Curs de Quatre Filòsofs Contemporanis i la seva relació amb la Psicoanàlisi

Curs de Quatre filòsofs contemporanis i la seva relació amb la psicoanàlisi

Seminari 1: Hans Vaihinger: el "com si" i les ficcions en psicoanàlisis
Hans Vaihinger va explorar les correspondències entre els sistemes de pensament i la realitat, destacant el paper de les ficcions. Freud, que havia arribat a la mateixa conclusió per altres mitjans, es va interessar per la seva obra.
En aquest seminari, s'analitzarà la relació entre el ficcionalisme i la subjectivitat com a punt de convergència de la psicoanàlisi i la filosofia.
Bibliografia:
a) Freud, Sigmund, El porvenir de una ilusión, parte 5, Obras Completas, Buenos Aires, Amorrortu, 1993, vol. XXI, pp. 25-29.
b) Lacan, Jacques, Reseñas de enseñanza, Buenos Aires, Manantial, 1984, pp. 3-23.
c) Vaihinger, H., The Philosophy of ‘As if', New York, Martino Publishing, 1925.
Seminari 2: Martin Heidegger: temps kairológic i subjecte de la psicoanàlisi
El futur anterior és el temps verbal més adequat per a pensar el psicoanalític. Heidegger va aportar reflexions molt precises sobre els temps kairológics que empaten bé amb el temps regrediente de la cura psicoanalítica.
Bibliografia:
a) Heidegger, Martin, El concepto del tiempo, Madrid, Trotta, 2001.
b) Heidegger, Martin, Tiempo y ser, Madrid, Tecnos, 2001.
c) Vaihinger, H., The Philosophy of ¿As if', New York, Martino Publishing, 1925.
Seminari 3: Michel Foucault: ucronía heterotópica i psicoanàlisi
"L'altra escena" a la qual Freud es referia per a parlar de l'inconscient defineix un espai heterotópic. Malgrat les reserves que Foucault va expressar sobre la psicoanàlisi, en la seva obra trobem conceptes fecunds per a pensar categories psicoanalítiques específiques.
Bibliografia:
a) Foucault, Michel, El cuerpo utópico. Las heterotopías, Buenos Aires, Nueva Visión, 2010.
b) Freud, Sigmund, Lo inconsciente, Obras Completas, Buenos Aires, Amorrortu, 1993, vol. XIX, pp. 153-201.
Seminari 4: Jacques Derrida: la mendacitat veraç psicoanalítica
Veritat i mentida conformen una parella que la filosofia i la psicoanàlisi han analitzat amb rigor. Derrida conjuga totes dues categories al·ludint a un costum de dir mentides veraç, la qual cosa permet pensar conceptes centrals de Freud i Lacan.
Bibliografia:
a) Freud, Sigmund, Cartas a Wilhelm Fliess (1887-1904), (carta del 21 de septiembre de 1897), Buenos Aires, Amorrortu, 1986, 284.
b) Derrida, Jacques, "Sobre la mentira en política", en: ¡Palabra!  [2001], Madrid, Trotta, 2001, pp. 69-84.
c) Platón, Hipias Menor, Madrid, Gredos, 2010, pp. 155-173.
d) Lacan, Jacques, "La ciencia y la verdad" (1965), Escritos [1966], vol. 2, México, Siglo XXI, 1999, pp. 834-856.