Màrqueting educatiu a l'FP: Orientació envers els resultats

Àngel Tarriño. Investigador de l'Observatori de l'FP de la Fundació BCN Formació Professional; Gemma Sepúlveda. Tècnica de l'Àrea FP i Empresa de la Fundació BCN Formació Professional (Barcelona)
12/03/2012

Este artículo es en catalán y se ha respetado su idioma original. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/
Barcelona ciutat disposa d’un sistema d’FP conformat per 94 centres d’FP inicial, que aglutinen un total de 21 famílies professionals que al seu torn agrupen aproximadament 170 titulacions i que en conjunt suma un volum d’alumnat de 30.000 estudiants en una evolució ascendent des del curs 2004-20051, xifra que supera ja el volum d’alumnat de Batxillerat de la ciutat. En un context com el descrit sembla recomanable si no necessari que els centres de Formació Professional disposin de mecanismes que facilitin o possibilitin la seva visibilitat davant els seus usuaris potencials. Aquesta necessitat sembla més punyent si es té en compte la proporció de matriculació a centres concertats i privats d’FP de la ciutat on el 37% de la matrícula és concertada i el 17% privada. En suma un total de 54% del total de la matricula es de naturalesa privada. Aquest escenari, doncs, no només genera una competència per recursos públics, sinó també per recursos de procedència privada.

La visibilitat, difusió de resultats, la diferenciació en termes de metodologies innovadores, la potencialitat de les instal·lacions i els resultats dels processos educatius del centre, així com el retorn de la inversió educativa vers l’alumne graduat són aspectes bàsics de cara a situar un centre d’FP en un entorn complex com el barceloní i el metropolità. Però no només això. Un centre d’FP ha de ser capaç en la seva planificació, en el seu dia a dia, d’introduir mecanismes capaços de copsar les necessitats que els potencials alumnes i els estudiants volen cobrir, tasca no exempta de complexitat, doncs aquestes necessitats es troben en una fase de diversificació i ampliació. Actualment el col·lectiu de persones que accedeix a l’FP es troba en evolució, sigui per la necessitat de requalificació, sigui per exigències del mercat laboral, per motius de revalorització del currículum, per tal de poder acreditar competències professionals o per raons més institucionals com la potenciació dels ensenyaments d’FP entre diferents sectors i col·lectius.

En definitiva el perfil demogràfic de l’alumnat està variant; ja són majoritària a Barcelona els alumnes majors de 20 anys, col·lectiu que s’ha incrementat en el darrers anys, s’evidencia un canvi d’intensitat pel que fa a la presència de dones a aquest tipus d’estudis, l’origen de l’alumnat també es diversifica i el potencial usuari tendeix a sofisticar-se i empra més vies per tal d’informar-se de l’oferta docent i els diferents itineraris formatius. Així mateix, el potencial usuari, cada cop més es preocupa per  cercar l’oferta formativa més actualitzada possible amb totes les eines que té al seu abast. No s’ha de perdre de vista en aquest sentit que els centres d’FP no només competeixen pel potencial alumant entre ells sinó que també ho fan amb altres tipus d’estudis postobligatoris com els de tipus universitari, tipologia d’estudis que sí compta amb un pla de màrketing desenvolupat i consolidat.

Quedar-se al marge d’aquestes tendències és desatendre l’orientació d’un centre d’FP envers el seu públic potencial.

Així doncs, si entenem el Màrketing com el procés social i administratiu que les empreses o institucions desenvolupen per satisfer les necessitats dels seus clients, el Màrketing Educatiu es podria definir com el conjunt d’activitats orientades a estimular la gestió de la qualitat a les institucions educatives mitjançant processos sistemàtics que permetin al centre respondre a les necessitats reals dels seus usuaris.

En aquest sentit des de la Fundació BCN Formació Professional creiem que l’elaboració i implementació de plans de màrqueting educatiu hauria de ser un element que formés part del procés de lideratge de centre. El pla de màrketing pot resultar una bona eina de gestió de centre sempre i quan aquest no es quedi en plànol més formal del centre (imatge corporativa, situació geogràfica o estratègica, oferta docent...) sinó que també serveixi com full de ruta per assolir nivells de qualitat docent, bons indicadors de satisfacció, millorar la inserció professional de l’alumnat i millorar la qualitat del procés ensenyament-aprenentatge. Serà només d’aquesta manera que la dimensió formal del centre quedarà reforçada, legitimada i potenciada per uns bons resultats, és a dir, el missatge formal no restarà buit de contingut qualitatiu.

Així doncs la creació de dinàmiques actives per tal de captar alumnat s’ha de basar no només en l’aspecte més publicitari o més mediàtic, ja que aquesta és una estratègia de curt recorregut en el camp de l’educació postobligatòria. Per a què les dinàmiques generades per un pla de màrketing educatiu obtinguin valor afegit i aportin resultats amb un llarg recorregut s’han de combinar amb l’assoliment i contrast de resultats per diferenciar processos i resultats.

De cara a un estadi previ a la creació d’un pla de màrketing educatiu de centre plantegem les següents propostes per tal de disposar d’un punt de partida basat en l’evidència. Aquestes propostes són el fruit de la tasca d’acompanyament en la planificació d’oferta formativa de diferents centres d’FP en que ha participat la Fundació BCN Formació Professional en qualitat d’assessora:

En el pla de l’observació:
En el pla de la gestió:
La Formació Professional, necessita una profunda revisió i reflexió on el màrketing educatiu ha de formar part de la clau de volta envers un enfocament diferencial de productes i serveis educatius orientats a les necessitats d’un entorn sociocultural canviant.  Actualment ens trobem en un context en que l’educació postobligatòria i professionalitzadora té reservat un paper protagonista; l’especialització i els requeriments de capital humà altament especialitzat és un factor definitori del teixit productiu de Barcelona i del teixit productiu de la seva àrea metropolitana. Són múltiples les iniciatives públiques i privades, procedents d’una diversitat d’operador creixent, encaminades a incrementar i ampliar la diversitat l’oferta d’ensenyaments postobligatòris. En aquest context, aquelles propostes educatives que no siguin capaces de diferenciar-se en algun aspecte qualitatiu, i a més capaces de comunicar-ho, no seran visibles en la vasta vegetació que conforma l’oferta educativa postobligatòria metropolitana.

Nota al peu:

1.- Observatori de l’FP de la Fundació Barcelona Formació Professional. http://www.fundaciobcnfp.cat/fp/observatori-fp-2

Referències bibliogràfiques:

- Especial Eduketing. (2011). Entrevista a Enrique Castillejo- President del Consell Nacional de Pedagogs i Psicopedagogs. Eduketing. IIº Congreso Internacional de Marketing Educativo. Obtingut el 29 de febrer de 2012, de: http://www.eduketing.es/

- Felipe, Juan. (2011). Mercadeo educativo: hacia una experiencia de marca. Obtingut el 29 de febrer de 2012, de: http://mercaedu.blogspot.com

- Fundació BCN Formació Professional (2011). Document de síntesi, objectius i propostes del cicle de seminaris Tribuna FP http://www.fundaciobcnfp.cat/data/files/contentsPdf/645__Pdf-per-web-def.pdf

- Triguero Álvarez, Samuel. (2011). Coolhunting educativo. Revista Tknika, núm. 10, 50-52. Obtingut el 29 de febrer de 2012, de: http://www.tknika.net/liferay/web/aldizkaria/10-alea/coolhunting-educativo

- Tarriño, A., Blanes, A (2012). Anuari de la Formació Professional en Barcelona 2011: Mercat de treball i jFormació Professional en Barcelona. Barcelona: Fundació BCN Formació Professional.

Webs consultades:

- http://www.fundaciobcnfp.cat/fp/observatori-fp-2
Categories
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou