Trobeu el vostre curs ideal

9%

Què vols estudiar?

Repensant l'educació superior per a tothom

Article d'opinió

  • 07/10/2013

  • Valora

  • Deixa el teu comentari
Teresa Torres, Coordinadora del projecte Glas a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona)
Amb la mirada posada en l'objectiu Europa 2020, molts països europeus, inclòs el nostre, comencen a treballar per definir quina serà la seva força de treball. Segons alguns estudis, Europa necessitarà més mà d'obra qualificada en menys d'una dècada, i, si es té en compte que actualment una bona part d'aquesta ja és en el mercat laboral, caldrà que un conjunt de la població pugui millorar les seves qualificacions si no volem que quedi exclosa de les oportunitats laborals. Així, doncs, l'aprenentatge al llarg de la vida constitueix una eina que pot afavorir la inclusió social, sobretot dels col·lectius més desfavorits.

Partint d'aquest supòsit, i durant els darrers dos anys, el projecte GLAS (Gender, Lifelong Learning and Social Class) –una col·laboració d'universitats i entitats de la UE– ha comparat, ha desenvolupat i ha disseminat les bones pràctiques relacionades amb el suport a la inclusió social i a la progressió dels individus de classes socials desfavorides, especialment dones, en l'aprenentatge al llarg de la vida.

Processos i estratègies per millorar l'accés a l'aprenentatge permanent

Els sectors de l'educació superior i la formació professional superior disposen de processos i estratègies que poden enfortir l'aprenentatge al llarg de la vida si s'apliquen d'una manera creativa. El projecte GLAS s'ha dedicat a analitzar-los i a comparar-ne el desenvolupament en els diferents països que en formen part.

Els processos existents són:
  • Acreditació d'aprenentatges previs (AAP). És una manera de reconèixer i acreditar formalment els aprenentatges o les experiències previs de l'individu.
  • Aprenentatge basat en el treball (ABT). Es refereix a l'aprenentatge que es duu a terme al lloc de treball o per mitjà d'aquest.
  • Desenvolupament professional continuat. Es tracta de la manera en què les empreses i les institucions ajuden els seus empleats a mantenir-se al dia sobre els processos i les pràctiques actuals.
Les estratègies existents són:
  • Increment de la participació i de la mobilitat social. El primer té a veure amb la millora de la presència dels col·lectius poc representats en l'educació superior, mentre que el segon fa referència a la mobilitat –ascendent– dels individus pel que fa a la seva posició social.
  • Territori i compromís social. Es tracta de la col·laboració i el diàleg entre les institucions d'educació superior i l'entorn per al benefici mutu.
Per a cadascun d'aquests processos i estratègies, el projecte en qüestió ha elaborat un informe de situació, unes recomanacions per als responsables de polítiques, i estudis de cas i material de suport per als professionals. Podeu trobar-ne els resultats i els materials al web del GLAS.

Treballar en un període inestable i amb horitzons de futur incerts

Durant el període de treball, el projecte GLAS ha topat amb l'aguda recessió econòmica que viu Europa i que afecta sobretot els individus amb més mancances educatives. A l'Estat espanyol, el creixement de l'atur ha repercutit d'una manera molt més crua en les persones que tenen una baixa qualificació, les quals s'enfronten ara a grans dificultats per reincorporar-se al mercat laboral.

A banda de les conseqüències per a treballadors i estudiants, durant aquest temps, les mesures d'austeritat que s'han aplicat en tots els països del consorci també han afectat l'educació superior en diferents aspectes. En el nostre cas, les retallades pressupostàries del sector públic han centrat l'actualitat universitària dels darrers anys. Al Regne Unit s'ha dut a terme una reforma important del sistema de taxes i préstecs universitaris que ha elevat, fins a 9.000 lliures anuals, el preu d'algunes matrícules. Als Països Baixos, el principal perjudicat de les polítiques d'austeritat ha estat precisament l'aprenentatge al llarg de la vida, ja que el govern es repensa el finançament per facilitar els estudis a temps parcial, i aquest aprenentatge es comença a veure com una responsabilitat individual del treballador i no pas del govern.

Què podem aprendre dels socis europeus?

El funcionament de l'educació superior en relació amb l'aprenentatge al llarg de la vida manté diferències entre països, i és aquí on hi ha espai per a l'aprenentatge transnacional, de manera que es poden repensar i adaptar bones pràctiques i experiències d'èxit d'altres països.

Nivells educatius, compartiments estancs

Una de les conclusions que crida més l'atenció del projecte és la diferència en la distribució de nivells educatius entre estats. La peculiaritat de l'Estat espanyol és que hi ha una gran quantitat de titulats superiors i persones amb una baixa qualificació, mentre que les qualificacions mitjanes disposen de molt pocs professionals. A més, si es compara amb els països socis, destaquen, d'una banda, la gran distància que separa l'àmbit universitari del de la formació professional, i, de l'altra, la dificultat perquè aquests dos àmbits col·laborin. Aquesta col·laboració és fonamental per afrontar els reptes educatius del país d'una manera conjunta.

La flexibilitat, clau per accedir a l'aprenentatge permanent

Un dels aspectes del nostre sistema d'educació superior que ha quedat palès en aquesta col•laboració, sobretot si es compara amb la resta dels països socis, ha estat la manca de flexibilitat en l'accés als estudis i a l'hora de portar-los a terme. No totes les bones pràctiques hi són aplicables –al Regne Unit, les universitats tenen autonomia per determinar-ne l'accés i als Països Baixos els sistemes d'admissió són més similars al nostre–, però és clar que hi ha una sèrie de lliçons que es poden rescatar per fer-ne ús al nostre país. Un bon exemple és l'organització modular dels estudis, ja que permet als estudiants no tradicionals cursar-los a base de mòduls acumulables, en comptes d'haver d'emprendre una titulació que pot durar anys i que no té valor si no s'acaba. I un altre és la possibilitat d'acreditar aprenentatges previs per demostrar determinades competències, de manera que es pugui accedir al nivell d'estudis corresponent, una pràctica molt desenvolupada pels socis de la Universitat de Zuyd.

On es troben les dones pel que fa a l'aprenentatge al llarg de la vida?

Una de les conclusions que s'extreuen del projecte és que la variable del gènere no es pot observar d'una manera aïllada, sinó que cal parar esment a altres aspectes. Per exemple, el principal obstacle de les dones a l'hora de participar en activitats d'aprenentatge al llarg de la vida continuen essent les responsabilitats familiars –gairebé el doble que en el cas dels homes–, però aquesta dificultat no existeix en el cas dels estudiants tradicionals, perquè, per a la majoria, la família encara no suposa cap responsabilitat. En una època en què més de la meitat de la població universitària a l'Estat espanyol està formada per dones, cal posar l'atenció en altres qüestions, a banda de l'accés majoritari a la universitat: per exemple, en la discriminació horitzontal, que fa que les dones tinguin poca presència en carreres de prestigi i amb més projecció en el món laboral, i, en conseqüència, formin part d'àmbits menys prestigiosos, els quals inclouen professions més mal pagades. Les polítiques de conciliació, que es poden veure ressentides pel context de crisi econòmica, poden afectar especialment les dones que participen en activitats d'aprenentatge al llarg de la vida.

Per tant, per millorar la situació de la dona en el mercat laboral i en l'educació, cal anar una mica més enllà i dissenyar polítiques més específiques i accions més dirigides.

Qui hi ha al darrere del projecte GLAS?

Gràcies al suport de la Comissió Europea, el projecte està finançat per l'Agència Executiva d'Educació, Audiovisual i Cultura (EACEA). El consorci del projecte GLAS està format per tres universitats i una ONG:

Linking London. Amb seu a Birkbeck College, Linking London és una xarxa de socis educatius, centrada en l'aprenentatge al llarg de la vida, que inclou des de petites organitzacions dedicades a l'educació d'adults fins a grans instituts polivalents i de formació professional, universitats de recerca intensiva de gran prestigi, institucions d'acreditació, organitzacions professionals i sindicats.

Universitat Rovira i Virgili (URV). És una de les universitats líders en recerca i docència a Catalunya. Té un compromís ferm amb l'aprenentatge permanent i amb la internacionalització de la recerca.

Zuyd, University of Applied Sciences. Aquesta universitat de ciències aplicades està situada a la província de Limburg, a la part més meridional dels Països Baixos. Aporta al projecte GLAS el seu enfocament estratègic i l'experiència en diversos projectes en l'àrea de l'aprenentatge permanent, sobretot pel que fa a l'acreditació d'aprenentatge previ.

ECHO. Es tracta d'un centre expert en polítiques de diversitat que treballa en la implementació i l'execució de polítiques de diversitat en oficines d'educació, oficines governamentals i empreses mitjançant la formació, la consultoria i la gestió de projectes.

Institució col·laboradora: Universidade Aberta (UAb). És la institució líder i pionera en la formació en educació superior a distància a Portugal.

Deixa el teu comentari