El paper de les famílies en l'orientació acadèmica i professional

Daniel Romaní.
Periodista i escriptor. Col·laborador d'Educaweb
10/10/2011

Quin paper tenen els pares en l'orientació acadèmica i professional en el segle XXI? En aquest reportatge, alguns professionals en actiu de l'orientació acadèmica ens expliquen la seva experiència durant el procés. Quina influència tenen les famílies en la presa de decisions sobre el futur acadèmic i professional? De quins recursos disposen a l'hora d'orientar els joves? Hi ha pressió social per escollir uns estudis o uns altres?
"Mai, o gairebé mai, en els anys que porto treballant en el sector de l'orientació, ha vingut un jove al final de l'ESO o fins i tot al final del batxillerat per demanar un assessorament personalitzat", diu l'orientadora educativa Anna Soms. "Qui es posa en contacte amb nosaltres i demana la visita és el pare o la mare del noi o la noia, i sovint ho fa amb una certa inquietud perquè aquesta decisió fa trontollar la família: la preocupació pel futur pot afectar la dinàmica de la relació entre els components de la família", comenta. Efectivament, en el segle XXI, el paper dels pares continua sent, en la major part dels casos, clau en la presa de decisions dels seus fills pel que fa al futur acadèmic i laboral.

L’Anna Soms treballa en l'actualitat com a assessora educativa en diversos centres públics i concertats de primària i secundària de la comarca del Garraf (Catalunya). També és orientadora acadèmica i professional d'Educaweb, tècnica en continguts del portal i col·laboradora del servei d'orientació professional del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Acumula, doncs, una experiència notable en orientació, coneix els detalls del procés i relaciona a la perfecció actituds de pares i fills amb les seves idees sobre el tema. "El primer contacte amb els pares ja permet fer-te una idea de la intervenció que tindran en el procés d'orientació: quan parlen en plural, solen demostrar la poca autonomia que atorguen al seu fill o filla perquè prengui decisions i la seva gran preocupació com a pares: "Hem d’escollir uns estudis i no sabem quins", diuen. El primer aclariment que els faig sempre és que qui ha de prendre la decisió és el seu fill, no ells com a pares. El to de veu en aquest primer contacte ja pot transmetre inquietud o confiança, i el contingut de la conversa fins i tot els valors de la família en la qüestió", diu l’Anna Soms, i recorda algunes de les frases que ha escoltat de diversos pares: "Nosaltres volem que, com a mínim, faci el batxillerat... Nosaltres volem que faci una carrera... Nosaltres no volem que es conformi amb una formació professional...".

L’Anna Soms posa de manifest que l'entrevista familiar inicial que es fa en l'orientació acadèmica i professional dóna molta informació sobre l'actitud que tindran els pares en tot el procés. "No és només significatiu el que diuen, sinó també com ho diuen, i altres elements no verbals: si s’asseuen amb el fill entre ells és senyal de protecció, si ho fan a l'altra banda de la taula, de distància? També és revelador l’intercanvi de mirades entre els membres de la família", diu l’Anna Soms, i afegeix que "els pares sovint manifesten obertament tot el que pensen del seu fill o filla, i ells en canvi, sovint no s'expressen tan obertament davant la seva presència, sinó que ho fan en entrevistes personals posteriors". Anna Soms assenyala que "la confiança entre pares i fills és fonamental per a que aquests últims prenguin una decisió de futur".

Avui més que en altres èpoques, els pares no dubten que l'elecció del futur acadèmic i professional dels seus fills els correspon a ells. No obstant això, en la major part dels casos, continuen essent fonamentals en aquest procés: poden ajudar-los a valorar els pros i els contres de l'enorme varietat de camins que el seu fill o filla pot escollir (fins i tot per als qui diuen que tenen triada la seva professió des de petits), a cercar informació o a interpretar-la, a posar-los en contacte amb algú de la professió que pensen que pot ser d'interès, poden aconsellar, estimular, etc.

"Cada vegada hi ha menys pares intervencionistes. Els preocupa que els seus fills estudiïn i que tinguin una formació, però ja no tenen l'obsessió que cal arribar a la universitat com sigui",  diu la Concha Vico, catedràtica i cap del Departament d'Orientació de l'Instituto Galileo Galilei d'Alcorcón (Madrid), que fa ni més ni menys que 40 anys que es dedica a l'orientació. La Concha Vico va ser cap de servei d'Orientació Professional del Ministeri d'Educació i Ciència i directora del Centre de Recursos d'Orientació Professional Espanyol.

"Els pares són avui una mica menys intervencionistes, sobretot pel que fa a la formació professional. S'ha aconseguit canviar la imatge de la formació professional, i els pares ja no veuen les carreres universitàries com abans, que garantien un estatus i una feina. Continua havent-hi, no obstant això, alguns pares que volen que els seus fills facin el que a ells els hagués agradat fer i els impulsen en aquesta direcció", comenta la Concha Vico. "Ara la FP és diferent. Amb la llei 70, per fer formació professional no era necessari tenir el graduat escolar, i el major percentatge d'alumnat de FP procedia d'entre els qui no havien pogut obtenir el graduat a EGB. Ara és diferent, els canvis que es van fer a l'empara de la LOGSE s'han demostrat en el transcurs dels anys que van ser un encert; a més a més, la FP específica suposa menys temps d'estudis perquè només s'estudia el que es necessita per exercir la professió. Cal destacar també que hi ha hagut moltes campanyes a la premsa a favor de la FP. Abans en una família de classe mitjana gairebé era una tragèdia que un fill fes FP. Ara tenim un munt de llicenciats en atur i hi ha moltes opcions de FP amb bones sortides professionals".

"En general els pares que acudeixen a les activitats que convoca un departament d'orientació són els que menys ho necessiten", diu la Concha Vico, i destaca que l'orientació és un procés en què "és importantíssim el suport de la família; encara que tingui problemes, encara que no estigui estructurada, és fonamental que el pare i la mare es posin d'acord per tenir les mateixes directrius". La Concha Vico recalca el paper de la mare, la figura que parla més amb el fill o la filla adolescent i que en l'actualitat és també una opinió autoritzada, perquè "treballa fora de casa i està al cas del que passa en el món del treball". I recorda el més important a l'hora d'escollir una professió determinada. "Ho dic moltes vegades a les noies i als nois: quan entres a un bar, a una consulta d'un metge? t’adones quan a un professional li agrada la seva feina perquè es fa d'una altra manera? Si és així, han encertat en la seva elecció. No solament és important els diners. Desgraciadament, estem immersos en una societat que dóna molta importància als diners, a poder comprar i comprar encara que no sapiguem gaire ben bé per a què ni perquè. Donem molta importància a un consum que mai no ens deixa satisfets. En aquest sentit, la televisió està fent molt de mal enviant el missatge que els diners és el valor per excel·lència i  en demostrar que es pot guanyar diners i fer-se famós insultant una altra persona i sense necessitat de cap tipus de formació".

Internet és una excel·lent eina per al treball, per a l'oci? i també per a l'orientació acadèmica i professional. Víctor Cuevas, professor i cap del departament d'orientació de l'IES Joaquín Araújo de Fuenlabrada (Madrid), coneix amb detall els avantatges de fer el procés d'orientació amb l'ajuda d'Internet. És l'autor del blog especialitzat en orientació acadèmica i professional "Busca tu camino", que va obtenir un Premi Educaweb l'any 2010. Ell mateix l’actualitza molt sovint (aquesta és precisament una de les virtuts que té). "A més a més, a les entrades del blog, els estudiants del meu institut i d'altres centres fan comentaris en què exposen els seus dubtes, la qual cosa constitueix un cabal d'informació molt enriquidor", comenta el Víctor Cuevas. "Des que faig servir el blog d'orientació, les visites demanant consell s'han reduït. Ara els alumnes vénen amb més informació, sabent les opcions que tenen i cerquen resoldre sobretot dubtes de caràcter personal", comenta Cuevas. "Quan utilitzen el blog, els alumnes són els mestres dels seus pares, perquè els ensenyen a fer servir una eina que ells desconeixen". No obstant això, "és imprescindible que comptin amb el suport dels pares, o d'una persona adulta -també un professor- a l'hora de reflexionar sobre el que els agrada i el que poden fer en el futur", diu. "El procés d'orientació ha de ser una reflexió realista i ambiciosa. I s’ha de fer amb els pares. "Dius que vols ser músic?" -imaginem que diu un pare al seu fill-. "Però si mai no has tocat cap instrument!", li respon. Per això, a més a més del blog, faig sessions presencials per als alumnes i per a les seves famílies". El Víctor Cuevas recorda que en el centre educatiu on treballa -d'estrat social baix- el desig que tenen els pares és "que els meus fills arribin una mica més lluny que jo" i "que siguin feliços amb el seu treball"; "en el meu centre no hi ha una gran pressió cap a la consecució d'estudis superiors perquè majoritàriament els pares dels alumnes no els tenen, encara que, això sí, transmeten als seus fills la idea que els estudis són molt importants", diu Cuevas.

D'un temps ençà, des de la universalització d'Internet, els joves han començat a contactar on line amb els serveis d'orientació. I ho fan cada vegada més. Escriuen, per una banda, els que tenen més o menys clar el seu futur acadèmic i professional i necessiten informació i assessorament concret, i per l'altra, els que tenen més dubtes. D'aquest segon grup, sorprèn com alguns joves s'expressen a través d'aquest mitjà: "No sé què fer amb el meu futur? Em pot ajudar?", diuen alguns.  "No sé què faré amb la meva vida", diuen d’altres. I molts d'ells escriuen els seus pensaments -fins i tot existencials, quelcom tan propi de l'adolescència- d'una forma extraordinària. "Serà perquè no senten la confiança dels seus pares i els costa parlar-ne? Potser els falta una educació emocional, una major autoestima i estan acostumats a cercar respostes immediates? i davant d’una decisió al final d'uns estudis posen en dubte tota el seu existencialitat", es pregunta l’Anna Soms, i conclou: "L'orientador pot ajudar-los a aclarir els seus valors, relativitzar el moment, ordenar opcions, proposar alternatives? amb l'objectiu que puguin prendre una decisió amb seguretat". Però la orientació no només és un recurs en moments puntuals de crisi, els experts coincideixen en destacar el seu valor "preventiu" al llarg de la carrera professional o fins i tot, de la vida de la persona.
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou