Trobeu el vostre curs ideal

9%

Què vols estudiar?

La importància del català en la empleabilitat dels cuidadors/es immigrants de gent gran que viuen en residència

Article d'opinió

Este artículo es en catalán y se ha respetado su idioma original. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/

  • 05/07/2010

  • Valora

  • Deixa el teu comentari
Montserrat Vall Mayans. Docent en excedència de la Universitat de Vic (Barcelona)
En un estudi que està fent l’autora a la comarca d’Osona (Barcelona), a cuidadores (en endavant emprem aquest sexe/gènere per ser el majoritari en aquest col·lectiu) immigrants, de gent gran que viu en residència geriàtrica, es posa de manifest la importància de la llengua a l’hora d’establir una comunicació òptima tant amb els responsables, amb els tècnics, així com amb els usuaris/clients i les seves famílies.

Osona és una comarca de l’interior de Catalunya on el català es parla i s’escriu habitualment, de forma prioritària, a diferència d’altres comarques de la mateixa província on el bilingüisme oficial és més predominant i, fins i tot, en alguns casos, tenen un domini superior del idioma castellà.

Les residències geriàtriques estudiades tenen treballadors i treballadores d’origen immigrant amb funcions de cuidadores (gerocultores, auxiliars de geriatria i/o altres denominacions). El seu nombre varia, oscil•lant entre un sis i un quaranta cinc per cent respecte al total d’aquest personal.

Aquestes persones van ser contractades quan hi havia escassetat de persones autòctones disposades a fer aquesta feina: dura i mal pagada (per sota els mil euros mensuals). En els darrers anys, però, amb la crisi econòmica, la tendència ha començat a canviar, segons direccions i cuidadores d’algunes residències estudiades. Cada vegada més s’ofereixen, per fer aquest mateix treball, persones autòctones, d’altra banda més formades, amb titulacions oficials i sense barreres lingüístiques.

Fins fa poc, per contractar a les cuidadores hi havia poques exigències de qualificació acadèmica i de domini de la llengua (el 2015 s’exigirà una titulació de Formació Professional de Grau Mig per fer aquesta feina). De manera que la majoria immigrant entrevistada manifesta tenir dificultats orals i/o escrites amb la llengua catalana.

Les dificultats lingüístiques de les cuidadores immigrants solen ser per escriure correctament els partes d’incidències, controls i registres varis; així com per expressar-se oralment i poder participar satisfactòriament en reunions de l’equip professional, conversar amb les persones cuidades i amb les seves famílies.

Els nouvinguts (eufemisme d’immigrant) a la comarca esmentada, en els darrers vint anys, provenen d’unes vuitanta nacionalitats diferents; i, per tant, molts d’ells amb idiomes diferents als dels autòctons. Això ha creat, en ocasions, situacions en les que per entendre’s ha calgut dialogar i prendre una decisió consensuada, com la que explicava ja fa uns anys un immigrant musulmà, originari de Guinea Bissau. Deia que per resar a la mesquita havien decidit fer-ho en català per ser la llengua franca de tots els presents, en aquells moments residents a Osona. Prèviament es va discutir si havia de ser en castellà, portuguès, francès o anglès, essent la majoria d’elles llengües franques i no pas les maternes.

Algunes cuidadores ja han començat a fer cursos de català, bàsicament els oferts pels serveis lingüístics municipals. D’altres, tenen previst fer-ho. I, la majoria, l’aprèn gràcies a la motivació que els donen els propis avis i avies, que fan de mestres, gustosament. Val a dir que alguns residents i/o familiars, molt pocs, segons les mateixes cuidadores, han mostrat actituds racistes o xenòfobes vers elles com immigrants.

Hi ha cuidadores que han expressat el seu desconeixement de la història i de la cultura catalana. En definitiva, del significat dels coneixements, actituds, habilitats i experiències viscudes per les persones grans cuidades i pels seus familiars. Això ha estat un altre fre a l’hora de comunicar-se adequadament amb alguns residents, que diuen superar gràcies a les moltes mostres d’afecte que els hi prodiguen a través del contacte, el cant, el ball,... Sóc testimoni de les mostres d’alegria de la gent gran quan veuen a una cuidadora d’aquestes fora de l’horari laboral, per exemple, el que confirma la relació característica mútua: afectuosa i simpàtica.

És un repte pels empleadors i per les cuidadores millorar la qualitat del servei, on la comunicació personal verbal (sense oblidar la no verbal) hauria de jugar un paper en benefici dels receptors; és a dir, de les persones grans residents. Atesa la capacitat humana d’aprendre al llarg de tota la vida, contemplar l’aprenentatge del idioma del lloc on es treballa, entre altres, és sentit com una necessitat gairebé per tothom. Contractar cuidadores amb un nivell òptim de català o bé formar-les durant l’etapa laboral seria tanmateix recomanable.


Deixa el teu comentari
Veure comentaris