Alfabetització mediàtica i informacional: el professorat vol incloure-la en el currículum escolar

Cada vegada més, adults i nens consumeixen informació a través d'internet. La xarxa acull una infinitat de continguts i no sempre és tasca fàcil discernir aquells veritables dels que no ho són, apuntes veus expertes. 
 
"Amb la difusió de rumors i la distorsió dels fets, la frontera entre allò verdader i fals s'ha tornat borrosa. És per aquesta raó que l'alfabetització mediàtica i informacional s'ha tornat una habilitat clau per a l'educació dels ciutadans del segle XXI", assegura Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, a través d'un comunicat emès per l'organisme amb motiu de la celebració de la Setmana mundial de l'Alfabetització Mediàtica i Informacional, que se celebra del 24 al 31 d'octubre de 2023, sota el lema Alfabetització mediàtica i informacional en els espais digitals: una Agenda Global Col·lectiva.   
 
En aquest sentit, docents de primària i secundària reclamen que, des d'edats primerenques, s'imparteix aquesta formació en alfabetització mediàtica com a eina de lluita contra les fake news que circulen per la xarxa, segons recull l'informe Alfabetización mediática. Contexto actual, legislación, casos de éxito, herramientas y recursos, percepción y propuestas de especialistas y profesores, publicat recentment per la Fundació Luca de Tena. 
 
En concret, segons el professorat consultat per l'informe, el 75% dels nois i noies d'entre 6 i 16 anys està "molt" o "bastant" afectat per la desinformació. Aquesta es deu, en part, a l'escassa rellevància que ha tingut l'alfabetització mediàtica i informacional a les aules: 6 de cada 10 professors considera que els avenços a Espanya en alfabetització mediàtica en els últims 5 anys han estat "poc" o "res", recull l'informe.

Aquestes dades recorden que "Espanya és un dels països europeus més endarrerits en alfabetització mediàtica i informacional. La lentitud i falta de decisió dels successius governs han causat un notable perjudici a la ciutadania espanyola, que acumula unes considerables mancances en competència mediàtica", explica l'estudi.
 

El 93% dels docents demanen implementar l'alfebetització mediàtica a les escoles

Per reduir la desinformació, el 93% dels professors i professores reclamen la "necessitat urgent" de crear assignatures relacionades amb l'alfabetització mediàtica i informacional, des de l'Educació Infantil fins al Batxillerat, i que aquestes tinguin una "presència rellevant" en el disseny del currículum escolar, destaca l'informe, que assegura que això ja s'està duent a terme en països com França,  Bèlgica, Regne Unit, Itàlia, Holanda, Alemanya i Dinamarca. 
 
"Aquests nens d'11 o 12 anys aviat en tindran 18 i hauran d'anar a votar; i més tard tindran fills i hauran de prendre decisions com posar-los o no vacunes. Així que cal donar-los eines perquè perdin aquesta ingenuïtat mediàtica i puguin saber si una imatge s'ha manipulat o no, com són les fake news, per què no s'han de fiar només del titular ni compartir una notícia sense llegir-la. Amb aquests coneixements bàsics probablement ja no necessitarien tantes xerrades sobre els perills de les xarxes, perquè tindrien recursos per detectar-los ells mateixos", explica la professora en periodisme, Eva Herrero, citada per l'informe. 
 
Així mateix, integrar la formació en alfabetització mediàtica a les aules, la majoria dels docents (53%) opina que aquesta hauria d'anar acompanyada de la instauració de lleis més dures, per part del govern, contra la creació i difusió de continguts falsos, detalla l'informe. 
 
Si ets docent i vols formar-te per impartir a l'alumnat alfabetització mediàtica i informacional o millorar les teves competències digitals, consulta a Educaweb alguns cursos relacionats.

 

Projectes educatius que contribueixen a l'alfabetització mediàtica i informacional

L'informe publicat per la Fundació Luca de Tena ha seleccionat projectes d'alfabetització mediàtica i informacional exitosos a Espanya per la seva contribució en l'àmbit escolar i com a eina d'orientació per a la creació d'iniciatives futures. Entre aquests projectes destaquen:

1. La prensa en mi mochila

L'Associació de la Premsa de Màlaga desenvolupa un projecte d'alfabetització mediàtica anomenat La Prensa en mi mochila, l'objectiu del qual és acostar als estudiants de primària i secundària els mitjans de comunicació, potenciant que llegeixin les notícies i que reflexionin sobre els continguts falsos i les xarxes socials. Tot això a través de tallers i diverses activitats que busquen que l'alumnat faci un consum responsable de la informació que rep. 
 
Com a part de la iniciativa, les famílies participen en activitats per reflexionar sobre el poder que exerceixen els mitjans de comunicació en els menors, mentre que el professorat rep formació perquè coneguin el potencial que tenen els mitjans com a eina didàctica a l'aula.

2. La llave maestra de la comunicación

Aquest projecte impulsat per l'Associació de la Premsa de Jerez està dirigit a estudiants de l'ESO i Batxillerat, així com a docents i famílies. Sota la iniciativa La llave maestra de la comunicación s'organitzen activitats com ara tallers teoricopràctics i sessions informatives desenvolupades per professionals experts en la matèria i llicenciats en Periodisme. A través d'aquestes accions es busca que els joves reflexionin i siguin crítics amb la informació que reben dels mitjans i les xarxes socials.

3.Programa Desenreda

El projecte Desenreda el desenvolupen les associacions de la premsa d'Andalusia i el Col·legi Professional de Periodistes. Ofereix als estudiants de segon cicle de secundària tallers presencials de 6 hores de durada per dotar-los de les eines necessàries que els permetin comprendre el món actual, aprofundir en els problemes globals del desenvolupament, analitzar la realitat de manera crítica i desmuntar els estereotips predominants utilitzant, per a això, els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

4.EduCAC

Aquest programa impulsat pel Consell Audiovisual de Catalunya té com a objectiu prioritari promoure l'educació mediàtica en àmbits educatius, proporcionant, a les escoles, recursos educatius per a un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació. 
 
Una de les darreres activitats del programa EduCAC ha estat estendre la seva acció als autobusos escolars. El maig del 2022, es va dur a terme una prova pilot en la qual es va aprofitar el trajecte que realitzen en bus alguns alumnes de secundària per introduir contingut audiovisual a les pantalles del bus. En aquests vídeos es plantejaven situacions i temes lligats a les xarxes socials i la identitat digital, l'ús problemàtic dels mòbils i l'assetjament, entre d'altres. Després del seu visionat es demanava als joves que expliquessin la seva opinió a través d'un formulari.

Més de la meitat dels europeus està interessat en formar-se en alfabetització mediàtica

Entre la població adulta també cal fer divulgació i posar a la seva disposició formació en alfabetització mediàtica. De fet, el 58% dels europeus estan interessats en aprendre a fer servir eines per distingir entre la informació online falsa de la veritable. A més, Espanya és un dels països on més interès existeix cap a aquest tipus d'aprenentatge (69%), només superat per Grècia (76%) i Romania (77%), detalla l'informe, per al qual s'ha tingut en compte l'opinió de 35.030 adults d'entre 16 a 70 anys, dels quals 2.036 pertanyien a Espanya. 
 
L'objectiu d'aquests aprenentatges no és un altre que el d'acompanyar el públic més ampli possible a forjar un esperit crític i a contrastar sistemàticament les fonts, i ajudar els usuaris de les xarxes socials a resistir-se a les trampes i a l'anàlisi fàcil de les teories conspiratives i aconseguir així que totes les persones tinguin el reflex de comprovar els fets, afegeix Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO.