L'educació física com a solució a tots els problemes de la societat postmoderna

Jordi Puig i Voltas. Dr. en Pedagogia. Mestre d'Educació Física del Col·legi La Salle Bonanova (Barcelona)
10/03/2008

Este artículo es en catalán. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/
Per molts manifestos, proclames, precs i cartells publicitaris que fem a favor o en contra de l'educació física i l'activitat esportiva, veiem que la societat avança a diferents ritmes i en diferents direccions, i es fonamenta en un equilibri incomprensible i en un joc de forces desequilibrat de forma constant i conscient que moltes vegades ens fa perdre el nord, el rumb i el destí del nostre viatge com a persones.

Ja fa molts anys que es discuteix la configuració dels currículums de l'educació obligatòria en referència al percentatge de continguts referents a unes o altres àrees. A partir de l'aplicació de la LOGSE (1990) el nostre país va fer una aposta per canviar la configuració i l'organització del sistema educatiu i va introduir la figura dels especialistes a l'educació primària.

Els centres educatius i per associació els professionals de l'educació, ja sigui des de la docència o des de la direcció han interpretat al llarg d'aquests 18 anys, i entès de diferents formes i maneres aquest important canvi. La veritat és que en determinades matèries s'ha evolucionat i han contribuït enormement en l'educació de molts nens i nenes. És el cas de l'educació física i de l'educació musical, que són matèries difícils de quantificar mitjançant informes tangibles però que aporten veritables valors intangibles tant necessaris com reals en l'actualitat.

Avui en dia i seguint els relativismes preceptius de la filosofia postmoderna, tot ha de canviar i de forma implícita les noves Lleis d'Educació proposen indirectament i enganyosa un augment d'hores de les conegudes matèries instrumentals i una més que provable reducció de les hores obligatòries de matèries com l'educació física i la música. En certa manera estem tornant enrere. Dependrà de la bona voluntat i de les motivacions dels equips directius de centre la distribució horària d'aquestes assignatures.

Com que el món es mou per forces contràries i per tensions i pressions socials, el Parlament Europeu que en determinats temes esdevé preceptiu: recordem la implantació de l'Euro, l'Espai Europeu d'Educació o els drets dels treballadors..., fa una proposta o recomanació per augmentar el nombre d'hores d'educació física en els centres educatius europeus afirmant que la salut de l'europeu mitjà està en perill per l'augment de l'obesitat i el desmesurat increment del nombre de persones amb mals hàbits alimentaris.

Fa temps que el Departament de Sanitat, la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i el Departament d'Educació s'han plantejat treballar el tema de la salut de forma global i integral. D'aquesta col·laboració sorgeixen les primeres propostes interessants referents a la coordinació entre sanitat, educació i esports. Per una altra banda i degut en part a les dades aparegudes en els darrers informes PISA el sistema educatiu d'aquest país es veu obligat a redistribuir els horaris i a repensar el seu model educatiu per enèsima vegada.

És un error creure que la proposta de solució de fer més hores d'educació física a la setmana produirà una reducció d'aquests problemes socials relacionats amb l'alimentació i la qualitat de vida. Ens trobem davant d'un fenomen globalitzat que no depèn únicament de l'escola a la qual des de fa temps se li atribueixen molts errors i moltes de les problemàtiques socials provocades pel sector econòmic de la industria alimentaria, per la voràgine publicitària i les manipulacions dels mercats i per una contradictòria transmissió de valors provocada tant pels mitjans de comunicació, com per la falsament denominada societat del coneixement i de la comunicació.

L'activitat fisica s'ha de fomentar des de l'escola, pels valors que intrínsecament ens pot aportar com a persones i ciutadans compromesos, però això no servirà de res si la família no és activa i no practica esport de forma regular. El cos i el moviment han de ser importants pel fet de creure en una educació veritablement integral i no únicament com a factors de compensació. A més, les ciutats i els barris han de procurar l'organització d'activitats dirigides al reforçament de bones pràctiques de salut i alimentació dels infants tot cercant objectius saludables tant des de l'àmbit familiar com des de l'àmbit social.

El més perillós és que ens preocupem per l'obesitat en el moment que la quantifiquem, quan des de fa anys els professionals de l'activitat física i de l'esport reclamem més presència de la nostra àrea no tant sols per reduir els índexs d'obesitat sinó perquè està demostrat que les societats sanes i equilibrades des de l'educació integral són societats que tenen uns índex alts de pràctica esportiva, no únicament a l'escola sinó també a la família, al treball i a la vida diària i al llarg de tota la vida.

No es tracta tant de quantificar les coses per minuts ni per sessions, es tracta de ser coherents, que traduït de forma pràctica, s'hauria de definir en: disposar de més hores d'educació física a la setmana en horari escolar, de més pràctica esportiva en horari de lleure, d'instal·lacions adequades que permetin el desenvolupament de valors com la higiene i la salut, de temps de pràctica i d'organització, de materials adequats i de professionals compromesos amb la matèria.

Des de fa anys estem reivindicant que l'Àrea d'Educació Física és un excel·lent mitjà per desenvolupar les anomenades intel·ligències múltiples que té la persona en totes les seves dimensions. En una societat excessivament tradicional encara no s'entén la importància de la nostra matèria i difícilment s'entendrà degut a l'arrelament dels models socials existents i amb la perspectiva de futur que se'ns presenta. En canvi, estem en un bon moment a nivell polític, perquè totes les administracions i institucions s'han plantejat lluitar per l'esport a l'escola i pels infants i la pràctica esportiva. És el moment de treballar plegats i de demostrar que les nostres paraules i desitjos es fonamenten en una millora qualitativa de l'individu com a ésser social.
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou