Cursos d'especialització d'FP: estudis tècnics avançats, oficials i amb orientació pràctica

Davant la creixent demanda de perfils qualificats en sectors com la indústria, la tecnologia o la logística, els cursos d'especialització o Graus E de Formació Professional (FP) es presenten com a formacions emergents dissenyades per respondre a les necessitats de la societat i del teixit empresarial.

Es tracta d'estudis oficials, de curta durada, d'entre 320 i 700 hores, i que proporcionen una formació complementària en un determinat sector, amb l'objectiu d'actualitzar les competències de persones que ja compten amb un títol d'FP", afirma Mónica Moso, responsable del Centre de Coneixement i Innovació de CaixaBank Dualiza.

Des que van començar a impartir-se al curs 2020-2021, l'oferta formativa i matrícula dels cursos d'especialització s'ha incrementat notablement. Segons dades del Ministeri d'Educació, l'any acadèmic 2023-2024 ja eren 5.968 els estudiants matriculats en aquests ensenyaments, un 222% més que dos cursos enrere.

No obstant això, malgrat el seu potencial, encara són formacions molt desconegudes, tant per a l'alumnat com per a les empreses i centres formatius. "Ningú qüestiona el seu valor ni el seu potencial, però encara queda camí per recórrer perquè siguin reconeguts com l'opció formativa sòlida i competitiva que són", explica Darío Ledesma, director Acadèmic de Linkia FP.
 

Del disseny curricular a l'aula: qui decideix i com s'implanten els Graus E

El disseny i la concreció curricular dels Graus E es desenvolupa des del propi Ministeri en coordinació i col·laboració amb els sectors productius "a partir de les necessitats d'actualització i innovació detectades per cada sector laboral", detalla Eva Ledo, subdirectora general de Programas y Gestión a la Secretaria General de Formación Profesional del Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes.

Una vegada aprovat un nou curs d'especialització pel Ministeri, són les comunitats autònomes les responsables de desplegar aquests cursos, segons les seves prioritats estratègiques i la demanda, afegeix Ángel Tarriño, coordinador de l'Observatori de l'FP de Fundació BCN Formació Professional.

Beneficis dels cursos d'especialització d'FP

Per què és beneficiós apostar pels cursos d'especialització? Aquests aporten avantatges a tots els agents implicats:

1. Les empreses compten amb treballadors qualificats

Els cursos d'especialització són una oportunitat perquè les empreses puguin comptar amb perfils tècnics altament qualificats i actualitzats en tecnologies emergents.

Els qui més es poden beneficiar són les companyies de sectors vinculats a la indústria 4.0 i la tecnologia, ja que més del 60% de l' oferta de cursos d'especialització es concentra en aquests àmbits, segons un estudi[1] de l'Observatori de l'FP de CaixaBank Dualiza.

A més, el caràcter dual facilita la incorporació directa de l'alumnat a l'empresa des de l'etapa formativa, la qual cosa redueix els temps d'adaptació als processos productius de les companyies i "els permet disposar d'un flux constant de tècnics especialitzats, llestos per incorporar-se amb una corba d'aprenentatge mínima", corrobora Belén Navarro, docent en Formació Professional per a l'Ocupació.

 

2. Els centres formatius guanyen en prestigi i atracció d'alumnat

Els centres troben en els cursos d'especialització una oportunitat per diversificar la seva oferta, atraure nou alumnat i posicionar-se com a referents en el sector educatiu.

També els permet oferir "itineraris formatius més complets i connectats amb les demandes del mercat", indica Sílvia Robador, directora del Instituto Nebrija de Formación Profesional.

3. L'alumnat s'especialitza i augmenta la seva ocupabilitat

Per als titulats d'FP, aquests cursos suposen una via per diferenciar-se al mercat laboral, especialitzar-se en nínxols amb alta demanda i adquirir experiència pràctica.

"Aquests cursos permeten continuar i ampliar els aprenentatges i competències adquirides als cicles d'FP", explica Antonio Dueñas, professor de Formació Professional de la família d'Informàtica i Comunicacions

A més, són formacions que es completen en menys d'un any, i que "impulsen l'ocupabilitat i faciliten la inserció dels titulats d'FP", assegura Darío Ledesma.

No obstant això, a causa del curt recorregut que tenen els cursos d'especialització encara no hi ha dades oficials d'inserció laboral dels seus titulats.
 

Reptes als quals s'enfronten els cursos d'especialització d'FP

Malgrat el seu potencial, els cursos d'especialització enfronten diversos desafiaments importants que s'han de superar per assegurar el seu èxit:
 

• La difusió: encara són formacions poc conegudes per l'alumnat, famílies, i fins i tot pels mateixos centres formatius. Gladys Rostan, CEO de MetaFP considera que és fonamental que les administracions i centres educatius, realitzin campanyes informatives efectives per donar-los a conèixer.
   
• La bretxa de gènere: el 83,8% de l'alumnat matriculat en aquests cursos són homes, segons dades oficials[2]. Només tres famílies professionals tenen una participació femenina destacada: Química (82%), Hostaleria i Turisme (52%) i Imatge i So (52%).
   
• La desigualtat territorial: l'oferta és desigual entre comunitats autònomes, ja que més de la meitat de les matrícules al curs 2023-2024 es van concentrar en tan sols 4 comunitats autònomes: Andalusia (22,5%), Comunitat Valenciana (13,9%), Galícia (10,5%) i Catalunya (7,2%)[3].
   
• L'oferta: actualment l'oferta és limitada, només existeixen cursos d'especialització en 12 famílies professionals per la qual cosa ampliar-los a altres àmbits és clau per potenciar l'FP.
   
• La dotació de recursos humans i tècnics: per poder ampliar l'oferta d'aquestes formacions cal invertir en equipament, formació docent i d'experts, tot i que, com assenyala Ángel Tarriño, normalment els professionals capaços d'exercir la docència en aquestes parcel·les d'elevat valor afegit "són molt apreciats al mercat de treball i disposen de bones condicions laborals difícilment equiparables a les que presenta l'administració educativa".