Tot i que es recrimina a les famílies el fet de delegar a l'escola atribucions que li són pròpies o compartides i viceversa, des d'Educaweb percebem un gran interès, tant d'unes com d'unes altres, per definir quin és el paper que han de jugar en aquesta partida.Encara que no es pot generalitzar, a través dels nostres serveis presencials d'orientació podem observar com els pares acompanyen als seus fills en aquest procés de descobriment personal o com en els tallers de formació per a pares, que duem a terme en diferents municipis gràcies a les AMPAS, les mares i pares volen saber com ajudar als seus fills a construir-se un futur. D'altra banda, també les escoles fan el seu esforç i això ho veiem a través de les activitats que realitzem a les seves classes, tals com a tallers d'orientació, aules-mòbils, xerrades sobre el sistema educatiu, etc., en les quals l'equip directiu i docent ens presta tota la seva ajuda perquè l'exercici sigui el més profitós possible.
En primer lloc, la família és l'agent educador més important que té un jove. I encara que, certament, en ocasions els pares no tenen suficient informació sobre els estudis existents, són ells els qui poden acompanyar als seus fills en la presa de decisions. És en ells en els quals el seu fill es recolza per anar construint la seva identitat, anar definint els seus valors, la seva personalitat, interessos i habilitats…. Elements, tots ells clau a l'hora de definir un projecte personal i professional de vida.
Sens dubte, els pares són actors privilegiats per acompanyar al seu fill en el procés d'elecció. Tant en la recerca d'informació com en la introspecció per aconseguir una foto real del perfil personal, ja que poden aportar una perspectiva que complementi la pròpia que ja té el seu fill.
Així mateix, el paper educatiu de les famílies no es limita a l'etapa específica de les primeres transicions, sinó que és essencial ja en la més tendra infància. Encara que hi ha molts altres factors externs que influeixen, són els pares els que els inculcaran als seus fills la passió per aprendre, la curiositat per descobrir, la capacitat per poder desenvolupar-se en la vida amb solvència i sense temor al fracàs. És elemental que els progenitors fomentin l'autonomia, tant en la recerca d'informació com en la presa de decisions; que respectin les decisions preses pels seus fills, amb el risc que suposa que s'equivoquin, que relativitzen el fracàs en la tria, i que els animin a seguir buscant el seu camí. Les famílies han de recolzar aquest aprenentatge, sense complexos, fomentant la seva pràctica i sempre aconsellant, però no imposant, ja que, al cap i a la fi, aquest procés vital és solament del fill o la filla, és el seu moment, li correspon a ell o a ella decidir, equivocar-se, aprendre i corregir. Tots hem d’experimentar-ho, d'aquesta manera creixem com a persones.
Les famílies són la pedra angular del creixement d'un jove, però també ho és l'escola. I és responsabilitat d'ambdues ajudar i guiar al jove a fer-se un futur. Això s’aconsegueix des de l'escola fent partícip als pares de d’apassionant món de l'educació, i des de la perspectiva de les famílies, estant oberts a qualsevol suggeriment o activitat proposats pels professionals de la docència. És molt important que tant la família com l'escola vagin plegats, especialment en el procés d'orientació, perquè és en aquest procés d'elecció quan els joves més necessiten sentir-se acompanyats.
Ningú ha dit que sigui una tasca senzilla. Siguem sincers, no ho és, però sí que és un treball gratificant i són moltes les sorpreses agradables amb les quals ens podem trobar en el trajecte. No oblidem doncs que en l'educació dels nostres fills tant la família com l'escola han de fer un esforç i treballar junts pel be comú de la nostra societat.
