Trobeu el vostre curs ideal
9%
Què vols estudiar?
L'anàlisi de l'ocupabilitat i el projecte professional: elements claus en un procés d'orientació
Article d'opinió
Aquestes funcions són importants atès que en l'actualitat els professionals de l'orientació i inserció s'afronten a dos grans reptes: el dels joves que volen incorporar-se al mercat de treball i el dels adults que en són rebutjats. Evidentment en cadascun d'aquests grans grups hi ha diferent tipologia i casuística que porten a una classificació en subgrups a partir de circumstàncies socioecònomiques i culturals. En aquestes línies, però, no s'entrarà en les necessitats que presenten els diferents col-lectius a l'hora d'acarar-se amb la complexa feina de buscar feina. L'article se centrarà, de forma genèrica, en la hipòtesi de què busca una persona en un servei d'orientació i quina hauria de ser la resposta de l'orientador.
Quan una persona demanda un servei d'orientació, d'antuvi ve amb l'expectativa de trobar resposta a una procupació vital: trobar una feina o millorar la que té. Aquesta és una de les primeres barreres emocionals que ha de véncer l'orientador/a: fer conscient a la persona demandant que primer cal fer un diagnòstic de la seva ocupabilitat, posteriorment haurà de marcar-se objectius, elaborar un projecte i traçar un itinerari a seguir. Tot això, és clar, amb el suport, tutorització i seguiment del professional.
En aquesta primera fase l'element motivador és molt important, l'objectiu de l'orientador/a és aconseguir que la persona prengui consciència de la necessitat de fer aquest procés per posicionar-se davant del mercat de treball, i així poder utilitzar les estratègies adequades i garantir, si més no, un èxit moderat. Les tècniques més utilitzades pels professionals de l'orientació per assolir aquest primer objectiu és el resultat de combinar dinàmiques grupals amb la tutorització i seguiment individual. Això permet per una banda posar en contacte persones amb problemàtiques similars possibilitant l'intercanvi d'experiències i l'analisi de situacions i, per l'altra, adaptar el procés d'orientació a les caracterìstiques i necessitats particulars de cada persona.
Aquesta no és una tasca fàcil i no sempre el professional en surt victoriós, cal tenir en compte que la persona demandant d'orientació vol respostes, i vol respostes concretes i aplicables, la qual cosa no és possible sense un diagnòstic de la seva situació formativa i laboral. El professional ha d'evitar donar "receptes màgiques” i immediates, perquè hi ha moltes possibilitats de retornar a la persona a la situació inicial, cosa que li generaria més frustració. La missió de l'orientador/a serà implicar al demandant en el propi procés d'orientació, proporcionant-li eines i recursos que el permeti gestionar la seva inserció amb la màxima autonomia possible.
En un procés d'orientació les persones han de ser capaces d'avaluar la seva situació personal a partir de l'anàlisi dels elements interns i per tant suceptibles de ser modificats per la persona: disponibilitat, formació, competències…, i els externs als quals la persona té poques possibilitats d'incidir: context socioeconòmic, edat, gènere. És molt important conèixe'ls ja que estan interferint entre la persona demandant i el mercat de treball.
Fer conscient a la persona de la pròpia situació laboral i racionalitzar-la és una estratègia que permetrà, per una banda desdramatitzar-la i, per l'altra, establir la distància que hi ha entre l'ocupació desitjada i les possibilitats reals d'assolir-la, mitjançant l'anàlisi de les pròpies competències i les exigides en el mercat de treball. La participació i la implicació de la persona interessada en la gestió del seu itinerari d'inserció, com a un dels elements claus de tot procés d'orientació, queda recollit en el projecte de la resolució de la Comissió Europea citat a l'inici.
Deixa el teu comentari
Publicat
El més llegit
El més nou
Subscriviu-vos a les publicacions
