Diversitat i escola. Perfils professionals per a la convivència a l'aula

Ângelo Pineda Marinho; Laura Rafecas Baqués.Tècnics d'inserció i projectes socials de la Cecot (Terrassa - Barcelona)
30/11/2009

Este artículo es en catalán. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/
Ha esdevingut un lloc comú en la nostra societat l'afirmació segons la qual la diversitat col·lectiva, fruit de les successives onades migratòries a les últimes dècades, impliquen un enriquiment de la nostra perspectiva cultural. Lluny de qüestionar aquesta afirmació, i a l'hora d'establir uns perfils professionals que s'adeqüin a les necessitats de l'escola en un context d'educació pluricultural que transmeti aquesta visió positiva de la realitat contemporània, cal identificar els riscos derivats de la incomprensió; és a dir, els possibles conflictes emergents derivats del contacte entre universos simbòlics diferents. Si no reconeixem aquest aspecte de la interculturalitat, no entendrem la necessitat de polítiques específiques en aquest àmbit; i per tant, no serà possible la detecció de necessitats que es tradueixin en la demanda de nous i noves professionals. En aquest sentit, no només és necessària la incorporació a la plantilla de nous perfils professionals, sinó també l'increment de les competències del professorat. Caldria llavors persones capacitades per a la formació en la gestió i la resolució alternativa de conflictes. Seria interessant que aquesta formació fos genèrica i no específicament enfocada al tractament de la diversitat, ja que dels conflictes que es donen al si de l'aula, no tots tenen el seu origen en la composició ètnica de l'alumnat.

En relació al nou personal de les escoles, seria positiva la integració del mediador o mediadora escolar si la plantilla dels centres no disposa de almenys una persona amb la formació necessària per a enfocar les relacions de l'alumnat des d'una perspectiva transformativa 1 (BUSH & FOLGER, 1994). També seria adient el domini de la perspectiva circular 2  per a facilitar la construcció d'una narració comuna de les experiències escolars per al cas dels conflictes derivats de les relacions interculturals (POYATOS GARCÍA, 2003).

Tanmateix, dins de la gestió i la resolució alternativa dels conflictes s'inscriuen tot un seguit de processos que no tenen caràcter preventiu i que, per tant, actuen un cop s'ha obert l'escletxa en la convivència escolar. Entenem que seria interessant la demanda de professionals de les ciències socials en la mesura en que poden incorporar eines per a la detecció de la fractura social i de la situació de la vulnerabilitat de sectors de l'alumnat. Aquestes eines de diagnosi poden brindar una fotografia de la situació i estimular les polítiques preventives del centre.

El conjunt de professionals que s'incorporin com resposta a les necessitats de les escoles al voltant de la gestió de la diversitat hauran de fer front a tot un seguit de reptes. Potser, el principal és el d'haver d'exercir les seves funcions en un context que arrossega una conflictivitat prèvia. Més enllà dels mateixos i les mateixes alumnes, les persones que s'incorporin a les tasques descrites amb anterioritat hauran de mantenir, ans enfortir el delicat equilibri establert entre els interessos de l'administració, els del professorat i els de les famílies.

A més de l'escenari dissenyat per aquests agents, hi ha altres aspectes estructurals que dificultaran les tasques de gestió del conflicte. I és que les relacions interculturals desborden el marc de l'escola i estan present en àmbits sobre els que l'escola no té competències. D'aquesta manera existeixen fenòmens com la segmentació ètnica del mercat de treball o la difusió d'estereotips per part dels mitjans de comunicació. Fenòmens incontrolables per l'escola però que tindran una incidència clara sobre aquesta.

Convé conèixer les limitacions de la intervenció des de l'escola per a tornar aquesta més efectiva, ja que la matèria de la diversitat cultural entre escolars és bastant delicada. Una perspectiva que d'alguna manera tracti la presència d'alumnes d'origen forà com una qüestió problemàtica, podria incidir en les expectatives d'aquest col·lectiu; la qual cosa el podria conduir a una profecia autocomplerta (TAUBER, 1997) en allò que es refereix al rendiment acadèmic o al comportament. Per altra banda, una atenció excessiva o innecessària pot aixecar el recels de l'alumnat autòcton, estimulant respostes xenòfobes i de desconfiança.

A la complexitat de l'assumpte s'afegeix una dificultat que constitueix un motiu tradicional de queixa dels i de les professionals de la pedagogia: sovint l'administració marca uns objectius educatius lloables, però no ofereix els recursos necessaris per a acomplir-los.

Establert aquest escenari, els i les professionals que es dediquin a l'atenció a la diversitat hauran de tenir un perfil polivalent. Hauran de ser persones creatives que s'avancin als problemes tot prenent les mesures per afrontar-los de manera positiva i provocant els canvis desitjables.

Notes al peu:

1.- La corrent transformativa de la mediació es centra en les interacció de les parts d'un conflicte per tal de, com indica el mateix concepte, modificar les relacions existents en positiu sense importar la consecució d'un acord.

2.- El model circular narratiu es recolza en l'accentuació de les diferències entre les parts en un conflicte. Des de la diferència, cada persona explicita la seva història. La resolució del conflicte consistiria en la construcció d'una nova història (narració) integrant les diferents perspectives de les parts, a on aquestes trobin el seu lloc i puguin observar la problemàtica des d'un altre angle.

Bibliografia

Besalú Costa, Xavier. Diversitat cultural i educació. Per una educació intercultural a les escoles d'educació primària. Tesi doctoral dirigida per Paco Jiménez Martínez, 2005: UdG.

Canen, Ana. «Universos culturais e representações docentes: subsídios para a formação de professores para a diversidade cultural», en Educação e Sociedade. Any XXII, n. 77, desembre de 2001.

Essomba Gelabert, Miquel Àngel. Els discursos sobre Atenció a la Diversitat en la comunitat educativa de Catalunya. Tesi doctoral dirigida per Cesar Coll Salvador i Joan Rue Domingo, 2003: UAB.

Llevat i Calvet, Núria. Els mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya. Tesi doctoral dirigida per Jaume Sarramona i Amparo Miñambres, 2002: ULL.

Mateo Sánchez, Joaquín. «La atención a la diversidad en ciencias a través de materiales curriculares adaptados». En Revista Euskera sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias. N. 3, vol. 2 (416-429).

Pons i Sabio, Montse. Necessitats del professorat per atendre les conductes disfuncionals de l'alumnat. 1a edició, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008.

Poyatos García, Ana. Mediación familiar y social en diferentes contextos. 1a edició, València: Nau Llibres i universitat de València, 2003. (Colección de Trabajo Social, 2).

Tauber, Robert T. Self-fulfilling prophecy: a practical guide to its use in education. 1a edició, Westport: Greenwood Publishing Group, 1997.

Vargas Peña, José Ma. «La diferencia como valor: hacia una ciudadanía intercultural. Conceptualización de la diversidad cultural e intervención educativa», en Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado. Vol. 11, n. 002. Universidad de Granada, 2007.
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou