Educació física, quelcom més que córrer i suar la samarreta

Jaume Feixas Ramon. Cap d'Esports Escola Betània-Patmos (Barcelona)
10/03/2008

Este artículo es en catalán. Si quieres traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/
L'educació te com a grans objectius facilitar: el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida, la dignitat i la convivència de les persones.

Dins d'aquest grans objectius, l'educació física ha de jugar un paper fonamental en el desenvolupament de les competències centrades en: la cura del cos i de la salut, en la millora corporal i del que es coneix com "forma física” i en l'ús constructiu del temps lliure mitjançant la pràctica d'activitats esportives individuals i col-lectives.

La salut és una condició indispensable per poder realitzar aprenentatges més complexos. Per una banda, els aprenentatges que tinguin a veure amb els altres i estiguin relacionats amb els sentiments i les emocions, i per un altre els relacionats amb nosaltres mateixos com son l'autoestima i la imatge.

Es important que els nostres alumnes entenguin el seu cos com a medi de comunicació, de creació, d'interpretació i d'expressió de sensacions i de sentiments. I també que a partir de la valoració i acceptació de les seves capacitats han d'esforçar-se per millorar el seu nivell de condició física i de pràctica esportiva.

Per assolir aquest objectiu s'ha d'explicar als alumnes i fer-los entendre'ls: les respostes (com actuen els sistemes de l'organisme enfront d'un requeriment físic puntual) , les adaptacions (com evolucionen els sistemes del organisme per atendre amb garanties futurs requeriments físics) i els beneficis que es produeixen en el seu organisme com a conseqüència de la pràctica regular d'activitat física. Aquestes respostes i adaptacions es produiran a nivell dels sistemes muscular, cardiovascular i respiratori.

També serà molt útil fer al nostres alumnes una valoració crítica de determinats models que se'ls hi presenten com a vàlids a través dels mitjans de comunicació i que en el fons bàsicament amaguen interessos comercials. Aquest models poden arribar a ser la causa de: futures conductes violentes, actituds excessivament sedentàries, trastorns alimentaris, problemes de bulímia, de anorèxia...

Mitjançant l'educació física i l'esport podem aprendre a regular el nostre nivell d'esforç, millorar la nostra conducta, controlar els nostres impulsos, aprendre a respectar al nostre propi cos i aprendre a respectar als altres.

L'educació física es l'únic espai educatiu on l'alumne pot aprendre i percebre per mitjà de diferents sensacions: equilibri, llibertat, relaxació, ordre, fatiga..., diferents conceptes: velocitat, flexibilitat, resistència, força... i diferents accions: saltar, llençar, fintar, botar, passar, xutar ..., que el cos en moviment, el llenguatge i els números tenen una relació real. Aquesta relació difícilment la podran experimentar en les altres àrees incloses en el sistema educatiu.

Es habitual que quan es parla del concepte educació física es confongui amb altres conceptes i continguts. Continguts que, en algunes circumstancies en podran arribar a formar part, però que en tot cas mai la podran substituir.

Quan parlem del concepte "activitat física”, ens referim a una sèrie de moviments corporals produïts per la coordinació dels sistemes muscular i esquelètic i que té com a resultat una despesa energètica, per exemple: passejar, ballar, practicar una activitat esportiva, cuidar el jardí...

Quan parlem del concepte "esport”, ens referim a una activitat física regulada i reglamentada amb una finalitat competitiva, per exemple: una competició de natació, un campionat de bitlles, un trofeu d'handbol, una cursa d'esquí ... .

Quan parlem del concepte "educació física”, ens referim a l'àrea formativa que pretén aconseguir l'educació integral del alumne a través del moviment. Per assolir aquest objectiu, l'educació física pot utilitzar una gran varietat de continguts: els esports, la gimnàstica, l'atletisme, la dansa, les activitats a la natura, els jocs pre-esportius... .

Dins de l'àrea d'educació física, l'esport es converteix en un mitjà més per assolir, entre altres objectius, la millora de la condició física i el desenvolupament de les relacions interpersonals.

Tothom està d'acord que l'esport es basa en la pràctica i en la mecanització de diferents gestos tècnics, però no tothom entén que també te una part important d'aprenentatges cognoscitius.

L'esportista a més a més ha de prendre constantment decisions, ha d'entrenar-se periòdicament per revisar-les i ha d'assegurar-se de que siguin el més efectives possible.

Les estratègies: les individuals o les col-lectives, les adoptades prèviament o les modificades durant la competició son determinants per assolir amb èxit els objectius esportius.

Una decisió a priori encertada pot deixar de ser-ho un segon més tard, això succeirà en funció de la resposta de l'adversari, de la acció d'un company, etc... La major part de les vegades el jugador no tindrà possibilitat de consultar i generalment disposarà de molt poc temps per decidir quina pot tornar a ser la millor opció.

Aquestes decisions es prenen constantment i poden fer canviar tota o part de l'estratègia d'un partit o inclús d'un campionat

Per aquesta raó podríem comparar qualsevol competició esportiva amb una partida d'escacs. Partida en la què interactuen moltes variables: el clima, el públic, el àrbitre, el terreny de joc, els companys, els adversaris..., qualsevol d'aquestes variables pot actuar en qualsevol moment i fer que cada una de les noves situacions afecti directament al desenllaç de la jugada següent.

Mentre que en els esports col-lectius la responsabilitat es compartida, en el cas dels esports individuals les decisions prenen un caràcter "més dramàtic”. L'esportista assumeix en solitari tota la responsabilitat de les decisions que adopta en cada moment.

En casos com el dels esports "extrems”: ala delta, freeride, paracaigudisme..., o el dels esports d'alta competició com poden ser un campionat del mon o uns jocs olímpics, no tan sols el resultat final, també la integritat física dels esportistes pot dependre d'una decisió adoptada en dècimes de segon i en condicions de molta pressió. En aquest casos una metòdica i completa preparació a nivell físic, psicològic i tècnic es absolutament imprescindible per poder participar amb un mínim de garanties.

Si deixem a un costat els esports extrems i els d'alta competició, i ens centrem en les competicions esportives escolars. Podrem comprovar que de la ma d'un bon entrenador que a l'hora també sigui un bon educador, las situacions de relativa pressió que experimenten els alumnes durant la competició es transformen en una vivència molt útil pel futur. Si l'entrenador ajuda i guia als alumnes perquè perdin la por al fet de tenir que prendre decisions i al fet de comprometre's. L'alumne esportista estarà millor preparat en el futur per afrontar situacions relativament complexes que requereixin per exemple:

1. saber prendre decisions sota pressió i amb certa agilitat.
2. saber enfrontar-se al possible fracàs d'un projecte i superar-ho.
3. saber compartir els èxits o les dificultats amb els companys.
4. no abandonar o donar un projecte per perdut abans d'hora.
5. saber complir i acatar les decisions d'un superior.
6. saber sacrificar-se pel be de l'equip

Abans de continuar seria interessant que ens plantegéssim algunes preguntes:

- Poden ser l'activitat física i l'esport una bona eina per millorar la salut dels qui els practiquen?. Serveixen per lluitar contra la obesitat, les infermetats cardiovasculars, el colesterol o inclús la depressió?. Son útil per ajudar a prevenir entre els més joves les anomenades conductes de risc com son la drogoaddicció i l'alcoholisme?.

- Poden ajudar l'activitat física i l'esport a solucionar els problemes de violència en les escoles més conflictives?. Son efectius alhora de canalitzar l'agressivitat dels qui els practiquen. Es l'esport una eina vàlida per ajudar a solucionar problemes com la integració.

- Pot ser l'esport actualment un mitja adequat per transmetre uns valors que sembla que han caigut en l'oblit com poden ser: la voluntat, l'amistat, la generositat, l'esforç, la capacitat de sacrifici..., especialment a uns joves que sembla que ja tenen tot el que necessiten sense tenir que lluitar en excés per aconseguir-ho?.

- Pot ser l'esport un mitjà vàlid, per posar-nos a prova i fer-nos conscients de les nostres capacitats i de les nostres limitacions, al marge dels missatges irreals i enganyosos que constantment estem reben a través de la publicitat i dels mitjans de comunicació?

- Poden ser les activitats físiques i esportives una bona forma d'administrar i organitzar el temps de lleure que suposadament ens proporciona la societat actual?.

Tot i que en algun cas caldria fer alguna matisació, la resposta a totes les preguntes anteriors es: si.

En la actualitat, tot i que pugui semblar el contrari, l'educació física i l'esport es troben immersos en una profunda crisi d'identitat. Per una part se'ls demana que contribueixin a assolir una sèrie d'objectius teòricament molt importants, com els que acabem de formular en les preguntes anteriors, i per l'altra part no se'ls facilita ni la normativa, ni els recursos, ni el marc laboral que reguli l'accés professional a l'ampli mercat d'activitats esportives que ens podem trobar actualment en la societat.

Sembla impossible, però encara avui en dia en el nostre país i com a conseqüència de la falta d'una regulació clara del sector, en molts àmbits relacionats directament amb l'esport, com poden ser: la gerència i la direcció de clubs, la presidència de federacions, la direcció d'instal-lacions esportives i d'equips, l'organització d'activitats esportives..., continua sent habitual que persones que no han estat formades ni titulades específicament, tinguin la possibilitat d'accedir, planificar, organitzar i prendre decisions que afecten directament al sector. Aquest fet fa possible que qualsevol persona aficionada a l'esport que desenvolupi la seva feina en algun d'aquest àmbits, pugui plantejar i defensar arguments totalment subjectius, basant-se en experiències esportives viscudes al llarg de la seva infantesa i de les activitats esportives que ha vist per televisió. La divulgació dels errors i les incoherències d'aquestes persones acaba fent un dany irreparable a l'esport en general i a la resta de professionals que s'hi dediquen en particular.

Aquesta podria ser una de las possibles causes per les que històricament s'han estès i han arrelat una llarga sèrie de tòpics al voltant de l'activitat física i l'esport que ningú s'ha preocupat de desmentir públicament.

Per acabar cal recordar que tradicionalment s'ha intentat fer una utilització política de l'esport per part dels governs de la majoria de països. Aquest fet ha provocat, entre d'altres problemes, la sensació general de que totes les modalitats i categories esportives hagin de tenir com a referent i finalitat assemblar-se al que coneixem com "esport espectacle”. L'esport espectacle no deixa de ser una modalitat minoritària a la que cada vegada li preocupa menys la essència esportiva. Aquesta modalitat s'emporta el 95% de l'atenció mediàtica i a l'hora de la veritat només podrà arribar-hi 1 de cada 10.000 dels esportistes que ho intenten.

Un altre reduccionisme important que pateix l'àmbit de l'activitat física i l'esport es la enfermetat coneguda com "medallitis olímpica”. Valorar la salut esportiva d'un país pel número de medalles aconseguides continua sent un dels errors més freqüents que es repeteixen cada 4 anys a tot el mon.

Seria bo per tothom que fóssim plenament conscients de que aquests dos darrers exemples representen la part menys "educativa” de l'educació física i de l'esport.
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou