Trobeu el vostre curs ideal
9%
Què vols estudiar?
Ep!
Editorial
En aquesta primera edició, voldria repassar algunes dades sobre el mercat de treball i la formació.
En primer lloc, hem de ser conscients que la meitat de la població es considera activa (pot treballar) i l'altra no (per massa jove, massa gran o discapacitada). De la població activa, una de cada cinc persones busca feina i no la troba. Són els aturats. És un dels rècords olímpics que té el nostre país. Ja sigui perquè han perdut el lloc de treball o perquè no tenen manera d'inserir-s'hi. En el cas dels joves menors de 24 anys, aquesta xifra augmenta fins al 43%.
Això vol dir que el 40% de la població està finançant amb el seu sou la resta, ja sigui per solidaritat generacional (fills joves o pares jubilats) o pel model socioeconòmic que tenim.
També tenim dades de l'economia submergida. Segons la Fundació de les Caixes (FUNCAS) a Espanya hi ha un milió de llocs de treball informals. L'economia informal, especialment en els serveis a les persones (gent gran, cura d'infants, classes particulars, jardineria, treballs domèstics) és per tant, l'altra cara de la moneda.
Si poguéssim "regularitzar" aquestes activitats econòmiques informals amb mesures polítiques i legislatives que altres entorns propers ja han aplicat, i si culturalment i socialment no acceptéssim resignadament que joves i adults puguin estar en atur de llarga durada, les estadístiques serien diferents.
Sabem que la principal causa de l'atur nacional té a veure amb un sistema productiu, precisament poc productiu, una legislació laboral que no estimula el manteniment dels llocs de treball i una valoració baixa del capital humà de moltes empreses.
També hi té molt a dir el fet que el sistema educatiu propi que genera abandonament prematur abans d'acabar l'ensenyament obligatori (30%), instrueix en conceptes matemàtics, comprensió lectora i ciències, però no en saber aplicar-los (posició 29 al rànquing PISA) i polaritza (dèbil en Formació Professional i, en alguns casos, excessiu en ensenyament universitari). Som un país que inverteix poc en formació i menys en formació contínua.
Ep! Ara ja no és el moment de planys. El diagnòstic és clar i està bastant consensuat. Ara cal avançar en les solucions. Això vol dir, prioritzar els sectors amb més potencial de creixement (tecnològic, serveis de coneixement per a les empreses i de cura de les persones, economia verda, etc). Fomentar la internacionalització de les empreses i la mobilitat de les persones. Facilitar la transferència de coneixement entre els centres de recerca (universitaris o no) cap a les empreses i la innovació productiva. Eliminar els privilegis d'alguns estaments encara vius i els corporativismes d'institucions que poc aporten i donar joc a la iniciativa d'emprenedors tant del sector mercantil com sense ànim de lucre.
Es necessari tenir governs rigorosos, que defensin els ciutadans i que toquin de peus a terra. I una societat que no estiri més el braç que la màniga ni que els seus habitants acceptin acríticament viure com a nous rics quan ja no són ni rics.
Enric Renau
Editor
Deixa el teu comentari
Categorías
El més llegit
El més nou
Subscriviu-vos a les publicacions
