Com millorar les competències comunicatives en llengües estrangeres?

Georgina Viala, Directora de la Escola d'Idiomes de la Institució Cultural del CIC de Barcelona
18/04/2006

Quina escola no s'ha plantejat mai poder oferir a les seves famílies un projecte educatiu que contempli l'aprenentatge de dues llengües estrangeres i, mes encara, la certesa que el seu fill o filla podrà comunicar tant en l'àmbit personal com professional en aquests dos idiomes en acabar els seus estudis secundaris?

Ateses les demandes i necessitats dels diferents governs europeus i també les realitats econòmiques en les quals ens hi veurem cada vegada més implicats, és evident que aquest plantejament ha de trobar els recursos que el facin realitat.

Amb tota sinceritat hem de dir que miracles perquè que un idioma "estranger” deixi de ser-ho no n'hi ha! El que sí existeix son formes de "pensar” l'ensenyament de l'idioma molt allunyades dels circuits clàssics que tendeixen a considerar l'ensenyament de l'anglès, francès, alemany (per citar els més ensenyats en el nostre país) com una matèria més del programa acadèmic, la gran majoria de vegades completament fora de context sociolingüístic.

Que passaria amb l'assimilació dels algoritmes matemàtics més simples (sumar, restar, multiplicar o dividir) si cap de nosaltres no tinguéssim l'oportunitat, per no dir la necessitat, de comprar, comprovar canvis, o gestionar l'economia domèstica? Si podem situar Sarajevo en un mapa amb més facilitat que Novosibirsk (3 vegades mes poblada!) no deu ser perquè el context històric, esportiu i polític, vehiculat per llibres i medias, ha donat "vida” a una simple noció geogràfica?

No calen gaires exemples més per demostrar que un aprenentatge sòlid, una interiorització de coneixements es portarà a terme si s'inscriu en una xarxa que surt dels límits de la mera classe de matemàtiques o de ciències socials, posem per cas.

Ha de ser diferent per un idioma estranger? És clar que no! La diferència amb els exemples anteriors és que la xarxa contextual que serveixi de base a l'expressió de l'idioma s'ha de crear en l'àmbit d'estudi de la llengua estudiada, ja que l'entorn sociocultural evidentment no s'hi presta.

Què proposem doncs? Crear un entorn que afavoreixi l'aplicació immediata de la llengua. Es pot començar des de la mateixa classe d'idioma: tot en l'idioma d'estudi, sortint sovint dels continguts clàssics dels manuals escolars, aportant materials arrelats a l'actualitat del país estranger. A fora de la classe, l'aprenentatge ha de continuar. El professor farà servir l'idioma estranger com a vehicle per tractar temes diferents dels abordats a l'aula.
Podem continuar estenent el cercle a l'hora del pati o del dinar. Els monitors que actuen a la franja dels migdies fent tasques de custòdia i animació, ho faran en anglès, francès o alemany. Una de les anelles més important d'aquest cercle és, sense cap mena de dubte, la impartició d'una o més matèries en l'idioma estranger, i els treballs interdisciplinaris (Shakespeare o Molière en la classe d'anglès o de francès i al mateix temps en la de literatura universal); i podríem afegir més idees, ja que les possibilitats d'exposició a l'idioma son múltiples: intercanvis (epistolars i físics) amb alumnes d'escoles estrangeres participant en projectes educatius europeus, clubs de lectura, sessions regulars de cine-club amb pel-lícules en VO (Versió Original), etc. Tot aquest procés requereix la participació i la implicació de professionals d'àmbits diversos a més del professor de llengua estrangera.

Tot el que sigui aplicar l'idioma, fer-lo viure en un context determinat, donar-li ressonància, en una paraula "vestir-lo amb la noció d'utilitat i necessitat” (ja que vivim en una societat pragmàtica on es considera "útil” tot el que realment "serveix per ...” ), tot això farà que les competències lingüístiques dels nostres alumnes creixin al ritme de les necessitats, siguin seves o imposades.

Mes enllà del cercle escolar, podem assegurar sense equivocar-nos que el dia que les televisions passin les pel-lícules de més ressò mediàtic en VO sense subtítols, el nivell de competències comunicatives en els idiomes estrangers dels joves (i no tant joves) millorarà... Però no comencem la casa per la teulada. La vida escolar és un lloc idoni per crear ambients propicis a la pràctica comunicativa d'altres idiomes. Aprofitem-los i deixem de pensar en l'idioma estranger com "una matèria més” per considerar el seu aprenentatge de manera més atomitzada. Hem de proposar als nostres alumnes un aprenentatge dels idiomes estrangers tant "global” com el món en el qual estan vivint.


Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou