El trinomi de la formació: Experiència-Reflexió-Aprenentatge

Àngels Domingo Roget,
Docent, investigadora i consulta de la Unesco. Directora de la Plataforma Internacional Práctica Reflexiva (Barcelona)
12/01/2016

La recerca dels darrers 80 anys sobre la relació del trinomi experiència-reflexió-aprenentatge ha mostrat que  també en l'Educació Superior la formació és més profunda, significativa i rellevant per a l'estudiant quan aprèn a la universitat i simultàniament participa de l'escenari professional real de la seva futura professió, espai en què es troba en situació de mobilitzar els seus coneixements que s'expressen com a competències. De fet, l'aprenentatge experiencial i l'aprenentatge reflexiu són els nous models que s'estan promovent a les institucions que cerquen l'excel•lència en la formació dels seus estudiants.

Estem una mica  acostumats a que els estudiants ens comentin que quan veritablement pensen que aprenen no és quan son a l'aula amb nosaltres sinó quan fan les seves pràctiques, moment d'aprendre en viu. 

Sembla que arriba és hora d'afrontar aquest repte formatiu i escurçar distàncies entre  l'universitat i el món profesional. Fa temps que els investigadors més dedicats a la recerca sobre la formació universitària desitgem que aquest paradigma formatiu nou i vell alhora, sigui present pel seu valor didàctic  tot i que comporti una complexitat organitzativa a una institució en què la dinàmica del canvi és molt lenta i dificultosa. La implementació a la universitat del binomi formatiu "estudi-pràctica professional" generalment simultànies en el temps, reportaria un increment de qualitat a l'Educació Superior i contribuiria molt directament a la rendibilització de recursos formatius i a la sostenibilitat del sistema que se'n beneficiaria de diverses maneres. Aquesta perspectiva formativa proposada facilita aproximar de forma real el món del coneixement al món professional no de forma externa, sinó de forma natural amb la implicació dels estudiants en els escenaris professionals reals i amb la vinculació dels professionals en el món universitari.  Pot contribuir a desenvolupar millor el perfil de ciutadà que requereix la nova societat del coneixement i que reclamen tots el documents educatius de l'Unió Europea (art. 150 del Tractat d'Amsterdam, i altres).

Existeixen nombrosos estudis sobre el potencial formatiu de l'experiència en la formació pràctica dels estudiants però tot i així la docència universitària no ha incorporat aquesta font d'aprenentatge suficientment en el nostre país. Les raons poden ser moltes però ni ha dues bastant obvies: per una banda, cert desconeixement per part del cos docent universitari dels fonaments teòrics de l'aprenentatge experiencial, i per altra, conseqüència de la primera, la dificultat pràctica del professorat per a gestionar sistemàticament aquest recurs didàctic. Com a conseqüència, l'aprenentatge a partir de l'experiència es tracta i gestiona en els plans d'estudi ben sovint  de forma intuïtiva i arbitrària. Resulta encara difícil als docents universitaris preveure, planificar i avaluar el procés d'aprenentatge que parteix de l'experiència i de la pràctica (learning by doing), donat que el costum és aplicar a la pràctica els coneixements teòrics.

En la base d'aquestes qüestions pedagògiques entorn a la formació universitària hi trobem un repte formatiu interessant: facilitar als alumnes durant la seva formació una articulació ben travada del seu coneixement teòric i també del pràctic. Un camí en aquesta línia és l'aposta que fan algunes universitats per promoure l'alternança entre aula i espai professional. Recordo que fa uns 7 anys vaig tenir l'oportunitat de conèixer in situ la formalització del model formatiu d'alternança pedagogia de la formació a la universitat de l'Ille1, a Pas de Calais, al nordoest de França on tots de estudis de grau tècnics (enginyeria, arquitectura, disseny industrial, etc) es promou una aprenentatge basat en competències, amb tota la mobilització de recursos teòrics i pràctics que comporten el fet de combinar aula i escenari professional.

Actualment els postulats de l'alternança no s'entenen com una forma de fer compatible treball i formació sinó com una opció i sistema pedagògic capdavanter que està experimentant-se  en algunes universitats. La major part d'elles han començat a implantar-la als estudis de postgrau i després als estudis de grau, que esdevé una innovació en la formació de primer cicle. En els països menys desenvolupats o desafavorits en el passat encara queden certs vestigis d'un concepte de la pedagogia de l'alternança (combinar formació-estudi i treball) com una realitat lligada a una formació de segona categoria. Els protagonistes d'aquesta opció eren les persones que des del punt de vista socio-econòmic no podien dedicar-se exclusivament a la formació acadèmica i –conscients de la necessitat de preparar-se intel•lectualment o manualment– alternaven l'ofici i la feina professional amb l'estudi, dedicant-se amb esforç  a les dues tasques diferents però simultànies en el temps. El treball els reportava subsistència econòmica i l'estudi-formació reportava qualificació personal i professional. En els temps que corren aquest plantejament està superat actualment tot i que en pugui quedar algun vestigi.

La pràctica Professional com a realitat formativa ha demostrat tenir un valor epistemològic inqüestionable que cal tenir en compte en els plans d'estudi dels universitaris. Si abans s'entenia la pràctica només com a comprovació o complement del saber teòric, avui al coneixement pràctic i aplicat se li reconeix un altre valor formatiu superior. Les investigacions recents mostren que no solament reforça l'ensenyament teòric sinó que és capaç de generar coneixement nou. Fàcilment la pràctica recodifica el saber teòric amb elements que enriqueixen el saber teòric que resta il·luminat per la pràctica. La teoria i la pràctica, si conviuen juntes en l'estudiant com a realitats simultànies, són generadores de nous coneixements en l'alumne. En aquest punt podríem plantejar-nos que la formació universitària per mitjà de l'alternança garanteix un increment del saber i una veritable transferència del coneixement. El propi estudiant esdevé en aquest cas un vehicle natural que trasllada el coneixement a l'àmbit del treball i a la professió i s'emporta a la universitat qüestions de rellevància pràctica.

També cal considerar que la pedagogia de l'Alternança concedeix a l'experiència un valor significatiu en el procés  formatiu dels nostres alumnes  des de la perspectiva del seu desenvolupament personal, com a font d'autoconeixement. Es tracta d'una estratègia natural i habitual per al desenvolupament metacognitiu dels alumnes durant la formació inicial a la universitat que els permet conèixer-se millor mitjançant les vivències de l'escenari professional. El contacte amb la professió i amb les experiències allà viscudes pels estudiants universitaris actua en ells com un potent activador de la seva motivació vers l'aprenentatge, que deixa de ser descontextualizat i passa a ser pràctic i rellevant. Simultàniament potencia en l'estudiant un afany personal d'omplir els buits intel·lectuals que ha detectat en la seva formació a l'hora de resoldre situacions pràctiques, per a les quals no s'ha trobat prou preparat. En aquest sentit podem afirmar que el model formatiu de l'Alternança  a la universitat facilita la metacognició en cada estudiant i l'ajuda a saber què sap, què no sap, què confon, què ha d'aprendre, què ha de reforçar, etc. L'Alternança permet a l'universitari avançar aquest autoconeixement a temps de posar-hi solució; en cas contrari el procés de millora formativa es retarda a etapes posteriors quan el titulat ja es troba dedicat a l'exercici de la seva professió. 

Ve de lluny la fragmentació o parcel•lació del saber que transmet la institució universitària. Ben sovint la universitat ha estat la gran defensora de la saviesa i del saber acadèmic fugint del sentit pragmàtic i del saber pràctic aplicat, no sentint la necessitat d'obrir-se als plantejaments professionalitzadors del estudis universitaris que actualment reclama la societat i li el sector empleador. Pel contrari, l'educació superior basada en la pedagogia de l'Alternança és una opció formativa que facilita el desenvolupament real de les competències de l'estudiant donat que els problemes o èxits del treball li exigeixen que mobilitzi  tots els seus recursos intel·lectuals, personals, professionals, teòrics i pràctics.  Només en un escenari professional real poden activar-se plenament les competències en què desitgem formar els estudiants.  
L'Alternança promou el desenvolupament personal de l'estudiant i dinamitzant l'adquisició de les competències tot integrant els sabers experiencials, els sabers d'acció i també les  competències fora del programa. Aquesta organització innovadora dels estudis universitaris s'enmarca en la pedagogia sistèmica que garanteix el caràcter obert, flexible i dinàmic de l'educació superior.

"L'Alternança afavoreix l'anomena't aprenentatge situat, és a dir en context, i fa que el procés de l'aprenentatge i la formació de l'estudiant no segueixi una estructura estrictament lineal, sinó holística. L'estudi, el coneixement teòric, les vivències professionals, l'experiència i reflexió personals, la interacció amb altres professionals, etc. s'estructura de forma global"  D'aquesta manera el bagatge formatiu de cada alumne pot integrar els elements diferencials i singulars optimitzant tots els recursos formatius i donant-los una configuració molt més personal. Aquesta formació més holística –simbiosi rica de molts elements subjectius i objectius– contribueix a millorar la professionalització dels estudiants universitaris preparant-los per a la resolució dels problemes concrets i pràctics de la seva futura professió.
Categories
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou