L'EEES crea xarxes entre les universitats dels països membres

Joaquim Olivé, director académico de la Fundació UPC y evaluador del Programa de Convergencia Europea de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA)
25/04/2005

La construcció d'Europa passa per acabar amb les desigualtats econòmiques i socials. Harmonitzar els processos educatius dels països membres és l'objectiu de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). La implantació d'aquest projecte és fruit del procés de Bolonya. En aquesta ciutat es van reunir representants polítics dels països europeus per analitzar el futur de la formació superior a Europa.
El nou marc educatiu que dibuixa l'EEES és una iniciativa dels estats europeus que busca harmonitzar i potenciar l'educació superior per fer una Europa més competitiva, amb la creació de xarxes entre les universitats dels països membres. Vol potenciar la mobilitat dels alumnes. Això no és nou, ja existien els programes Sócrates i Erasmus. L'EEES aprofita aquestes experiències i va més enllà, estenent els crèdits europeus (ECTS) a tots els programes de formació superior. Fins ara el professor universitari era el referent. Es comptabilitzaven els crèdits segons el temps que l'alumne estava en contacte amb el docent. El nou crèdit defineix una nova unitat per valorar la formació. Es comptabilitzarà tota l'activitat de l'estudiant relacionada amb l'aprenentatge, s'avaluarà el temps d'estudi, que utilitzi la biblioteca, que investigui al laboratori o es reuneixi per fer treballs en grup. Aquesta unitat de mesura serà la mateixa a tots els països i facilitarà la mobilitat.

El sistema que proposa l'EEES fa que els professors adoptin un altre paper. Els professors han de deixar de pensar només en el contingut de les classes. Han de potenciar les habilitats transversals dels estudiants. Han d'ajudar a aprendre a treballar en equip i a tenir capacitat per relacionar-se amb persones d'altres disciplines. Els alumnes ja no són passius i el professor ha de ser un guia, un tutor. S'han de deixar de fer únicament classes magistrals i preveure les activitats que els estudiants han de fer fora de l'aula. S'han de proporcionar als docents eines de formació per ajudar-los a adaptar-se a aquest nou sistema. També hi haurà programes de mobilitat per al professorat. Podran viatjar a altres universitats i veure noves formes de treballar.

La titulació que obtinguis en un altre país serà equivalent i tindrà validesa a Espanya. Es crearà una estructura de titulacions nova i homogènia. El sistema es basa en dos nivells acadèmics: el primer es diu grau, té una duració de tres a quatre anys, amb un total de 180 a 240 crèdits; el segon nivell es diu màster. Les matèries dels cursos queden en mans del sistema universitari de cada país. Quan obtens el títol, aquest inclou un suplement al diploma, on s'explica què és aquest títol, com s'ha obtingut, en quin idioma ha realitzat el curs i quin és el programa d'estudis. Els sistemes dels diferents països s'hi adeqüen i els diplomes estan homologats.

Està clar que els programes d'estudis s'hauran de certificar. S'està creant una xarxa d'agències que analitzaran diferents aspectes. Per exemple, els mitjans que tenen les universitats, el professorat que imparteix classes, si les instal·lacions són adequades... Es vol garantir la qualitat de la formació. Periòdicament, cada programa de formació passarà un procés d'acreditació. No serà un sistema únic a tot Europa però sí equivalent. S'haurà de complir un mínim de qualitat. Aquest nou sistema permet escollir a quina universitat et vols formar. L'alumne pot triar la de més prestigi. Es crea una competència entre els centres educatius que és positiva.

La participació de la UPC i la Fundació UPC en els debats del procés de Bolonya no ha estat passiva. A la UPC hem organitzat jornades internes per explicar què és l'Espai Europeu d'Educació Superior. S'ha convidat a ponents experts en el tema i s'ha debatut sobre quin és el paper de la universitat en aquest context. La Fundació UPC va fer unes jornades per tractar sobre la vinculació de la universitat amb el sector productiu i la societat. Hi vam convidar diverses empreses i vam exposar què era l'EEES. Volíem saber què esperen les empreses de la universitat i les expectatives sobre aquests canvis.

L'EEES proposa potenciar la formació permanent a les universitats. Però els programes de formació permanent són decisions de cada universitat, en funció de les necessitats que detecta. A la Fundació UPC ens ocupem de la formació més enllà de l'etapa universitària inicial. Això implica que hem de fer cursos per completar la formació dels alumnes, que donin respostes a les seves necessitats i a les de les empreses.
La Fundació ha crescut molt. Hem passat de 4.000 alumnes a prop de 10.000. Volem incrementar el nombre de programes i continuar actualitzant-nos. Sempre hem col·laborat amb les empreses i les institucions per saber quines són les necessitats del món laboral real i poder donar respostes adequades a la societat.
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou