Ep!

Enric Renau.
Conseller delegat d'Educaweb i president executiu de DEP Institut
16/05/2011

Ep! És el nom d'una nova publicació d'Educaweb que pretén avisar als nostres lectors d'algun fet excepcional, destacar alguna situació, assenyalar alguna dada, o remarcar algun article o entrevista que creiem especial. Remarcarem aquelles coses que no us hauríeu de perdre tots els interessats en el món de l'educació, la formació o el treball.

En aquesta primera edició, voldria repassar algunes dades sobre el mercat de treball i la formació.

En primer lloc, hem de ser conscients que la meitat de la població es considera activa (pot treballar) i l'altra no (per massa jove, massa gran o discapacitada). De la població activa, una de cada cinc persones busca feina i no la troba. Són els aturats. És un dels rècords olímpics que té el nostre país. Ja sigui perquè han perdut el lloc de treball o perquè no tenen manera d'inserir-s'hi. En el cas dels joves menors de 24 anys, aquesta xifra augmenta fins al 43%.

Això vol dir que el 40% de la població està finançant amb el seu sou la resta, ja sigui per solidaritat generacional (fills joves o pares jubilats) o pel model socioeconòmic que tenim.

També tenim dades de l'economia submergida. Segons la Fundació de les Caixes (FUNCAS) a Espanya hi ha un milió de llocs de treball informals. L'economia informal, especialment en els serveis a les persones (gent gran, cura d'infants, classes particulars, jardineria, treballs domèstics) és per tant, l'altra cara de la moneda.

Si poguéssim "regularitzar" aquestes activitats econòmiques informals amb mesures polítiques i legislatives que altres entorns propers ja han aplicat, i si culturalment i socialment no acceptéssim resignadament que joves i adults puguin estar en atur de llarga durada, les estadístiques serien diferents.

Sabem que la principal causa de l'atur nacional té a veure amb un sistema productiu, precisament poc productiu, una legislació laboral que no estimula el manteniment dels llocs de treball i una valoració baixa del capital humà de moltes empreses.

També hi té molt a dir el fet que el sistema educatiu propi que genera abandonament prematur abans d'acabar l'ensenyament obligatori (30%), instrueix en conceptes matemàtics, comprensió lectora i ciències, però no en saber aplicar-los (posició 29 al rànquing PISA) i  polaritza (dèbil en Formació Professional i, en alguns casos, excessiu en ensenyament universitari). Som un país que inverteix poc en formació i menys en formació contínua.

Ep! Ara ja no és el moment de planys. El diagnòstic és clar i està bastant consensuat. Ara cal avançar en les solucions. Això vol dir, prioritzar els sectors amb més potencial de creixement (tecnològic, serveis de coneixement per a les empreses i de cura de les persones, economia verda, etc). Fomentar la internacionalització de les empreses i la mobilitat de les persones. Facilitar la transferència de coneixement entre els centres de recerca (universitaris o no) cap a les empreses i la innovació productiva. Eliminar els privilegis d'alguns estaments encara vius i els corporativismes d'institucions que poc aporten i donar joc a la iniciativa d'emprenedors tant del sector mercantil com sense ànim de lucre.

Es necessari tenir governs rigorosos, que defensin els ciutadans i que toquin de peus a terra. I una societat que no estiri més el braç que la màniga ni que els seus habitants acceptin acríticament viure com a nous rics quan ja no són ni rics.

Enric Renau
Editor

Categories
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou