Així ho demostra l'informe L'orientació en sistemes educatius del nostre entorn, publicat per la Fundació Bertelsmann, que compara les polítiques i models d'orientació de 10 països: Alemanya, Canadà, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Regne Unit.
L'estudi evidencia que els països amb models més sòlids compten amb polítiques estables, continuïtat entre etapes educatives i més recursos específics, mentre que a Espanya s'observa una gran diversitat territorial i un marc estatal encara poc desenvolupat.
Aquestes limitacions impedeixen que l'orientació desplegui tot el seu potencial com a eina "contributiva a l'equitat, la inclusió i el desenvolupament personal i professional de l'alumnat", assenyala l'informe.
Els punts febles de l'orientació a Espanya i com millorar-la
A partir de l'anàlisi comparada entre països que realitza l'estudi, s' identifiquen diverses àrees en les quals l'orientació del país presenta un menor desenvolupament. Aquestes mancances afecten tant l'organització com la continuïtat en l' companyament a l'alumnat, la vinculació amb el món professional o la participació estudiantil i familiar.
En la següent taula es recullen les principals debilitats que presenta l'orientació acadèmica i professional a Espanya, assenyalades per l'estudi, i les claus per millorar-la.
En la següent taula es recullen les principals debilitats que presenta l'orientació acadèmica i professional a Espanya, assenyalades per l'estudi, i les claus per millorar-la.
| Debilitats identificades a Espanya | Claus per millorar |
|---|---|
| Variabilitat territorial en models i recursos orientadors L'orientació s'organitza de forma diferent en cada comunitat autònoma, la qual cosa genera diferències en la qualitat, els recursos disponibles i l'estabilitat dels serveis. |
Avançar cap a un marc estatal d'orientació més definit i establir estàndards mínims que garanteixin el seu accés equitatiu a tot el territori. |
| Escassa continuïtat de l'orientació entre etapes educatives Els serveis d'orientació varien segons l'etapa (EAT/EOEP* en Infantil i Primària, que són externs al centre, mentre que en l'ESO els instituts compten amb el seu departament d'orientació propi), la qual cosa dificulta la coordinació i el seguiment de l'alumnat al llarg de la seva trajectòria. |
Dissenyar una estratègia contínua d'orientació amb mecanismes estables de coordinació i seguiment individual de l'alumnat al llarg de tota la seva trajectòria formativa. |
| Focus excessiu en el psicodiagnòstic en l'orientació que s'ofereix en Infantil i Primària. En Infantil i Primària predomina l'orientació educativa enfocada a l'avaluació de problemàtiques individuals (detecció de dificultats d'aprenentatge, avaluacions psicopedagògiques...). Hi ha menys presència d'accions d'orientació acadèmica i professional més àmplies, com activitats d'autoconeixement, acompanyament acadèmic o exploració d'interessos. |
Oferir orientació des d'Infantil i Primària amb enfocaments més amplis i preventius que integrin el desenvolupament personal, acadèmic i professional. Per exemple, amb dinàmiques d'activitats socioemocionals, de descoberta d'interessos o rutines de reflexió guiada. |
| Menor presència de l'orientació al currículum escolar. L'orientació no està integrada de forma sistemàtica en les activitats i continguts educatius del centre, la qual cosa limita el seu impacte en l'alumnat. |
Incorporar l'orientació de manera explícita en el currículum i en les dinàmiques del centre, per exemple, mitjançant tutories estructurades, activitats de presa de decisions o projectes d'exploració d'interessos. |
| Escassa vinculació amb el món professional. Les activitats i programes d'orientació es connecten poc amb l'entorn laboral i amb agents externs. |
Reforçar la connexió amb empreses, serveis d'ocupació i entitats de l'entorn, mitjançant visites a empreses, xerrades de professionals o projectes vinculats a empreses locals. |
| Avaluació poc desenvolupada de l'orientació. La majoria dels centres no compten amb mecanismes per avaluar la qualitat o l'impacte de les seves accions orientadores. |
Implantar sistemes d'avaluació i millora que permetin valorar l'eficàcia de l'orientació. |
| L'alumnat participa poc en el seu propi procés d'orientació. L'orientació sol abordar-se com un procediment guiat principalment pel centre, on l'alumnat adopta un rol més passiu en la pròpia presa de decisions acadèmiques i professionals. |
Fomentar activitats que promoguin la participació activa de l'alumnat en la presa de decisions sobre el seu futur, mitjançant tallers de reflexió vocacional, projectes personals o espais de diàleg guiat. |
| Sobrecàrrega dels professionals i rols poc definits Els orientadors assumeixen múltiples tasques, sovint administratives, que limiten el temps dedicat a l'alumnat. |
Incrementar els recursos humans, revisar funcions i professionalitzar perfils específics. |
Com és l'orientació en països amb models més consolidats?
L'orientació que desenvolupen altres països de l'entorn destaca per la seva estabilitat, la presència contínua en totes les etapes educatives i la forta connexió amb el món professional.Tot i que cada sistema té les seves particularitats, comparteixen elements comuns com polítiques coherents, coordinació entre agents i pràctiques que faciliten les transicions acadèmiques i laborals.
Alguns països amb bones pràctiques d'orientació acadèmica i professional de referència són:
1. Finlàndia: orientació contínua i amb personal especialitzat
El sistema finlandès garanteix el dret de l'alumnat a rebre orientació tots els dies escolars, adaptada a cada etapa i des de l'educació bàsica fins als estudis postobligatoris.Cada centre compta amb un orientador (opinto-ohjaaja), la qual cosa garanteix accés equitatiu a acompanyament especialitzat.
A més, hi ha plans institucionals clars, com l'Orientació Estudiantil en Educació Bàsica i l'Estratègia d'Orientació Permanent 2020–2023, ampliada fins al 2028.
2. Dinamarca: fort vincle amb el món professional
Dinamarca combina un currículum escolar que integra orientació i ocupació des de Primària amb suport d'agents municipals.Els centres compten amb una àrea anomenada Educació i Ocupació, on es desenvolupen activitats d'orientació que cursa l'alumnat des de 1r fins a 9è curs de Folkeskolen (des dels 7 als 16 anys).
Així mateix, en l'últim curs (l'equivalent a 4t d'ESO) són obligatòries les pràctiques laborals, els programes de transició i activitats com el curs pont (brobygning).
3. Brobygning a la Folkeskol danesa
El Brobygning (construcció de ponts) és un programa obligatori d'orientació i transició per a l'alumnat del darrer curs de l'educació obligatòria, explica la Guia d'Educació danesa.Funciona com un període d'immersió curta (entre uns dies i diverses setmanes) en centres d'educació postobligatòria, com centres de Formació Professional o escoles especialitzades i tècniques.
Durant aquest període, l'alumnat assisteix a classes reals, viu l'experiència d'estudiar-hi, rep orientació personalitzada i finalment avalua si aquesta opció encaixa amb les seves capacitats, motivacions i expectatives.
El seu objectiu és ajudar l'alumnat a conèixer, provar i triar l'opció educativa més adequada en finalitzar la folkeskolen.
4. Països Baixos: orientació primerenca i sistema flexible per a transicions educatives
Països Baixos destaca per anticipar l'orientació des del final de la Primària i per acompanyar l'alumnat en els primers anys de Secundària amb un model flexible.En finalitzar la Primària, el professorat emet un consell orientador (schooladvies) que recomana l'itinerari més adequat a cada jove. Aquest consell es complementa amb una prova de transició (doorstroomtoets), que avalua les competències lingüístiques i matemàtiques de l'alumnat.
A més, quan l'alumnat fa el salt a la Secundària, els dos primers anys funcionen com a fase pont (brugperiode), permetent explorar i ajustar itineraris.
5. Alemanya: orientació primerenca, curricular i amb forta col·laboració amb l'àmbit laboral
A Alemanya, l'orientació s'introdueix a 5è i 6è de Primària de forma obligatòria al currículum escolar. Això pot incloure una matèria específica, com Estudis Prevocacionals (Arbeitslehre), o ser integrat en altres assignatures, que aborden competències per a la vida adulta i la inserció laboral.
Un dels elements distintius del model alemany és la seva col·laboració estable amb l'Agència Federal d'Ocupació (Bundesagentur für Arbeit), que desenvolupa activitats d'assessorament individual, tallers vocacionals, visites a empreses i sessions informatives als centres educatius. Aquesta connexió garanteix que l'alumnat rebi informació actualitzada i directament vinculada amb les oportunitats reals del mercat laboral.
Fitxa tècnica
L'estudi L'orientació en sistemes educatius del nostre entorn, elaborat per la Fundació Bertelsmann, analitza l'orientació que es facilita a l'alumnat en països com Alemanya, Canadà, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Regne Unit.
El seu objectiu és identificar diferències entre sistemes educatius, bones pràctiques internacionals i àrees de millora per reforçar l'orientació a Espanya.
