Fracàs i èxit escolar

Pere Farriol.
Presidente de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES)
12/12/2011

Este artículo es en catalán y se ha respetado su idioma original. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/
Quina importància té la pràctica docent a la hora de prevenir el fracàs escolar?

Aquest article està Interpretat de forma global i tractat de manera molt específica de quin són els elements, al meu entendre, que s’han de valorar per tal d’arribar aconseguir amb millor èxit la tasca de la docència i aquest el fonamentaré en quatre punts:
  1. Conèixer l’entorn d’influència dels nostres infants i adolescents i determinar els graus de dificultat que aquest representa per l’aprenentatge.
  2. Enumerar un seguit de punts estratègics generals per a dur a terme la pràctica docent amb moltes més garanties d’èxit.
  3. Com entendre i resoldre situacions diferents dels alumnes amb dificultats de l’aprenentatge considerat comú.
  4. Arribar a acords amb les mares i els pares per a una entesa comuna, de que, l’educació ha de tenir continuïtat  fora de l’horari escolar, per tant seguir els mateixos paràmetres.
1.- Conèixer l’entorn d’influència dels nostres infants i adolescents i determinar els graus de dificultat que aquests representen per l’aprenentatge

La pràctica docent té la máxima importància a l’hora de poder detectar els alumnes que presenten més dificultats en els aprenentatges. Cal que els nostres ensenyants tinguin la formació necessària per tal de saber quins protocols són els que s’han d’endegar de cara a posar els mitjans necessaris per a conèixer i reconèixer quins són els comportaments, actituds, formes de fer, diàlegs que utilitzen i formen part de la la vida cotidiana dels nostres infants i adolescents , com poder-los entendre, com empatitzar amb ells, quins recursos hem de prioritzar per establir les seves pautes, quins són els reforços i les adaptacions curriculars que hem d’aplicar per a la seva progressió i continuïtat en el Sistema Educatiu.

2.- Enumerar un seguit de punts estratègics generals per a dur a terme la pràctica docent amb moltes més garanties d’èxit com són:
3.- Com entendre les situacions diferents dels alumnes amb dificultats de l’aprenentatge considerat comú

Entenem que a l’educació primària s’han d’establir uns protocols per a reconduir mecanismes, tot i que  ja existeixen reforços escolars més personalitzats, que ajudin als nostres infants amb les seves capacitats a assolir les competències bàsiques de la seva etapa.

Nosaltres arribem a concloure que tant els infants com els adolescents com a individus únics, tenen diferents capacitats, amb diferents graus dels coneixements que es suposa que per la seva etapa han de tenir assolits, de famílies diferents, (tant culturalment com econòmicament i afectivament ), d’entorns diferents, barris diferents, com es poden homogeneïtzar els mateixos mètodes d’aprenentatge. Creiem que en aquest punt comença el fracàs o l’èxit escolar.

Cal no anar canviant de metodologies  en les dinàmiques d’estudi cada vegada que hi ha un equip nou de govern, com de las lleis educatives, doncs ens crea confusió, inseguretat, indefinició amb els nous mètodes i això, és el que intenta salvar la LEC, Llei d’Educació de Catalunya, la LOE, Llei Orgànica d’Educació, doncs la conclusió és clara, en l’educació s’han d’establir pactes governamentals amb la societat civil, tal com es va fer a Catalunya amb el pacte nacional per a l’educació.

Tot i que el fracàs escolar és quantificable, no hem de fer coses que trenquin un model consolidat, sinó, les que siguin necessàries per a la seva evolució positiva.

Hem de pensar que molts dels nostres nois i noies tornen al Sistema Educatiu per diferents camins, com els PQPI, escoles d’adults, proves d’accés a les FP, per la següent raó el fracàs escolar ja no és el mateix.

4.- Arribar a acords amb les mares i pares per a una entesa comuna, de que, l’educació ha de tenir continuïtat fora de l’horari escolar i seguir els mateixos paràmetres,

Per a concloure tot aquets raonament, direm que sense aquest suport de les famílies, és molt difícil obtenir aquests guanys en aquells casos d’alumnes que requereixen més atenció personalitzada i que cada vegada en són més. Amb el valor i la importància que té, la pràctica docent, i que així és reconeguda, tant  per les famílies com la societat en general, hores d’ara, crec que ningú és capaç de posar-ho en dubte, ja que és un dels pilars més importants de l’èxit educatiu. Per aquesta raó i acabant amb tot aquest raonament que he exposat, mai separem de l’acció educativa el suport que ha de regir de les famílies, dels pares i les mares, dels tutors i tutores de l’activitat docent en els centres.
Categories
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou