Trobeu el vostre curs ideal

9%

Què vols estudiar?

La importància de l'orientació constant al llarg de la vida

Article d'opinió

  • 08/03/2011

  • Valora

  • Deixa el teu comentari
Gerard Carrió. e-orienta
Pel que fa a l’orientació primària, els mestres tenen un paper fonamental. El seu rol és estimular al nen en una formació integral i de manera que s’associï a un joc perquè s’ho passin bé. Per mitjà de la pràctica, i interès en una o altra activitat, el nen podrà incrementar la seva habilitat. Perquè això es produeixi, no només caldrà la iniciativa del nen, el que ell comuniqui verbal o no verbalment, sinó també l’acurada observació intel·ligent dels seus mestres o orientadors de manera que puguin identificar en aquella activitat que sobresurti per tal d’intensificar allò que més li agrada. Certament, això no és fàcil, per dos motius bàsicament. Primer, perquè moltes vegades el nen no manifesten la seva vocació fins més tard i per altra banda perquè la institució escolar tot just comença a estar en procés de canvi de paradigma de manera l’escola comenci a pensar en adaptar-se més a les necessitats del estudiant i no tant el revés. Hi ha escoles, que ensenyen als nens les matèries escolars, de manera que puguin desplegar diferents tipologies d’intel•ligència, segons la teoria de Howard Gardner. És a dir, una escola que d’alguna manera treballi perquè l’estudiant pugui aprendre matèries des d’un punt de vista teòric i pràctic o aplicat a les necessitats de la vida, que involucri no només el llenguatge, la lògica o matemàtica sinó també la intel·ligència interpersonal per mitjà de treballs en grup, la intel·ligència intrapersonal per mitjà de deixar que els nens puguin expressar-se emocionalment a través de l’escriptura, pintura i dibuix. També és altament recomanable, estimular als nens a l’aprenentatge musical ja que contribueix a la creació i consolidació de sinapsis o connexions neuronals, també perquè involucra moltes parts del cervell al mateix temps i finalment perquè ajuda a expressar les necessitats del cor. També caldria destacar la intel·ligència espaial, és a dir la capacitat de concebre elements o objectes organitzats en un espai. El moviment o exercici físic associat a la intel·ligència cinestètica és important perquè d’alguna manera hi ha una associació entre la coordinació física (les diferents parts) i les diferents parts de la persona (esperit, ment i cos físic). Estudiosos s’han adonat compte que els nens aprenen a memoritzar determinades cançons amb més facilitat mentre estan realitzant determinats moviments físics. Finalment destacar que també és important, organitzar excursions amb nens en contacte amb la natura, perquè aquesta ensenya molt. No només a ajuda a la persona a estar en un ambient lluny de la contaminació i que per tant permet carregar molta energia positiva, sinó també conèixer el comportament i les característiques dels animals, de les plantes, dels arbres i de la naturalesa en sí, que no deixa de ser un reflex de la naturalesa humana.

En definitiva, es tracte que els mestres, en la mesura de les seves possibilitats i recursos, coneguin als seus estudiants i en lloc de manipular-los, escoltar-los i ajudar-los en el seu desenvolupament, de manera que intensifiquin aquelles activitats que se sentin més bé, ja que per sobre de tot han d’aconseguir que els nens siguin feliços i ho seran si donen sentit el que fan.

També cal manifestar el fet que un nen ben orientat, serà un adult ben encaminat i amb menys problemes d’orientació d’entrada, per tant d’aquí la importància de l’orientació juvenil.

Pel que fa a la necessitat d’orientació a les persones adultes tenim diferents perfils.

Per un costat, en aquests moments de crisi econòmica i també moral en què la societat es troba, molta gent s’ha quedat sense feina. Per aquest col·lectiu és necessari fer un exercici d’autoreflexió, orientació i reconsideració no només de la seva experiència sinó també dels talents, preferències que han tingut en la seva vida o fins i tot alguns que els tenen en estat latent. D’aquesta manera estaran més preparats per enfocar la seva futura trajectòria professional. Podran assistir a cursos de formació que els permetran adquirir coneixements i habilitats interessants per tenir més possibilitats per accedir a una feina sigui del que han fet en la seva vida o en una de diferent relacionada amb la temàtica del curs en qüestió. Per exemple, aquella persona que ha treballat durant un bon temps com a agent d’assegurances, pot aprofitar per fer algun curs relacionat amb el món financer i optar per una feina que tingui possibilitats de vendre productes financers.

També tenim el col·lectiu de treballadors que necessiten una millor actuació professional. Per exemple, hi ha treballadors que necessiten fer algun curs de perfeccionament sigui relacionat en el món de la comptabilitat perquè necessita tenir uns majors coneixements degut a l’aplicació del nou pla general comptable, o sigui per millorar les habilitats comercials i comunicatives amb els clients, etc. És a dir, hi ha tota una oferta de cursos de reciclatge per a treballadors, des de cursos més específics a més genèrics i destinats a promoure la gestió de competències. Això últim comentat, és important, ja que en la formació clàssica moltes vegades s’ha ignorat la formació d’habilitats com el treball en equip, parlar en públic, dirigir i desenvolupar correctament una reunió de treball, etc. Totes aquestes i moltes altres associades són requerides en el mercat de treball i especialment en feines en què es requereixi un mínim de contacte personal. M’agradaria destacar com a exemple a seguir en qualsevol mena d’empresa, el lideratge d’en Pep Guardiola ja que té la capacitat de motivar en els seus jugadors de manera que en general se sentin importants per igual i mostrin una actitud humil de manera permanent en el camp. Sí, en efecte, els bons models cal observar-los ja que també s’aprèn. En definitiva, els treballadors en actiu, també necessiten orientació, no només perquè a vegades poden legítimament visualitzar un canvi de carrera professional en un nou entorn que cregui que sigui més adient segons el seu perfil, sinó també per adonar-se d’aspectes a enfortir per tal de fer una millor actuació professional en la feina actual. Per exemple, un periodista es pot adonar compte que treballant en una cadena de radio dirigint i emetent programes de caire cultural i econòmic pot ser molt més interessant que treballar per alguna empresa de premsa escrita.

Fins i tot pel col·lectiu de jubilats és interessant un procés d’orientació. És molt important, per aquest col·lectiu poder decidir quin tipus d’activitats són adequades desenvolupar segons els seus interessos i preferències no relacionades amb el món laboral. Per exemple participar en un campionat d’escacs amb un equip, participar en competicions de natació, atletisme, i d’altres activitats esportives, així com participar en certàmens literaris de poesia o assaig i fins i tot aprendre a tocar un instrument, aprendre a pintar, estudiar alguna matèria d’interès en una universitat a distància o presencial, participar en una coral, ser membre actiu d’alguna associació excursionista o d’algun barri, són múltiples activitats que la persona jubilada pot fer. Fins i tot pot escriure les seves memòries, o bé transmetre la seva experiència professional a gent més jove. En definitiva, totes aquestes activitats, mentre mantinguin a la persona amb vigor i vitalitat psíquica i emocional, són serveis perquè existeixen intercanvis i fa que dotin de sentit el teixit no només econòmic a nivell indirecte, sinó sobretot el cultural i social. El teixit cultural i social que vertebra una societat també forma part de l’ànima col•lectiva.

El seu paper és més rellevant quan poden connectar les seves experiències del passat amb les situacions del present si volen transmetre missatges més fàcilment acceptats per la gent jove. Per exemple, un jubilat emprenedor li pot explicar a un de jove, les seves experiències i com aquestes tenen certa analogia amb el fet de ser emprenedor en ple segle XXI en què el domini de les xarxes socials és rellevant. De totes maneres, fent un exercici de realisme, pel col·lectiu de jubilats, cal fer les següents consideracions. Per un costat, la intel·ligència cristal·itzada (que té a veure amb l’experiència) és més important que la intel·ligència fluïda (capacitat per aprendre nous coneixements i habilitats) a diferència del col·lectiu del joves, per tant és lògic pensar que a vegades prefereixin executar allò que ja saben fer que aprendre noves coses, tot i que el consell seria que fessin l’esforç d’aprendre cada dia una cosa diferent, per molt petita que sigui, per habituar el cervell a treballar i no perdre la intel·ligència fluida. De fet, el cervell és bastant flexible de manera que si fa una cosa, n’aprèn i perfecciona amb la pràctica, si ho abandona, ho va perdent. I també cal destacar que si bé amb els anys la persona guanya en saviesa, perd en vigor físic i per tant cal treballar el cos, perquè no sigui una limitació important pel bon desenvolupament d’altres activitats.

Finalment m’agradaria destacar que la tasca d’orientació professional que es caracteritza en prendre decisions a nivell professional i acadèmic i a nivell social i fins i tot espiritual en base a l’autoconeixement, dura tota la vida per diferents motius. Per un costat, perquè la persona mai es coneix del tot, segon, perquè la persona també canvien els seus gustos, preferències, valors i una mica també les habilitats i talents en funció del temps. I també perquè els serveis, activitats, coneixements varien en el pas del temps. En definitiva, es tracta de ser millor persona i estar bé amb un mateix.

Deixa el teu comentari