Al meu entendre, el concepte de ciutat educadora és aquella ciutat que té els seus habitants com a membres partícips i integrants de la seva comunitat. És la ciutat que entén que no solament educa l'escola sinó també tots els agents que la conformen. El temps lliure, el temps d'oci, les relacions personals, les relacions amb les administracions... tot pot ser integrador i formatiu.La ciutat educadora podem dir que és la que té personalitat pròpia i que valora i respecta als seus ciutadans sigui quina sigui la seva tendència, formació, religió, edat o gènere.
La ciutat educadora, evidentment dóna prioritat als infants i joves -pel moment del seu ensenyament que viuen- però també incorpora als adults en una formació que ajuda a relacionar-se i realitzar-se com a persones.
Hem de tenir en compte que una persona que interioritzi el concepte de ciutat educadora serà també més crítica i alhora participativa amb la seva comunitat. Les persones que reben coneixements al llarg de tota la vida acaben desenvolupant el propi potencial humà d'expressió i afirmació, són persones participatives i crítiques i aportaran sentit al concepte d'associació.
La ciutat educadora és la que promou condicions de plena igualtat per que tots els ciutadans puguin sentir-se respectats i ser respectuosos, capaços de dialogar, i conjugar tots els factors possibles per tal que es puguin construir-se, ciutat a ciutat una societat del coneixement sense cap tipus d'exclusions.
A Barcelona a finals dels anys vuitanta el concepte de ciutat educadora començava a apuntar com a essència fonamental del que havia de ser una ciutat amb una nova dimensió complementària i, fins a un cert punt, alternativa al caràcter formalitzat, centralista i sovint poc flexible dels sistemes educatius, que comporta implícita la interacció entre les propostes de l'educació formal, no formal i informal.
El concepte de "Ciutats educadores" es va iniciar com a moviment l'any 1990 amb motiu del I Congres Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup de ciutats representades pels seus governs locals va plantejar l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la mateixa ciutat d'acord amb la Carta de Ciutats Educadores.
A Barcelona, des que es va organitzar el primer congrés internacional i es va promoure la Carta, moltes entitats i institucions van impulsar de nou el seu treball i les seves accions en el sentit de reforçar-ne el valor educatiu, conscients que la ciutat en el seu sentit més ampli també és educadora.
Barcelona és, sens dubte, una ciutat educadora. Té en compte tots els col·lectius que la integren i els conceptes inclusió, formació, creativitat, participació formen part de la seva usual manera de relacionar-se amb la ciutadania.
