.....................

.....................

El paper de les famílies en l'orientació acadèmica i professional

Quin paper tenen els pares en l'orientació acadèmica i professional en el segle XXI? En aquest reportatge, alguns professionals en actiu de l'orientació acadèmica ens expliquen la seva experiència durant el procés. Quina influència tenen les famílies en la presa de decisions sobre el futur acadèmic i professional dels seus fills o filles? De quins recursos disposen a l'hora d'orientar-los? Hi ha pressió social per escollir uns estudis o uns altres?

.....................

"Mai, o gairebé mai, en els anys que porto treballant en el sector de l'orientació, ha vingut un jove al final de l'ESO o fins i tot al final del batxillerat per demanar un assessorament personalitzat", diu l'orientadora educativa Anna Soms. "Qui es posa en contacte amb nosaltres i demana la visita és el pare o la mare del noi o la noia, i sovint ho fa amb una certa inquietud perquè aquesta decisió fa trontollar la família: la preocupació pel futur pot afectar la dinàmica de la relació entre els components de la família", comenta. Efectivament, en el segle XXI, el paper dels pares continua sent, en la major part dels casos, clau en la presa de decisions dels seus fills pel que fa al futur acadèmic i laboral.

L’Anna Soms treballa en l'actualitat com a assessora educativa en diversos centres públics i concertats de primària i secundària de la comarca del Garraf (Catalunya). També és orientadora acadèmica i professional d'Educaweb, tècnica en continguts del portal i col·laboradora del servei d'orientació professional del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Acumula, doncs, una experiència notable en orientació, coneix els detalls del procés i relaciona a la perfecció actituds de pares i fills amb les seves idees sobre el tema. "El primer contacte amb els pares ja permet fer-te una idea de la intervenció que tindran en el procés d'orientació: quan parlen en plural, solen demostrar la poca autonomia que atorguen al seu fill o filla perquè prengui decisions i la seva gran preocupació com a pares: "Hem d’escollir uns estudis i no sabem quins", diuen. El primer aclariment que els faig sempre és que qui ha de prendre la decisió és el seu fill, no ells com a pares. El to de veu en aquest primer contacte ja pot transmetre inquietud o confiança, i el contingut de la conversa fins i tot els valors de la família en la qüestió", diu l’Anna Soms, i recorda algunes de les frases que ha escoltat de diversos pares: "Nosaltres volem que, com a mínim, faci el batxillerat... Nosaltres volem que faci una carrera... Nosaltres no volem que es conformi amb una formació professional...".