“ El Departament i les direccions dels centres docents es preocupen tant de donar suport personal per afrontar l'estrès, com de promoure un entorn receptiu i amigable al conjunt de la comunitat educativa ”

Entrevista a Ernest Maragall i Mira. Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya
15/01/2007

Es considera el personal docent com el col·lectiu professional amb més estrès laboral, creu que és cert? A què es deu?

L'estrès laboral es presenta especialment en les professions relacionades amb les prestacions de serveis a les persones, on hi ha un grau important d'implicació emocional. Les professions que compleixen amb aquests criteris són, entre d'altres, les relacionades amb l'assistència sanitària, els serveis de salut mental, els serveis socials i els professionals de l'educació. Cada grup amb caracteristiques pròpies. Els mestres i professors han de respondre a l'exigència que plantegen infants, nois i noies, adolescents, cada cop més conscients dels seus drets, en un esforç que ha de ser més compartit amb les pròpies famílies.

Quines són les principals dificultats de l'educació actual a les quals s'enfronta de manera directa el personal docent? De quina manera influeixen en el desenvolupament de l'estrès laboral?

La situació a la qual s'enfronten actualment els docents està determinada per tot el conjunt de factors socials, culturals, familiars, educatius… que estan configurant canvis en la manera de viure. Aquests canvis afecten la família o d'altres instàncies educadores i vénen a recaure sobre l'escola com si aquesta fos l'encarregada de resoldre'ls.

Tot això dóna lloc a un gran esforç personal que exigeix dins de l'aula una gran concentració, un elevat control emocional i moltes vegades rapidesa en la realització de les tasques i en les decisions a prendre.

Els nous reptes han configurat canvis respecte a diferents dimensions de la professió docent:

- La seva funció: ha de treballar amb d'altres professionals en funció d'un projecte educatiu consensuat de centre, de territori o d'altres àmbits socials que promogui la integració social i la promoció personal d'infants, joves i adults. Això comporta ser capaç de cooperar amb els companys, les famílies i les institucions de l'entorn, i d'argumentar, escoltar, negociar, pactar i aplicar els acords. Ha d'aprendre contínuament per estar actualitzat. Ha de desenvolupar capacitats per promoure l'educació emocional, un pensament autònom, la convivència, la responsabilitat individual i col·lectiva.

- L'alumnat: S'ha ampliat l'etapa obligatòria i s'ha universalitzat l'educació la qual cosa implica dotar-se d'eines (personals i com a equip) per motivar els alumnes adolescents que se senten obligats a continuar els estudis. S'ha diversificat la procedència dels alumnes i s'ha trencat definitivament amb la concepció homogènia de l'aula. Els alumnes arriben amb coneixements que han après al marge de l'escola i els docents han d'incorporar noves metodologies de treball per saber connectar amb la informació prèvia dels alumnes i ajudar-los a construir aprenentatges significatius i funcionals per a la seva vida.

- Les famílies tendeixen a delegar les seves responsabilitats educatives en el centre docent i sovint no inculquen als seus fills la cultura de l'esforç.

- El rol social: el docent no veu reconeguda socialment la seva funció com temps enrere. Això pot crear-li una sensació de desencís.

Potser en determinades situacions els docents tenen una comprensible sensació de solitud per fer front a un repte que els depassa. La nostra obligació és demostrar que, ben al contrari, l'administració educativa coneix, comprèn, suporta, comparteix, es fa co-responsable de l'esforç diari i permanent dels professionals.

Quina implicació han de tenir els centres educatius i les institucions públiques en la prevenció de l'estrès laboral del personal docent?

La Directiva 89/391/CEE, i per tant la Llei de prevenció de riscos laborals 31/95 que la transposa, ha suposat una ampliació de la concepció de salut laboral, (art.14) "En compliment del deure de protecció, l'empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina. Amb aquests efectes, dins l'àmbit de les seves responsabilitats, l'empresari ha de dur a terme la prevenció dels riscos laborals per mitjà de la integració de l'activitat preventiva en l'empresa i l'adopció de totes les mesures que calgui per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors….”. Per tant l'estrès queda inclòs dins del marc jurídic de la seguretat i la salut laboral en el treball.

