Trobeu el vostre curs ideal
9%
Què vols estudiar?

"La finalitat de la nova selectivitat és contribuir a millorar la qualitat d'opció en la tria d'estudis universitaris pel fet d'haver d'acreditar millors coneixements o millors aptituds en unes determinades matèries"

Entrevista


  • Deixa el teu comentari
  • Valora


Entrevista a Pilar Gómez i Cardó. Coordinadora de Proves d'Accés a la Universitat de Catalunya

Aquí puedes consultar la versión en castellano de la entrevista


A partir d’aquest mes de juny la selectivitat es dividirà en dues parts: una fase general que consta de 4 exercicis obligatoris sobre les matèries comunes i una fase específica voluntària, que servirà per pujar nota fent exàmens sobre matèries de modalitat diferents a la ja examinada, que hauran d’estar relacionades amb la carrera a la que s’aspira.

Quins avantatges i desavantatges suposa la nova selectivitat per als estudiants?


El principal avantatge del nou model de les Proves d’accés a la universitat (la "sele") per als estudiants procedents de batxillerat és que es tracta ara d’un model, en bona part, més simple: el requisit per anar a la universitat, és a dir, haver superat la prova d’accés, s’assoleix només amb cinc exàmens (quatre matèries comunes i una de modalitat), mentre que abans obligatòriament tots els estudiants n’havien de fer set. També el nou model es pot definir com un model obert, flexible i fet a mida del propi estudiant: és cada noi i noia quan acaba el batxillerat qui defineix el seu patró d’accés a la universitat en funció dels estudis que vulgui cursar.

Per això, en contrapartida, el principal desavantatge pot ser que ara els estudiants de batxillerat, abans de matricular-se a les proves d’accés, han de prendre unes decisions que abans no els calia, atès que en el model anterior cada via d’examen PAU tenia definides, pel que fa a les matèries de modalitat de batxillerat, dues matèries obligatòries amb un pes molt important en la nota d’accés, mentre que ara cada estudiant tria quines i quantes matèries de modalitat vol examinar.

¿De quina manera afecten les noves ponderacions als estudiants que estan cursant primer de batxillerat actualment?

Els estudiants que ara acabaran primer curs de batxillerat ja han iniciat el estudis d’aquesta etapa postobligatòria coneixent com és el nou model d’accés a la universitat, en el qual no solament és important saber que les matèries examinades a les PAU, en el que es defineix com a fase específica, tenen una ponderació distinta en el càlcul de la nota d’admissió en funció dels estudis que es vulguin cursar, sinó que també és molt important –potser encara més- saber quines són les noves titulacions oficials de grau, com s’anomenen ara alguns estudis que ja abans existien com a llicenciatures o diplomatures o com enginyeries tècniques o superiors, i igualment conèixer que ara cada estudi universitari està inscrit en una branca de coneixement (Arts i Humanitats, Ciències socials i jurídiques, Ciències, Ciències de la salut, Enginyeria i arquitectura).

¿La nova selectivitat té repercussió en les vies d’accés a la universitat per als estudiants de Formació Professional?

Em sembla important abans de respondre aquesta pregunta, precisar que quan parlem de selectivitat ens estem referint, normalment i tradicional, a les proves d’accés a la universitat per als estudiants procedents de batxillerat, perquè també hi ha altres proves per a altres perfils d’estudiants: més grans de 25 anys, més grans de 45 anys.

I també explicar que cal diferenciar accés i admissió, en el sentit que accés és complir els requisits legals que s’estableixen per a cada perfil d’estudiant que vol iniciar estudis universitaris, mentre que admissió és el procediment pel qual la persona que vol iniciar estudis universitaris obté una plaça en un centre-estudi per cursar aquests estudis.

Així doncs, i pel que fa als estudiants procedents de Cicle Formatius de Grau Superior (CFGS), es pot dir que tenir el títol de tècnic superior, que és el que s’obté després d’haver superat un CFGS, és un requisit que permet, ara com abans, accedir a la universitat, però pel que fa a l’admissió sí que hi ha canvis importants, atès que enguany per primera vegada no s’estableix un percentatge específic de reserva de places per a aquests estudiants, com tampoc n’hi ha per als estudiants procedents de sistemes educatius estrangers; i, d’altra banda, els estudiants procedents de CFGS, a efectes d’admissió, poden millorar la nota d’accés sense fer cap examen, ja que les qualificacions obtingues en els mòduls cursats poden ser objecte de ponderacions, sempre i quan es tracti de CFGS vinculats a la branca de coneixement en què s’inscriu el títol de Grau que es vol cursar. Tanmateix, amb data 8 de maig ha estat publicada al BOE una reforma del decret d’accés en funció de la qual els alumnes procedents de CFGS l’any vinent, si volen millorar la nota global obtinguda en el CFGS, hauran de fer una prova d’accés que serà l’equivalent a la fase específica dels estudiants procedents de batxillerat.

Què passa amb les persones que ja tenen la selectivitat i volen pujar la nota? ¿Han de repetir-la tota o poden presentar-se a la fase específica voluntària?

En el nou model d’accés no hi ha límit de convocatòries per aprovar les PAU.

I en el nou model cal insistir en el fet que superar les PAU vol dir haver superat la fase general amb una nota igual o superior a quatre i que aquesta qualificació (amb un valor de 40%) juntament amb la mitjana de batxillerat (60%) doni una nota d’accés igual o superior a cinc.

A partir d’aquí, la millora de nota pot consistir en tornar a fer només la fase general (aleshores cal fer sempre els cinc exàmens que la integren), o bé en fer només alguna o algunes matèries que comptin com a fase específica, o bé examinar-se de fase general i d’alguna matèria o matèries de fase específica. Un exemple més de prova d’accés feta a mida de l’usuari.

D’altra banda, en el nou model millorar nota no significa necessàriament ni obligatòria repetir l’examen d’una matèria ja examinada, i, alhora, es pot examinar com a fase específica una matèria examinada en fase general mentre no sigui en la mateixa convocatòria, perquè es tracta, en definitiva, de notes polivalents en funció dels estudis que es volen cursar.

Un exemple. A juny de 2010, la Marta té una nota d’accés (fase general + expedient de batxillerat) de 7,897. A la fase general s’ha examinat de Llengua i literatura catalana, Llengua i literatura castellana, Francès, Història i Economia, en aquesta matèria ha tret un 5.5. A la fase específica s’ha examinat de Disseny (ha tret un 7.5) i Cultura audiovisual (6.5).

Sol·licita plaça a Belles Arts i aleshores la seva nota d’admissió és 7,897 + 0.75 (Disseny 7.5 X 0.1) + 0.65 (Cultura audiovisual 6.5 x 0.1) = 9,297.

Al setembre de 2010 o al juny de 2011,s’examina de Geografia (5), Matemàtiques (8.5) i Economia (7.5).

Mentre no torni a fer sencera una fase general, la seva nota d’accés fixa serà sempre de 7,897, mentre que la nota d’admissió serà variable en funció de les matèries ponderades, d’entre totes les que ja té superades amb una qualificació mínima de 5, segons els estudis on sol·liciti plaça.

Així mateix, cal notar que per a les persones amb les PAU superades abans de 2010, i només per a iniciar estudis universitaris el curs 2010-2011, és a dir, en la preinscripció 2010, se’ls comptarà com a nota d’accés, o sigui, equivalent a la fase general la nota global d’accés que tenien, i alhora sense obligació d’haver de fer matèries de fase específica, se’ls ponderaran les matèries de modalitat ja examinades i superades amb una nota mínima de cinc punts. Naturalment, poden també fer la prova sencera (fase general o fase específica) o alguna de les dues fases.

Tanmateix, a partir de 2011, si volen millorar nota només podran optar per realitzar novament la prova d'accés, bé sigui completa o en qualsevol de les seves fases, general o específica, però en cap cas se’ls ponderaran com a matèries de fase específica les matèries examinades abans de 2010.

Es pot accedir a qualsevol carrera des de qualsevol modalitat de batxillerat?


Sí. Abans la modalitat de batxillerat determinava la via d’examen i aquesta les matèries obligatòries. Ara, en canvi, els estudiants trien lliurement les matèries objecte d’examen, fins i tot poden examinar-se de matèries no cursades durant el batxillerat.

A efectes d’admissió en aquelles titulacions (minoritàries en el conjunt del sistema universitari) en què hi ha concurrència competitiva de places, és a dir més demanda que oferta i, per tant, cal ordenar per qualificació les sol·licituds rebudes, l’únic condicionament és que, si hi ha bonificació de nota obtinguda mitjançant matèries de la fase específica, aquestes matèries estiguin vinculades a la branca de coneixement en què s’inscriu el títol de grau.

De nou un exemple. Tres estudiants sol•liciten plaça per a un mateix centre d’estudis, de la branca de ciències de la salut.

L’Anna és una estudiant de batxillerat artístic, ha fet només fase general i té un 9,666.

L’Ariadna ha fet el batxillerat d’humanitats i ciències socials; té de fase general un 7,368 i ha superat amb més de 5 les dues matèries de fase específica, però no són matèries vinculades a la branca de ciències de la salut.

L’Albert ha cursat el batxillerat de ciències i tecnologia; té de fase general 6,456 i una bonificació de nota de fase específica de 2 punts, és a dir 8,456.

Per tant, l’ordenació d’aquests estudiants serà: Anna (9,666), Albert (8,456), Ariadna (7,368)

¿Les universitats han de mantenir una coherència entre totes la l’hora d’atorgar les ponderacions a les assignatures o pel contrari poden escollir de forma individual?


Las matèries de batxillerat estan vinculades a les branques de coneixement. Totes les matèries vinculades a una branca ponderen, per defecte, sempre 0.1. La competència és de cada universitat i, per tant, cada universitat decideix, dins de cada branca i per a cada estudi, quines matèries ponderen a 0.2.

A Catalunya, tanmateix, s’ha acordat que un mateix estudi adscrit a una mateixa branca de coneixement tingui les mateixes ponderacions. Ara bé, si un mateix estudi està en una branca de coneixement distinta, segons l’adscripció que hagi fet la universitat, aleshores les ponderacions poden ser distintes, atès que també són distintes o no coincidents del tot les matèries susceptibles de ser ponderades. I així és també respecte de la resta d’universitats de l’estat espanyol: per a un mateix estudi pot no haver idèntica ponderació en funció de si coincideix o no la branca de coneixement, i en funció de quines siguin les matèries de modalitat de batxillerat examinades en una o altra comunitat autònoma.

¿Creu que la nova selectivitat y el fet que existeixin exàmens per a pujar nota contribuiran a escollir de forma més conscient els estudis universitaris?


Aquesta és la finalitat, o una de les finalitats bàsiques, del nou model: contribuir a millorar la qualitat d’opció en la tria d’estudis universitaris pel fet d’haver d’acreditar millors coneixements o millors aptituds en unes determinades matèries.

Ara bé, el nou model, en diferenciar entre fase general i fase específica, vol conjugar l’accés general, universal i directe a la universitat, és a dir, l’accés a les titulacions sense especials problemes en la raó entre oferta i demanda, amb l’accés particular a aquelles titulacions en què la concurrència competitiva és alta.

Això, d’una banda, simplifica per a la major part d’estudiants de batxillerat l’accés a la universitat, atès que molts d’ells examinant-se només de fase general podrien accedir als estudis que volen cursar, si tenim en compte la mitjana d’accés dels darrers anys i el nombre de titulacions amb nota de tall més alta o sensiblement més alta que aquesta mitjana. D’altra banda, però, des del punt de vista acadèmic és, al meu entendre, un error vincular la qualitat en l’opció d’accés i, per tant, en la tria d’estudiants i d’estudis, només als casos de concurrència competitiva: tots els estudis universitaris tenen la seva dificultat intrínseca, requereixen unes determinades aptituds, uns coneixements específics mínims, recomanen certes habilitats..., i tot això té molt poc a veure amb la temuda nota de tall, que malauradament és només una raó entre oferta i demanda.

Què recomanaria als estudiants d’ESO a l’hora d’escollir els seus estudis de batxillerat?


El batxillerat és una etapa formativa postobligatòria finalista en ella mateixa: el segon de batxillerat no és el COU d’abans, no és un curs específic d’orientació universitària. És cert que una bona part dels estudiants que inicien batxillerat acaben cursant estudis universitaris, i que un percentatge important dels estudiants de nou ingrés a la universitat procedeixen del batxillerat.

Cal tenir en compte també que normalment els nois i les noies en acabar l’ESO encara no saben quins estudis universitaris volen fer, i potser és normal que no ho sàpiguen encara, entre altres coses, també perquè ara l’oferta és molt àmplia. Allò que sí saben els nois i les noies és potser quin àmbit d’estudi els atreu més, o quina tipologia de matèries els agraden, o per a quines es consideren més aptes. El batxillerat s’estructura en tres modalitats cadascuna de les quals representa aquests distints àmbits. Aquí, doncs, ja hi ha un primer criteri de tria.

Naturalment, quan es tracta de nois i noies que saben què volen fer també s’han de valorar aquests aspectes i veure com encaixen en allò que volen estudiar.

Tanmateix, els recomanaria que no es fixessin només en les modes a l’hora de triar uns estudis, o en les notes altes; ni cal que triïn les matèries de batxillerat només en funció de ponderacions (ara que encetem aquest nou sistema).

La millor manera d’accedir a la universitat és haver fet bé el batxillerat, que es compon de primer i de segon curs. L’accés a la universitat comença ja el primer dia de curs de primer de batxillerat, perquè és molt important destacar que la nota mitjana de batxillerat val un 60% de la nota d’accés. I, per fer bé el batxillerat, com per fer bé els estudis universitaris, cal sentir-se a gust amb allò que s’estudia. Sens dubte, el profit, la formació, la preparació, el creixement i la maduresa personal (que al capdavall és allò que compta) seran molt més elevats i es podran assolir i assegurar millor si els estudiants estan motivats i encuriosits per allò que volen fer, si de debò els interessa i també si són conscients de la part de responsabilitat que els pertoca en tot el procés de tria d’estudis universitaris.

Deixa el teu comentari