Dispositius mòbils i xarxes socials, el futur de l'educació?

Els telèfons intel·ligents i les tauletes es van obrint camí, progressivament, en el sector educatiu.

Els experts destaquen que aquests dispositius faciliten la implicació de l’alumnat en l’aprenentatge, a través de la interacció directa. Però tot són avantatges? Els dispositius mòbils distreuen o afavoreixen l'aprenentatge?

A través dels dispositius mòbils actuals podem buscar informació a Internet, accedir a la nostra informació emmagatzemada en sistemes de cloud computing, interactuar a les xarxes socials i publicar textos, imatges, etc. A més, cada dia sorgeixen noves aplicacions i utilitats que ofereixen al mercat les empreses de continguts digitals.

Ningú no qüestiona que les possibilitats dels dispositius mòbils són infinites, però els experts assenyalen que perquè puguin esdevenir un element didàctic cal tenir un pla. Tíscar Lara, vicedegana de Cultura Digital i directora de Comunicació de l’Escola d’Organització Industrial (EOI), reconeix que “perquè siguin eficaços de debò en l’aprenentatge és fonamental que estiguin integrats dins de l’estratègia formativa dissenyada pel professor i no siguin un simple accessori d’entreteniment de l’alumne. Això és el que marca la diferència entre el rol del dispositiu com a element d’ensenyament o la possible interferència com a objecte de distracció”.

La clau per a l’impacte que tindran aquests dispositius en l’educació està en l’ús que se’n faci, ja que la qualitat de l’educació no la determinen les TIC, sinó com fem servir les eines disponibles. Per obtenir-ne el màxim rendiment, els experts reconeixen que és fonamental dissenyar un projecte engrescador en què s’incloguin aquests dispositius, adaptant les metodologies didàctiques a les necessitats de l’aula i als continguts que es volen transmetre.

En aquest context, la implicació del professorat és fonamental. Hi ha docents que encara són reticents a fer servir aquestes tecnologies a l’aula, especialment per la complexitat i per les dificultats afegides que suposen pel que fa a innovació didàctica. Per això, per desenvolupar experiències amb èxit cal que el professorat s’hi impliqui totalment, ja que ha de ser capaç d’organitzar la classe i preveure els possibles problemes i dificultats, i oferir a l’alumnat una iniciativa motivadora sense oblidar les finalitats pedagògiques.

El professorat cal que gestioni de manera adequada i pedagògica les TIC i combinar les metodologies tradicionals amb formes innovadores d’ensenyament. La formació dels docents no ha de ser una simple instrucció basada en programes informàtics, aplicacions, eines i continguts web. La formació ha de centrar els esforços a ensenyar al professorat que hi ha metodologies noves, afavorir que s’interessi pel canvi i oferir models senzills que permetin que el professor vegi que les TIC poden estalviar feina i que són assequibles i fàcils de fer servir.