D'una banda, les unitats responsables del Departament així com les direccions dels centres docents es preocupen tant de donar suport personal per afrontar l'estrès, com de promoure un entorn receptiu i amigable al conjunt de la comunitat educativa, que contempli les necessitats del seu personal treballador.

D'altra banda, des del Departament d'Educació es treballa per donar resposta a les necessitats de l'evolució del sistema educatiu i a les demandes de la societat, algunes de les quals ja recull el Pacte Nacional per a l'Educació. Així, des del Departament es pretén impulsar les següents línies de treball per tal de garantir la prestació del servei educatiu en les millors condicions:

- Potenciar la innovació del sistema, tant en els continguts com en l'organització de les aules, els centres i en la seva interacció amb l'entorn.

- Potenciar les tecnologies de la informació i les comunicacions en el procés educatiu i en la millora de la presa de decisions i de gestió interna del Departament.

- Impulsar la descentralització de l'administració educativa i implicar-hi a la vegada l'administració local.

- Prioritzar la planificació i l'avaluació com a instruments per assolir un sistema educatiu d'excel·lència.

Des del Departament d'Educació, quines accions concretes es porten a terme per prevenir l'estrès laboral del personal professional de l'educació?

En aquests moments el personal tècnic en psicosociologia aplicada del Departament d'Educació està avaluant les condicions psicosocials (1) dels treballadors i treballadores dels centres docents.

L'objectiu d'aquestes avaluacions és detectar les situacions de risc i establir estratègies d'intervenció adequades per tal de millorar les condicions detectades i, per tant, afavorir la salut física, psíquica i social dels treballadors i treballadores.

Mitjançant aquesta avaluació s'obté informació de 28 subfactors, agrupats en els factors següents: càrrega mental, autonomia temporal, contingut del treball, supervisió-participació, definició de rol, interès pel treballador i relacions personals.

Com a resultat d'aquestes avaluacions, s'estableixen un conjunt d'estratègies d'intervenció encaminades a pal·liar l'efecte dels riscos psicoscocials. Aquestes estratègies es realitzen tant a nivell individual (com per exemple activitats formatives en tècniques d'afrontament de l'estrès, gestió del temps, negociació i resolució de conflictes, estratègies d'innovació educativa) com a nivell orgnitzatiu. Generalment aquestes estratègies d'intervenció van encaminades a reduir l'efecte de l'estrès laboral.

Actualment s'han fet les avaluacions de riscos psicosocials a 115 centres i es preveu que el nombre d'avaluacions i intervencions augmenti considerablement.

Considera que la incorporació de nous perfils professionals (pedagogs, treballadors socials, mediadors, psicòlegs, etc.) a les escoles pot contribuir a millorar la situació d'estrès del professorat?

Durant els darrers anys, s'ha dotat les escoles de més recursos humans i materials per atendre millor les necessitats de l'alumnat. Els nous perfils professionals que s'han incorporat als centres tenen una preparació més específica en els diferents àmbits d'actuació. El treball coordinat entre els docents i aquests nous professionals permet millorar l'educació global dels alumnes.

La incorporació de nous perfils professionals és recent i no s'ha pogut valorar encara si milloren la situació d'estrès del professorat.

Una de les reivindicacions més habituals dels professionals de l'educació és una millora dels recursos (infrastructures, materials, recursos humans, etc.) en els centres, per tal d'evitar l'estrès laboral. Quines accions té previstes el Departament en aquest sentit?

El Departament d'Educació ha iniciat diverses actuacions per millorar les condicions laborals dels docents.

Des de l'àmbit de recursos humans podem esmentar entre d'altres:
- Augment de la dotació de professorat per tal de millorar la gestió global del centre.
- Creació, tal com s'ha avançat a la pregunta anterior, de nous perfils professionals que complementen les funcions del docent. Podem fer esment, per exemple, dels següents:
- Professorat especialista en psicologia i pedagogia
- Mestres de pedagogia terapèutica
- Professorat d'unitats de suport a l'educació especial
- Personal laboral de suport socioeducatiu
- Auxiliars d'educació especial
- Educadors d'educació especial
- Tècnics en integració social
- Tècnics d'educació infantil
- Introducció de mesures de flexibilització horària.

Altres actuacions adreçades a millorar la funció docent:

- Disseny i implantació d'un Pla d'acollida adreçat al professional novell
- Dotació de la figura del coordinador de prevenció a cada centre docent.
- Campanya institucional 2006 per millorar la imatge social del docent "No t'ho puc ensenyar tot”.
- Implantació del Programa de convivència escolar per tal de prevenir i treballar els conflictes en els centres docents
- Adequació del lloc de treball amb la dotació de material ergonòmic als docents (amplificadors de veu, cadires ergonòmiques…) i millores en la infrastructura del centre, tallers i laboratoris per tal de garantir-ne la seguretat.
- Concessió d'ajuts individuals al professorat per participar en cursos d'especialització, màsters, cursos de postgrau i altres activitats de formació permanent sobre temàtiques lligades amb l'origen de l'estrès (immigració, atenció a la diversitat, mediació i resolució de conflictes, problemes de comportament en el context escolar…).

Considera que seria necessari que el professorat rebés una formació específica o preparació psicològica per fer front a la desmotivació de l'alumnat i a altres causes de l'estrès laboral?

El Departament està dedicant especial atenció a la Formació. Contínuament es posen a disposició dels treballadors/es noves estratègies de millora, que tenen l'objectiu d'ajustar-se a les necessitats particulars de cada centre i atendre les demandes expressades pel personal treballador. A la pàgina web http://www.xtec.cat/formacio/index.htm es pot consultar tota l'oferta formativa pel curs 2006/07. Dins aquesta oferta cal destacar els cursos dedicats a la Millora personal i desenvolupament professional.

- Seguretat i salut dels i de les docents
- Formació específica per als funcionaris en pràctiques
- Formació per al professorat interí
- Formació per al professorat d'Escola Oficial d'Idiomes (EOI)
- Emocions i desenvolupament personal. Benestar del professorat

Cada any s'amplia aquesta oferta formativa amb conferències, assessoraments, tallers, seminaris o cursos que s'ofereixen per tal de millorar les condicions subjectives de treball del professorat i reduir de l'estrès laboral. Aquesta oferta es recull majoritàriament al Pla de Formació de Zona que es presenta al començament de curs i abasta totes les zones educatives de Catalunya.

Si ens fixem en l'experiència d'altres països europeus, existeix un model de referència en prevenció de l'estrès laboral?

A mesura que els experts investiguen, s'ha anat evolucionant en el coneixement de les causes i en la prevenció de l'estrès laboral.

Els models teòrics més rellevants són:

- El model de referència, quant a estrès laboral, és el de Karasek, que va formular el model demanda-control que combina per una part les demandes o exigències psicològiques del lloc de treball (el nivell d'atenció, la concentració, la responsabilitat, el ritme de treball…) i per altra banda la possibilitat de la qual disposa l'individu per fer front o controlar les demandes de la seva tasca.

- Amb el pas del temps, aquest model s'ha anat ampliant amb l'aportació d'altres teòrics. Per exemple Johnson i Hall van introduir el suport social com la tercera dimensió d'aquest model, que actuaria com un modificador de l'efecte de l'alta tensió, de manera que un alt nivell de suport social en el treball disminueix l'efecte de l'alta tensió, mentre que un nivell baix l'augmenta. El suport social en el treball té, al seu torn, dos components bàsics: el suport dels companys i els dels caps o nivell de supervisió directa.

- Posteriorment, el model d'esforç-recompensa de Siegrist explica l'estrès i els seus efectes sobre la salut en funció del control que la persona té del seu propi futur; per tant, les recompenses a llarg termini com un lloc de treball garantit, les expectatives de millora, unes condicions de treball adequades, etc. tindrien un efecte positiu.



NOTA AL PEU:
(1) Condicions que es troben presents en una situació laboral i que estan directament relacionades amb l'organització, el contingut de la feina i la realització de la tasca, i que tenen capacitat per afectar tant al desenvolupament del treball com a la salut (física, psíquica i/o social) del/de la treballador/a.
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou