inconscientment pels recursos de modelatge digital que cada vegada dominem més.
Les intencions de BioDesign Laboratory (ADDA) no podrien estar més allunyades del que acabem de descriure. Centrem el nostre interès en observar la manera en què els organismes biològics obtenen estructures emergents a partir de components simples. Les estructures i formes generades per sistemes naturals s'analitzen i són enteses com organitzacions jeràrquiques de components molt senzills (des del més petit fins al més gran), en què les propietats que emanen de manera emergent són més que la suma de les parts.
En la nostra societat, que està en constant desenvolupament i que té un mercat exigent, la utilització de noves tecnologies de producció en camps com l'enginyeria és cada vegada més freqüent. Es realitzen recerques per crear materials de la millor qualitat, com per exemple compòsits, que obren un ventall de noves possibilitats d'utilització i de funcionament, i tenen la lògica dels materials vius.
En l'àmbit de l'arquitectura estem obligats, amb raó, a aconseguir aquesta percepció pel que fa a l'observació i a la recerca, i a aprendre la lliçó de la naturalesa en el moment de la formalització i la metabolització. El nostre objectiu és aprendre i analitzar aquest coneixement per tal de transferir-lo i aplicar-lo al procés de disseny de l'arquitectura i dels espais.
Tot allò exposat fins ara fa que reflexionem sobre els temes que l'arquitectura contemporània ha de tractar. Un edifici hauria de ser un objecte estàtic (rígid i hermètic) amb diversos gadgets que permetin controlar la llum, el so i la temperatura? O més aviat hauria de ser un sistema articulat, capaç d'interactuar constantment amb l'entorn en què es troba i d'alguna manera rebre informació que després reprocessi per tal de respondre a aquests estímuls en un procés d'autoregulació? En altres paraules, un edifici hauria de ser un sistema obert, dinàmic i "vivent"?
Encara més: podem preguntar-nos si el procés de disseny hauria d'estar basat en una idea estàtica o més aviat hauria de ser un procés reiteratiu computacional que mitjançant un mètode inductiu pugui mesurar i produir moltes i diverses respostes formals i programàtiques a un mateix problema, per tal de finalment seleccionar la millor de les múltiples variacions.
Ens endinsarem de ple en tots aquests temes per tal d'aprendre, desenvolupar i innovar en una nova manera de fer arquitectura.
