En el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, que se celebra cada 30 de gener, t'oferim aquesta entrevista amb Cécile Barbeito, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui s'especialitza en educació per la pau, avaluació i la influència dels municipis en la construcció de la pau.
Actualment, està realitzant el seu doctorat enfocat en estratègies per mitigar els efectes de la polarització política a les escoles. Entre les seves publicacions destaquen llibres com 122 accions fàcils (i difícils) per a la pau i Eines i iniciatives de les ciutats europees per construir la pau. Pràctiques de diplomàcia de ciutats, així com la seva contribució com a coautora en Competències per Transformar el món i Jocs de Pau. Caixa d'eines per educar per a una cultura de pau.
Barbeito també té un Màster en recerca en didàctica i avaluació educativa de la Universitat de Barcelona (UB), i ha obtingut diplomes en Salut Mental en Situacions de Violència Política i Catàstrofes Naturals per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i en Cultura de Pau per la UAB, sent llicenciada en Ciències Polítiques per aquesta mateixa universitat.
Segons la UNESCO, els sistemes educatius poden ser una eina preventiva, que construeixi i sostingui la pau. Quines accions concretes es poden realitzar des de l'educació i la formació per contribuir a la construcció d'aquesta cultura de pau?
La cultura de pau es pot aprendre, però no per generació espontània ni per inèrcia. Aprendre-la requereix una pràctica sostinguda i llaurar de forma constant les pròpies habilitats i actituds, pràctiques. Alhora, la cultura de pau no depèn només de les persones individuals. Per contribuir-hi també cal implicar-se per generar les condicions adequades del context. Això pot implicar, de més proper més a ambiciós:
La bona notícia és que hi ha infinites tècniques i metodologies que el porten treballant des de fa dècades, així que és qüestió de formar-se i de ser perseverant en l'aplicació.
Actualment, està realitzant el seu doctorat enfocat en estratègies per mitigar els efectes de la polarització política a les escoles. Entre les seves publicacions destaquen llibres com 122 accions fàcils (i difícils) per a la pau i Eines i iniciatives de les ciutats europees per construir la pau. Pràctiques de diplomàcia de ciutats, així com la seva contribució com a coautora en Competències per Transformar el món i Jocs de Pau. Caixa d'eines per educar per a una cultura de pau.
Barbeito també té un Màster en recerca en didàctica i avaluació educativa de la Universitat de Barcelona (UB), i ha obtingut diplomes en Salut Mental en Situacions de Violència Política i Catàstrofes Naturals per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i en Cultura de Pau per la UAB, sent llicenciada en Ciències Polítiques per aquesta mateixa universitat.
Segons la UNESCO, els sistemes educatius poden ser una eina preventiva, que construeixi i sostingui la pau. Quines accions concretes es poden realitzar des de l'educació i la formació per contribuir a la construcció d'aquesta cultura de pau?
La cultura de pau es pot aprendre, però no per generació espontània ni per inèrcia. Aprendre-la requereix una pràctica sostinguda i llaurar de forma constant les pròpies habilitats i actituds, pràctiques. Alhora, la cultura de pau no depèn només de les persones individuals. Per contribuir-hi també cal implicar-se per generar les condicions adequades del context. Això pot implicar, de més proper més a ambiciós:
- Educar en les competències més importants per a la pau (escolta, empatia, assertivitat, cooperació...).
- Generar vincles – educador-educant, però també amb altres persones, des de l'afecte.
- Marcar límits i fer respectar les normes de forma ferma amb el problema, però comprensiva amb la persona
- Crear unes condicions de grup favorables a la cohesió i la convivència (prevenció).
- Utilitzar metodologies educatives participatives i socioafectives (dinàmiques de grup, aprenentatge cooperatiu, comunicació no violenta, pràctiques restauratives, etc.)
- Abordar continguts controvertits relacionats amb les diferents formes de violència i altres problemàtiques socials, properes o mundials.
- Pactar normes, aliances o acords de convivència amb el grup i revisar regularment si els acords s'estan complint.
- Consultar i garantir que existeixen canals de participació i presa de decisions real.
- Participar en iniciatives de la comunitat.
- Vincular-se a campanyes de pau...Hi ha mil maneres!
La bona notícia és que hi ha infinites tècniques i metodologies que el porten treballant des de fa dècades, així que és qüestió de formar-se i de ser perseverant en l'aplicació.
"L'educació per la pau aporta múltiples pautes per relacionar-nos millor amb les altres persones".
Quins consells donaria als docents sobre com abordar els temes relacionats amb la pau i la violència als centres educatius, en un moment actual en què hi ha diversos conflictes bèl·lics (com la guerra d'Ucraïna o Israel, entre d'altres)?
Tot i que fa anys que el nombre de conflictes armats al món ronda els 30, sembla que la cruesa de la violència a Ucraïna i a Palestina, totes dues molt mediatitzades, ens ha interpel·lat des de més a prop. Si en el cas de Rússia i Ucraïna l'opinió pública es va posicionar molt majoritàriament del bàndol ucraïnès i no va ser polèmic celebrar actes simbòlics a favor de la pau en centres escolars, fins i tot en aquells en què hi havia alumnat rus, en el cas d'Israel i Palestina hi ha molta més reticència i polèmica a l'hora d'abordar-lo.
La meva primera recomanació és que, per poc que se sàpiga que part de l'alumnat està exposat a aquest tema (sovint a partir dels 7-8 anys), s'abordi. Sempre amb sensibilitat, i vetllant per la pluralitat de punts de vista, però abordant-lo.
Tal com convida a fer-ho la LOMLOE, una de les funcions de l'educació, és aportar pistes per comprendre realitats socials impactants o controvertides, especialment si directa o indirectament, poden afectar a alumnes del centre.
En la historiografia tradicional s'abordaven les guerres per explicar els canvis de frontera, de regnes, d'imperis, o en els casos més recents en els interessos econòmics. Avui no podria concebre abordar un conflicte armat sense posar al centre les víctimes i exposar les violacions de drets humans, de dret internacional humanitari. Per això, un missatge essencial és que independentment que se senti més solidaritat, afinitat o simpatia per algun dels bàndols, cal reconèixer el dolor de totes les víctimes.
Denunciar tota la violència que pateix la població civil independentment del color de la seva bandera i alhora de forma proporcional al dany patit, perquè en els conflictes armats i en altres formes de violència extrema hi sol haver bàndols més o menys poderosos, estratègies que respecten poc o menys encara els drets humans i bàndols que posen més o menys morts. És possible citar totes les formes de victimització, sense que això impliqui equiparar el dolor dels bàndols.
En tercer lloc, i des d'una perspectiva d'educació per a la pau, és també rellevant denunciar qui es beneficia de la guerra. Quin benefici volen treure els estats, quines empreses – militars, però també civils - es lucren de la guerra, quins accionistes s'enriqueixen cada vegada que comença una guerra, i quins bancs contribueixen al finançament d'aquestes empreses. Les guerres són una fatalitat, però no una fortuïtat. No succeeixen perquè sí, sinó per una suma d'interessos molt nocius que cal denunciar. Així que en resum recomanaria:
- Abordar el tema (en funció de l'edat)
- Evitar l'exposició a imatges massa explícites en edats primerenques
- Aportar una diversitat de veus i de punts de vista
- Tractar els interessos geopolítics i alhora posant les víctimes i els drets humans al centre.
- Denunciar els actors que es beneficien de les guerres.
"En contextos més pacífics, hi ha canvis reals cap a situacions de millor convivència, reducció de l'odi i millors capacitats d'abordar els conflictes".
Quines evidències coneix que demostrin que una educació per a la pau contribueix a una millor convivència, a la reducció de l'odi i dels conflictes?
Per desgràcia no puc donar una resposta definitiva a aquesta pregunta.
En contextos hostils, en què regna una violència tan greu com un conflicte armat obert, diferents estudis coincideixen que l'educació per la pau no aconsegueix tenir un efecte ni suficient, ni sostingut en el temps. En aquests contextos, els missatges de l'entorn, que fan servir i legitimen l'ús de la violencia, són tan forts que el que pugui arribar a aconseguir l'educació per a la pau no és suficient per contrarrestar això. Un sol dia de bombardejos com els de Gaza o d'atac a Israel dinamiten 30 anys d'esforços d'educació per la pau, ja no diguem quan s'han superat els 100 dies. En conflictes armats, el terror i l'odi s'aconsegueixen immediatament, la convivència requereix processos de dècades. Per ara la majoria de les víctimes no voldrà saber res de l'altra part, com és comprensible. Aquesta constatació, però, no ha de servir per abandonar en aquests contextos, perquè en aquest cas la situació seria encara pitjor, però si cal ser conscients que l'educació per a la pau no pot resoldre tot per si mateixa, i no tot serveix ni en qualsevol context ni en qualsevol moment.
En contextos més pacífics, és més fàcil recollir evidències de canvis reals cap a situacions de millor convivència, reducció de l'odi i millors capacitats d'abordar els conflictes. Des de la nostra experiència a l'Escola de Cultura de Pau i d'actors amb els quals hem treballat, per citar casos propers, alguns resultats de l'educació per a la pau són:
- Aconseguir que les persones verbalitzin més les seves emocions i el que necessiten.
- Aconseguir, a classes en què hi havia alumnes marginats, que ningú jugui sol en el moment del pati o se senti sola.
- Aconseguir trencar estereotips forts i imatge de l'enemic en procesos a mig termini en contextos polaritzats (Catalunya el 2018, Nicaragua) i que persones que mai s'haguessin dirigit la paraula se sentin escoltades per la resta, a base de promoure el coneixement i la confiança.
- Reduir l'absentisme escolar en centres d'alta complexitat perquè l' alumnat se sent més acollit al centre.
- Que després d'una formació, el professorat sigui capaç per si mateix de revisar les seves normes de convivència i les conseqüències de saltar-se normes amb mesures restauratives.
També hi ha evidències o resultats a nivell social, com que, els centres escolars tenen una cultura menys autoritària i més democràtica; que arran de demostrar que els càstigs corporals i la violència psicològica afecten el desenvolupament neurològic de nens i nenes, s'hagin prohibit i s'hagi reduït dràsticament la seva pràctica, que s'hagi estès l'educació emocional.
En general, l'educació per a la pau aporta múltiples pautes per relacionar-nos millor amb les altres persones, i això, tant alumnat o educands, com docents o educadors, ho agraeixen molt, perquè tots ho necessitem. No tothom acaba aplicant-ho per igual, i per això és recomanable fer algun tipus de seguiment a mig termini i veure com s'estan aplicant els aprenentatges, però funcionar, ¡funciona!
