.....................

.....................

Ep!

L’Enric Renau ens ha deixat. Amb ell se n’ha anat un molt bon amic i company, però ens queda un llegat i un convenciment: l’educació és un motor de canvi de la realitat social.

Al llarg de més d’una dècada de trajectòria d’Educaweb, l’Enric Renau ha escrit les editorials setmanals als butlletins i monogràfics, mostrant-nos la seva perspectiva i anàlisi sociològica del món de l’educació, la formació i el treball. Els seus textos, a vegades punyents, a vegades irònics, a vegades metafòrics, però sempre lúcids, ens han fet reflexionar i aprofundir en les principals qüestions del món de l’educació.

L’"Ep!" que us arriba avui en la seva primera edició vol ser una fórmula més de compartir amb tots vosaltres, subscriptors i subscriptores d’Educaweb, la nostra passió per l’educació i l'orientació. L’Enric Renau no es va deixar perdre l’ocasió per batejar aquesta primera edició amb les seves paraules.

Ep! És el nom d'una nova publicació d'Educaweb que pretén avisar als nostres lectors d'algun fet excepcional, destacar alguna situació, assenyalar alguna dada, o remarcar algun article o entrevista que creiem especial. Remarcarem aquelles coses que no us hauríeu de perdre tots els interessats en el món de l'educació, la formació o el treball.

En aquesta primera edició, voldria repassar algunes dades sobre el mercat de treball i la formació.

En primer lloc, hem de ser conscients que la meitat de la població es considera activa (pot treballar) i l'altra no (per massa jove, massa gran o discapacitada). De la població activa, una de cada cinc persones busca feina i no la troba. Són els aturats. És un dels records olímpics que té el nostre país. Ja sigui perquè han perdut el lloc de treball o perquè no tenen manera d'inserir-s'hi. En el cas dels joves menors de 24 anys, aquesta xifra augmenta fins al 43%.

Això vol dir que el 40% de la població està finançant amb el seu sou la resta, ja sigui per solidaritat generacional (fills joves o pares jubilats) o pel model socioeconòmic que tenim.

També tenim dades de l'economia submergida. Segons la Fundació de les Caixes (FUNCAS) a Espanya hi ha un milió de llocs de treball informals. L'economia informal, especialment en els serveis a les persones (gent gran, cura infants, classes particulars, guarderia, jardineria, treballs domèstics) és per tant, l'altra cara de la moneda.

Si poguéssim "regularitzar" aquestes activitats econòmiques informals amb mesures polítiques i legislatives que altres entorns propers ja han aplicat, i si culturalment i socialment no acceptéssim resignadament que joves i adults puguin estar en atur de llarga durada, les estadístiques serien diferents.

Continua llegint