L’Ariadna és una adolescent comú, tot i que destaca respecte els altres per dues raons: per la seva actitud desfiant envers als seus companys i professors i per un expedient acadèmic, amb tot un seguit d’exàmens en blanc.Després d’uns parell d’anys força durs, de conflictes a casa i de notes pèssimes, la família de l’Ariadna es pregunta, on és aquella nena feliç, curiosa i inquieta que tenien a casa fa 5 anys. El professorat, destaca en tot moment la capacitat de la noia, i els repeteixen any rere any, la següent frase. " es una noia molt intel·ligent, si ella volgués podria arribar allà on es proposés "
Que vol dir si ella volgués? es pregunta la mare.
L’Ariadna, no vol el fracàs, però està acostumada a ell. Veure constantment un suspès als seus exàmens, li ha creat apatia i desinterès i això ho expressa en veu alta, en forma de crits, insults i d’una actitud inactiva a l’aula. Estudia, però no per treure un 10, sinó no per no treure un 0. El que no diu en veu alta, és que ni tan sols es sent capaç de superar-se. Es a dir, la seva motivació es basa en evitar el fracàs més que aconseguir l’èxit. L’Ariadna, mostra un bloqueig cognitiu i emocional ja que no és sent capaç de superar-se, d’afrontar els conflictes i per altra banda, aborda aquest de forma errònia.
Avui l’Ariadna a arribat al nostre centre, la tutora de grup, li ha ensenyat les instal·lacions. Hi han sales amb miralls, assecadors, perruques i maquillatge, barrejat amb cadires, pissarres i material audiovisual, més comú en els centres que ja havia estat.
La professora diu que toca classe de perruqueria.
L’Ariadna, es mira al mirall i s’imagina que està al seu saló de bellesa, agafa una pinta, un assecador i es desfà els rinxols que l’han acompanyat durant 16 anys.
La professora, li posa la ma sobre l’espatlla, li comenta que ha fet un bon treball i l’anima a que continuï així.
L’Ariadna creu que aquest nou aspecte l’afavoreix, i sense adonar-se se te dibuixat un somriure als llavis.
Fins i tot, avui al mig dia, a l’arribar a casa ha parat la taula sense discutir amb a la mare. Ho ha fet sense pensar de forma natural, com si la motivació sortís sola, pràcticament sense esforç. La mare està contenta i l’autoestima de l’Ariadna s’està fent gran.
Les expectatives de l’Ariadna estan canviant, s’està plantejant un ideal, una meta. De cop i volta se li planteja un horitzó obert i ha observat que es capaç de fer el treball bé.
Ha rebut reforços positius per part del professorat, amb mostres d’afecte i paraules d’ànims, de cop l’Ariadna es sent valorada i atesa.
Des de la nostra experiència docent i en especial en PQPI, on el perfil de l’Ariadna és comú, ens plantegem la tasca docent, com un repte on la motivació té un paper rellevant.
Això es possible partint d’un equip docent motivat. La motivació, és un motor que no sempre neix de forma natural. Però si que es possible quan es gaudeix del que s’està fent. Per tant, per fomentar un aprenentatge significatiu dels coneixements, cal que la motivació estigui present en les dues bandes, per part del docent i de l’alumne. El professorat ha de despertar l’interés dels alumnes, per tal de poder gaudir del fet d’aprendre.
Per altra banda, cal que partim d’un currículum obert i flexible, adaptat a les necessitats dels nostres alumnes, des d’un un clima de confiança i cooperació, amb mitjans motivadors (material multimèdia), avaluant els coneixements prèvies que ens dona l’experiència i fomentant la investigació educativa dins de l’aula, a partir de la reflexió de la pràctica diària.
