Trobeu el vostre curs ideal

9%

Què vols estudiar?

Canvis en la selectivitat 2025! Com serà?

Notícia

A partir de juny de l'any vinent s'anomenarà Prova d'Accés a la Universitat (PAU) en totes les comunitats, comptarà amb criteris de correcció comuns i serà més competencial

  • 20/06/2024
  • Temps de lectura 7 mins

  • Deixa el teu comentari
  • Valora


A partir de juny del 2025, les proves per accedir a la universitat seran diferents a com han estat enguany. I és que el Consell de Ministres ha aprovat la nova selectivitat que el Govern va proposar des del 2022, però que s'ha anat ajornant i modificant diverses vegades.

El propòsit de la nova norma és adaptar les proves d'accés a la universitat a l'última reforma educativa, coneguda com LOMLOE o Llei Celaá.

La nova PAU "és més àgil, moderna i s'adapta a la societat amb el màxim rigor acadèmic i garantint la igualtat d'oportunitats de tots els estudiants d'Espanya", assenyala Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats.

Vols conèixer alguns dels principals canvis de la nova selectivitat? Te'ls expliquem a continuació.
  • L'EvAU o EBAU es dirà PAU

La selectivitat deixarà d'anomenar-se Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EvAU o EBAU) i recuperarà el nom que tenia fa una dècada: Prova d'Accés a la Universitat (PAU).

El Butlletí Oficial de l'Estat ja ha publicat el Reial decret 534/2024, de l'11 de juny pel qual es regulen els requisits d'accés als ensenyaments universitaris oficials de Grau, les característiques bàsiques de la prova d'accés i la normativa bàsica dels procediments d'admissió. I en aquesta nova norma ja no apareix la denominació que fins ara es tenia de la selectivitat.
  • Hi haurà criteris de correcció comuns a les PAU

La nova normativa explica que hi haurà uns criteris i objectius comuns de correcció i qualificació. Els correctors i examinadors de totes les comunitats autònomes hauran de seguir aquestes pautes perquè no hi hagi disparitats a l'hora de corregir.

Hi haurà llavors una guia de qualificació de cada exercici, que inclourà: "els criteris de correcció i qualificació; els específics per a l'alumnat amb necessitat específiques de suport educatiu; la ponderació de cadascuna de les preguntes; així com els instruments d'avaluació que es considerin necessaris per valorar objectivament les possibles respostes donades per l'alumnat", explica el reial decret.

Sobre això, la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, ha indicat que "és la primera vegada que s'inclouen criteris comuns i homogenis en tots els territoris".
  • Els exercicis seran més competencials i realistes

Els exercicis tindran un disseny més competencial, la qual cosa evitarà que l' alumnat hagi de memoritzar els continguts sistemàticament per respondre'ls.

Això permetrà als estudiants mostrar la seva "creativitat i capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa en la resolució per escrit d'una sèrie de preguntes o tasques adequades a les competències específiques avaluades", explica el reial decret.

Així mateix, les preguntes o tasques de cada examen es basaran en contextos que siguin propers a la vida dels estudiants i en entorns artístics, científics, humanístics i tecnològics que siguin reals.
 
  • Puntuaran més les preguntes obertes i semiobertes

Els exercicis de la PAU s'estructuraran en diferents apartats, que al seu torn inclouran preguntes que requereixen respostes obertes o per desenvolupar, semiobertes o per completar amb respostes breus, i tancades o tipus test.

No obstant això, les respostes a preguntes o tasques de resposta oberta i semiobertes puntuaran com a mínim un 70% de l'exercici, quan abans de la nova norma la puntuació assignada a aquest tipus de preguntes era d'almenys el 50%.
 
selectividad
Al 2025 las preguntes obertes puntuaran com a mínim el 70% de la nota de cada exercici. Imatge: Freepik. 
  • L'ortografia i la gramàtica es tindran més en compte

La coherència de les respostes dels estudiants, la seva cohesió, gramàtica, lèxic i ortografia, i fins i tot la seva presentació comptaran "almenys un 10% en totes les preguntes o tasques que impliquin la redacció d'un text", segons ha indicat el mateix Ministeri d'Educació, FP i Esports en un comunicat.
 
  • La segona llengua estrangera, obligatòria en examinar-se de 4 matèries en la fase específica

Els qui desitgin millorar la seva nota d'admissió, i optar als 14 punts, podran examinar-se de fins a 4 matèries en la fase voluntària o específica de les PAU, sempre que no siguin les mateixes que les avaluades en la fase general.  

Ara bé, en cas de voler examinar-se del nombre màxim d'assignatures en la fase específica (4), "una d'elles haurà de ser obligatòriament una segona llengua extrangera", detalla el Ministeri en un comunicat.
 
prueba de acceso a la universidad
L'ortografia i la gramàtica comptaran més en la nota. Imatge: Freepik.
 

¿Què es manté de la selectivitat del 2024?

  • En la fase general l'alumnat s'examinarà de 4 matèries:
     
    • Llengua Castellana i Literatura II
    • Llengua Estrangera II
    • La matèria específica obligatòria de la modalitat cursada
    • Història d'Espanya o Història de la Filosofia
       
  • En les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial, l'alumnat haurà d'examinar-se de Llengua Cooficial i Literatura II, i per tant realitzarà 5 exàmens en la fase general de la prova
     
  • Cada prova durarà 90 min, amb un descans de 30 min en cas que hi hagi exàmens consecutius.
     
  • La nota de la prova seguirà calculant-se mitjançant la mitjana aritmètica de tots els exàmens. I la nota d'accés a la universitat s'obté sumant la nota mitjana de Batxillerat (que té un pes del 60%) amb la qualificació assolida a les PAU (40%).
     
Si vols aprofundir sobre la nova selectivitat pots consultar el Reial Decret.

Crònica d'una nova selectivitat anunciada

Per a que el reial decret sobre la nova selectivitat fos aprovat, el seu text ha hagut de passar per diverses modificacions:
 
Mayra Bosada Morán Redactora
Sóc redactora i editora de continguts d'actualitat d'Educaweb sobre temes d’educació, formació, treball i orientació; i també en sóc la responsable de comunicació. Em motiva que la meva feina contribueixi a ajudar a les persones a decidir el seu projecte de vida i professional.

Vaig estudiar la Llicenciatura en Comunicació i el Maestría en Mercadotècnia al Tec de Monterrey (Mèxic); així com un Màster en Periodisme a la Universitat de Barcelona-Columbia University. I també compto amb més de 30 anys d'experiència com a periodista i gestora de continguts en empreses dedicades a l'educació i la comunicació a Espanya i Mèxic.
Deixa el teu comentari