Definició: l’Abandonament escolar prematur contemplat a efectes estadístics és la població d’entre 18 i 24 anys que o bé no ha assolit el nivell d’educació mínim obligatori d’ESO o que, havent obtingut la ESO, no opta per continuar els estudis als que aquesta titulació dóna accés, com és el cas de Batxillerat o CFGM. Font: OCDE.
Aquesta definició potser crea situacions diferencials a l’hora d’analitzar l’èxit o fracàs segons el tipus de formació analitzada, obligatòria o postobligatòria, ja que mentre en termes d’obligatòria, haver obtingut la ESO s’entén com a èxit, en termes de postobligatòria, no haver assolir cap nivell instructiu més avançat que la ESO es considera també un fracàs.
Aproximació al fenomen d’Abandonament Escolar Prematur:
Actualment l’Abandonament escolar prematur (en endavant AEP) és un dels indicadors conjunturals del sistema educatiu que més preocupació genera tant a la comunitat educativa com política tant per les seves implicacions com pels nivells preocupants que està assolint a Espanya i en especial a Catalunya. Així es reflexa al RD 1147/2011 aprovat el 29 de juliol pel consell de Ministres amb l’objectiu de combatre AEP a través de l’establiment de noves passarel·les educatives entre ESO i subsegüents nivells formatius postobligatoris. La preocupació per l’AEP també va quedar palesa a la inauguració del curs 2011-2012 per part de la Consellera Rigau en comentar la preocupació del Govern per aquest fenomen i en termes de la ciutat de Barcelona aquesta preocupació també s’ha expressat a través del decàleg i objectius estratègics de la Regidoria d’Educació i Universitats, on consta en el punt 2 del seu decàleg la "Lluita contra el fracàs escolar i l’abandonament d’estudis" i com el primer dels Objectius estratègics "Millora dels resultats educatius a la ciutat de Barcelona".
Evolució de l’AEP
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat i Eurostat.
El més que implantat fenomen de l’AEP a Catalunya implica greus conseqüències socials i econòmiques envers la productivitat de la població activa i sistema productiu del futur. Cal tenir en compte en aquest sentit les previsions del Consell Europeu per al 2.0201 on s’apunta que per a que una economia sigui competitiva, almenys el 35% dels llocs de treball requeriran una elevada qualificació i especialització enfront del 29% actual i que, per altra banda, l’AEP hauria de situar-se al 2.020 en un 10% o inferior mentre que al 2.010, aquest indicador a Catalunya se situa en el 29%, pràcticament el triple de l’objectiu europeu 2.020. L’AEP registrat a Catalunya pren unes proporcions objectivament importants en comprar-ho amb els contextos territorials de referència, sobretot en comparar-ho amb la mitjana europea.
L’FP com a factor estratègic en la lluita contra l’abandonament escolar prematur:
L’FP, especialment les titulacions de grau mig, esdevé un recurs o una via per combatre l’AEP, ja que un individu que cursa o ha cursat una titulació d’FP de grau mig se situa fora del conjunt de població considerada AEP. L’objectiu de les administracions de mantenir més temps a alumant jove dintre del sistema educatiu via FP es fa pales al RD 1147/2011 d’ordenació general de la Formació Professional i del sistema educatiu, en el que es creen noves passarel·les i s’eliminen barreres en l’accés a estudis professionalitzadors de grau mig, s’assenten les bases per a la creació de noves titulacions en FP i es vol vincular encara més els estudis professionalitzadors a les demandes reals del mercat laboral. Aquestes reformes no només tenen l’ànim de mantenir dintre del sistema educatiu l’alumnat d’FP que ja l’esta cursant, sinó que també tenen com a objectiu augmentar la capacitat de "reclutament" d’aquest tipus d’estudis tot diluint barreres i fent més atractiva i prometedora l’opció de cursar un FP.
D’aquesta manera, la potenciació d’estudis professionalitzadors de grau mig s’ha situat com a una de les alternatives més viables i contemplades per tal combatre el fenomen d’AEP. En aquest sentit cal realitzar un apunt o advertència i és que la concepció de la FP com a un nivell instructiu destinat principalment a actuar de xarxa de seguretat per aquells alumnes abocats a l’abandonament / fracàs escolar, pot conduir i perpetuar la clàssica estigmatització que l’opció de l’FP ha patit, a més de provocar la no elecció d’aquest nivell instructiu, per part d’alumnes amb potencialitats objectivament elevades, a causa de la imatge que la FP pot assolir si el fi principal d’aquesta es recollir alumnat potencialment abandonador en comptes de la formació i instrucció de professionals d’alta qualitat, com bé estan fent a països on els graduats en FP superen el 50% de la població activa com és el cas de Suïssa o Alemanya.
Factors que contribueixen a l’abandonament escolar prematur:
Diverses publicacions (Fundació La Caixa 2010, CTESC 2011) apunten a que tant els processos d’AEP com de fracàs escolar comencen a definir-se en la seva majoria des de l’etapa de primària. En aquest procés s’identifiquen 4 factors principals explicatius que interaccionen entre si:
- Característiques individuals: intel·ligència, personalitat i motivació.
- Factors Familiars: Estatus socioeconòmic, capital cultural, ambient familiar.
- Referents identitaris: Grups d’iguals, espais de socialització, pertànyer algun col·lectiu estigmatitzat o amb dificultats d’integració.
- Factors institucionals: En aquest epígraf es localitzen molts elements com és el cas de:
| ÀMBIT | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| Catalunya | 33,1 | 28,6 | 31,6 | 33,2 | 31,9 | 29,0 |
| Espanya | 30,8 | 30,5 | 31,0 | 31,9 | 31,2 | 28,4 |
| UE27 | 15,8 | 15,5 | 15,1 | 14,9 | 14,4 | 14,1 |
El més que implantat fenomen de l’AEP a Catalunya implica greus conseqüències socials i econòmiques envers la productivitat de la població activa i sistema productiu del futur. Cal tenir en compte en aquest sentit les previsions del Consell Europeu per al 2.0201 on s’apunta que per a que una economia sigui competitiva, almenys el 35% dels llocs de treball requeriran una elevada qualificació i especialització enfront del 29% actual i que, per altra banda, l’AEP hauria de situar-se al 2.020 en un 10% o inferior mentre que al 2.010, aquest indicador a Catalunya se situa en el 29%, pràcticament el triple de l’objectiu europeu 2.020. L’AEP registrat a Catalunya pren unes proporcions objectivament importants en comprar-ho amb els contextos territorials de referència, sobretot en comparar-ho amb la mitjana europea.
L’FP com a factor estratègic en la lluita contra l’abandonament escolar prematur:
L’FP, especialment les titulacions de grau mig, esdevé un recurs o una via per combatre l’AEP, ja que un individu que cursa o ha cursat una titulació d’FP de grau mig se situa fora del conjunt de població considerada AEP. L’objectiu de les administracions de mantenir més temps a alumant jove dintre del sistema educatiu via FP es fa pales al RD 1147/2011 d’ordenació general de la Formació Professional i del sistema educatiu, en el que es creen noves passarel·les i s’eliminen barreres en l’accés a estudis professionalitzadors de grau mig, s’assenten les bases per a la creació de noves titulacions en FP i es vol vincular encara més els estudis professionalitzadors a les demandes reals del mercat laboral. Aquestes reformes no només tenen l’ànim de mantenir dintre del sistema educatiu l’alumnat d’FP que ja l’esta cursant, sinó que també tenen com a objectiu augmentar la capacitat de "reclutament" d’aquest tipus d’estudis tot diluint barreres i fent més atractiva i prometedora l’opció de cursar un FP.
D’aquesta manera, la potenciació d’estudis professionalitzadors de grau mig s’ha situat com a una de les alternatives més viables i contemplades per tal combatre el fenomen d’AEP. En aquest sentit cal realitzar un apunt o advertència i és que la concepció de la FP com a un nivell instructiu destinat principalment a actuar de xarxa de seguretat per aquells alumnes abocats a l’abandonament / fracàs escolar, pot conduir i perpetuar la clàssica estigmatització que l’opció de l’FP ha patit, a més de provocar la no elecció d’aquest nivell instructiu, per part d’alumnes amb potencialitats objectivament elevades, a causa de la imatge que la FP pot assolir si el fi principal d’aquesta es recollir alumnat potencialment abandonador en comptes de la formació i instrucció de professionals d’alta qualitat, com bé estan fent a països on els graduats en FP superen el 50% de la població activa com és el cas de Suïssa o Alemanya.
Factors que contribueixen a l’abandonament escolar prematur:
Diverses publicacions (Fundació La Caixa 2010, CTESC 2011) apunten a que tant els processos d’AEP com de fracàs escolar comencen a definir-se en la seva majoria des de l’etapa de primària. En aquest procés s’identifiquen 4 factors principals explicatius que interaccionen entre si:
- Característiques individuals: intel·ligència, personalitat i motivació.
- Factors Familiars: Estatus socioeconòmic, capital cultural, ambient familiar.
- Referents identitaris: Grups d’iguals, espais de socialització, pertànyer algun col·lectiu estigmatitzat o amb dificultats d’integració.
- Factors institucionals: En aquest epígraf es localitzen molts elements com és el cas de:
- Funcionament de centre: Tipus d’atenció (individualitzada), Currículum escolar, Treball en equip dels professors, Nivell d’autonomia de centre, Professionalització o no dels directors, Tipus de relació entre escola-família o Metodologies innovadores d’ensenyament
- Característiques del Centre: Titularitat, Alumnat NEE, Alumnat d’origen estranger, dimensió de l’escola i ràtio d’alumnes/professor.
En principi els dos factors amb més incidència en el fenomen de l’AEP són els Factors familiars i institucionals (CETESC, 2011).
Donada aquesta realitat contrastada...
I en resposta a una de les preguntes que motiven aquest monogràfic "És necessària una millor planificació estratègica dels centres per a fer front als casos de fracàs escolar?" i tenint en compte que el factor institucional té un pes molt específic en l’èxit escolar, creiem que des del camp de l’FP i del sistema d’ESO s’ha de fer una aposta molt seria per una millora de l’orientació de l’alumnat sortint de l’ESO, alumant que compta com a èxit per a les estadístiques d’ensenyaments obligatoris però que pot esdevenir ràpidament en un indicador de fracàs si aquest alumnat es matricula a una tipologia i especialitat d’estudi postobligatòria no adequada atenent a les seves expectatives, capacitats o preferències reals. Així ho evidencia un estudi sobre fracàs escolar a Espanya (Fundació La Caixa 2010), basat en l’anàlisi de 857 expedients d’alumnes de ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mig (CFGM) i Programes de garantía social (PGS) on s’apunta que la gran majoria de casos d’abandonament escolar als CFGM es donen a 1r curs, mentre que si l’alumne passa a segon, és molt probable que aquest acabi graduant-se. L’estudi també apunta a que l’abandonament escolar no ve motivat, en el cas dels CFGM, per una no assistència a les classes o exàmens o problemes disciplinaris, sinó més aviat per acumulació de suspensos d’assignatures en principi motivat per aspectes relacionats amb continguts dels cursos i la metodologia docent.
Donat aquest escenari les propostes d’actuació estratègiques s’evidencien clarament i com a primera proposta d’actuació estratègica que poden entomar els centres proposem la coordinació conjunta (centres ESO i centres FP) a l’hora d’implementar l’orientació acadèmica, contribuir a definir un lideratge i planificació únic o aprofundir en la identificació de noves metodologies d’orientació acadèmica dels futurs titulats en ESO. En altres paraules, cal elaborar mecanismes d’orientació efectius que facin cassar les expectatives del futur alumne de CFGM amb la realitat i contingut real del cicle formatiu de grau mig. L’estudi també conclou que el fracàs escolar dels alumnes de CFGM significa un 22% dels total de la postobligatòria, un percentatge que de reduir-se segurament contribuirà a l’assoliment dels objectius europeus del 2.020 en termes educatius.
Notes al peu:
1.- COMISSIÓ EUROPEA (2010). Europa 2020 Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador.
Referències bibliogràfiques:
- COMISSIÓ EUROPEA (2010). Europa 2020 Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador.
- CTESC (2011). Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya. Col·lecció d’Estudis i Informes. Nº 26.
- FUNDACIO BCN FORMACIÓ PROFESSIONAL (2010). Anuari de la formació professional a Barcelona, 2010. Mercat de Treball i FP a Barcelona
- OBRA SOCIAL FUNDACIÓ LA CAIXA (2010). Fracaso y abandono escolar en España. Colecció Esudis Socials. Nº 29.
Donada aquesta realitat contrastada...
I en resposta a una de les preguntes que motiven aquest monogràfic "És necessària una millor planificació estratègica dels centres per a fer front als casos de fracàs escolar?" i tenint en compte que el factor institucional té un pes molt específic en l’èxit escolar, creiem que des del camp de l’FP i del sistema d’ESO s’ha de fer una aposta molt seria per una millora de l’orientació de l’alumnat sortint de l’ESO, alumant que compta com a èxit per a les estadístiques d’ensenyaments obligatoris però que pot esdevenir ràpidament en un indicador de fracàs si aquest alumnat es matricula a una tipologia i especialitat d’estudi postobligatòria no adequada atenent a les seves expectatives, capacitats o preferències reals. Així ho evidencia un estudi sobre fracàs escolar a Espanya (Fundació La Caixa 2010), basat en l’anàlisi de 857 expedients d’alumnes de ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mig (CFGM) i Programes de garantía social (PGS) on s’apunta que la gran majoria de casos d’abandonament escolar als CFGM es donen a 1r curs, mentre que si l’alumne passa a segon, és molt probable que aquest acabi graduant-se. L’estudi també apunta a que l’abandonament escolar no ve motivat, en el cas dels CFGM, per una no assistència a les classes o exàmens o problemes disciplinaris, sinó més aviat per acumulació de suspensos d’assignatures en principi motivat per aspectes relacionats amb continguts dels cursos i la metodologia docent.
Donat aquest escenari les propostes d’actuació estratègiques s’evidencien clarament i com a primera proposta d’actuació estratègica que poden entomar els centres proposem la coordinació conjunta (centres ESO i centres FP) a l’hora d’implementar l’orientació acadèmica, contribuir a definir un lideratge i planificació únic o aprofundir en la identificació de noves metodologies d’orientació acadèmica dels futurs titulats en ESO. En altres paraules, cal elaborar mecanismes d’orientació efectius que facin cassar les expectatives del futur alumne de CFGM amb la realitat i contingut real del cicle formatiu de grau mig. L’estudi també conclou que el fracàs escolar dels alumnes de CFGM significa un 22% dels total de la postobligatòria, un percentatge que de reduir-se segurament contribuirà a l’assoliment dels objectius europeus del 2.020 en termes educatius.
Notes al peu:
1.- COMISSIÓ EUROPEA (2010). Europa 2020 Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador.
Referències bibliogràfiques:
- COMISSIÓ EUROPEA (2010). Europa 2020 Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador.
- CTESC (2011). Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya. Col·lecció d’Estudis i Informes. Nº 26.
- FUNDACIO BCN FORMACIÓ PROFESSIONAL (2010). Anuari de la formació professional a Barcelona, 2010. Mercat de Treball i FP a Barcelona
- OBRA SOCIAL FUNDACIÓ LA CAIXA (2010). Fracaso y abandono escolar en España. Colecció Esudis Socials. Nº 29.
