Trobeu el vostre curs ideal
9%
Què vols estudiar?
Joves aturats: errors i oportunitats
Article d'opinió
Este artículo es en catalán. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/
Les mancances estructurals de la economia espanyola (dèficit d'infraestructures, qualificacions professionals baixes, sumades a una dependència energètica i un dèficit exterior escandalós) semblaven no ser un problema quan cada dia es creaven empreses i aquestes "segrestaven” mà d'obra de poca o nul-la qualificació per a introduir al mercat laboral a centenars de milers de persones, moltes d'elles joves, per a continuar fer bullint l'olla del progrés. Cants de sirena que aquest no tan joves, i tots plegats, pagarem molt cars.
Aquest progrés, a Espanya, s'havia fonamentat massa en el boom immobiliari, arribant a tenir més del 20% de la població activa depenent del mercat de la construcció i serveis derivats. Ara, amb la sotragada de la crisi financera internacional, veiem com cada dia desapareixen empreses i centenars de milers de persones, que havien entrat per a la via ràpida al mercat laboral (baixa qualificació), entren també per la via ràpida a les llistes de l'atur, aquest ha estat identificat pels experts com el problema més greu de cara a la sortida de la crisi actual al nostre país (destrucció de llocs de treball). El que sap més greu és que, de les dades de l'atur de l'últim trimestre a Catalunya, els joves entre 16 i 24 anys dupliquen de sobra a la resta de població aturada, més del 30%.
La qüestió és que aquests milers de persones, durant molts anys, han estat treballant amb remuneracions més que acceptables, moltes fent hores extra i cobrant quantitats importants en diner negre, han gaudit d'un poder adquisitiu inversament proporcional a la seva qualificació professional, i la societat de l'opulència els hi ha ofert tot tipus de productes més o menys inútils en que gastar-se els diners.
Tothom tenim amics que dedicant-se al món immobiliari, han guanyat molts més diners que aquells que havien estudiat Formació Professional o a la Universitat, fins i tot encara ara, es dóna la paradoxa que molts aturats tenen més patrimoni que aquells joves que fa 10 anys, quan tot valia, enlloc d'especular, agafaven la carpeta i els llibres per a formar-se.
Tanmateix, i més enllà de reflexions econòmiques, cal pensar en solucions estructurals per als joves, el col-lectiu d'aturats que estan més desprotegits a causa de la seva qualificació professional i de la necessitat que tenen de consolidar el seu projecte vital.
La primera reflexió és aprofitar les potencialitats que tenen aquesta generació. Són persones que han crescut amb la última tecnologia a la seva butxaca, a casa seva o al seu cotxe. Potser no saben anglès, però tots coneixen els conceptes router, wireless i world wide web. Potser fan faltes d'ortografia i no han viatjat gaire pel món, però en canvi tots ells tenen correu electrònic, estan tips de xatejar amb gent de tot el planeta i, a diferència de la generació anterior, ja miren més internet que la TV.
Aquestes potencialitats han de definir la resposta que les administracions públiques, i les empreses tecnològiques i de formació que s'hi dediquen, han de donar per tal de requalificar professionalment a aquests milers de joves, i les eines que ofereixen les TIC en l'àmbit de la formació seran la clau per a donar una oportunitat de futur: les webs 2.0, les plataformes d'ensenyament-aprenentatge virtuals, les tutoritzacions en línia dels processos d'aprenentatge sense haver de desplaçar-se de casa seva, etc.
La formació ocupacional, fins ara, estava molt reservada a col-lectius en risc d'exclusió social i, com a tal, aquest col-lectiu no tenia els coneixements tecnològics que tenen els col-lectius que avui (i, probablement, demà) augmentaran les llistes d'aturats.
Aquesta generació d'aturats, entre els 16 i els 30 anys, que molts van ser "repel-lits” del sistema educatiu, difícilment se sotmetran a un procés de canvi formatiu que no parli el seu llenguatge ni utilitzi les seves eines tecnològiques habituals. Difícilment els seran útils els manuals en paper imprès que no estiguin en format .pdf i no hagin passat abans pel filtre d'un bon formador, per a ser discutits posteriorment amb el seu tutor i companys d'aula virtual. A aquests discents se'ls ha d'atendre reforçant l'acció tutorial amb més diàleg que coneixements previs, perquè tot i ser joves, el currículum educatiu impartit pel professorat ja els hi queda molt llunyà.
Tenen al seu favor elements motivadors com ara els coneixements bàsics de les TIC, la possibilitat d'accedir-hi que no tenia la generació anterior i, evidentment, i per sobre de tot, la necessitat interior de formar-se per adaptar-se als nous filons d'ocupació que, d'altra banda, els poders públics tenen l'obligació d'impulsar per a generar un futur més esperançador.
Òbviament, les múltiples polítiques d'ocupació i respostes formatives que se li han de donar al paisatge ennuvolat de la crisi actual són i seran molt més cares que si les haguéssim impulsat fa uns anys, quan l'endemà sempre sortia el sol somrient a tothom. Abans de posar-nos mans a l'obra, caldria que tots reconeguem que la via fàcil no acostuma a portar-nos a l'èxit personal ni professional, i recuperar l'esforç com a valor social. Encara que només sigui per estalviar-nos uns euros...i molts disgustos innecessaris.
Deixa el teu comentari
Publicat
El més llegit
El més nou
Subscriviu-vos a les publicacions
