És aplicable un sistema Dual d'FP al nostre context?

Àngel Tarriño Ruiz.
Investigador de la Fundació BCN Formació Professional (Barcelona)
26/03/2012

Este artículo es en catalán y se ha respetado su idioma original. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/
En el sistema Dual, les empreses tenen la funció d’impartir el coneixement pràctic de la formació (dos terços de la formació transcorre a l’empresa) mentre que els centres d’FP imparteix coneixements teòrics i de cultura general1. Els trets més importants d’aquest tipus de formació són els d’unir la transmissió de coneixement i habilitats amb l’adquisició de l’experiència necessària per a l’exercici d’una professió. D’aquesta manera s’assegura que la formació es desenvolupi en les mateixes condicions sota les que es tindrà que exercir posteriorment la professió, ja que només en aquestes context formatiu, l’aprenent podrà respondre satisfactòriament a les necessitats canviants de l’activitat empresarial, es fomentarà la independència personal i la responsabilitat en el lloc de treball. El principi fonamental d’aquesta tipologia de formació és el "d’aprendre fent".

Donades les seves característiques, virtuts i èxit contrastat, el concepte FP Dual ressona amb força a nombrosos fòrums d’àmbit educatiu com a nou paradigma o escenari desitjable de la Formació Professional al nostre país. Ara bé, estem actualment preparats per passar de l’actual model de pràctiques (FCT) a un sistema d’FP realment dual?

En comparar el nostre context amb la situació d’un país referent termes de formació en alternança, com és Alemanya, s’identifiquen diferències importants en aspectes crítics per a l’èxit d’un sistema Dual en diferents àmbits com, l’educatiu, legislació laboral, configuració del teixit empresarial, pes i concepció social de l’FP i rol que les empreses exerceixen en la formació. A continuació en detallem les més significatives:

Pes de l’FP en l’estructura formativa de la població:

La primera diferència que s’observa és el pes dels graduats en FP entre la població. En aquest sentit gairebé el 60% de la població adulta a Alemanya (25-65 anys) disposa d’alguna titulació d’FP front al aproximat 17% que es registra a Catalunya2. En aquest sentit el sistema d’FP d’Alemanya és vital per a la seva economia, doncs la majoria de força productiva del país disposa d’aquest tipus de formació. A Catalunya però, tot i que el nivell de població graduada en FP creix paulatinament, encara no se situa en un nivell semblant de prioritat i de protagonisme en el teixit productiu que s’identifica en aquells països amb un sistema Dual de Formació.

El paper de les cambres de comerç

En el sistema dual alemany les Cambres de Comerç tenen un paper cabdalat i protagonista  en la formació Dual. Les 80 Cambres de Comerç i Indústria d’Alemanya tenen el paper d’assessores a empreses que participen en la formació i d’atenció als aprenents, supervisa els estàndard de formació i exerceix un paper avaluador d’aquesta. Un dels papers claus que exerceixen les Cambres és el d’avaluar a l’aprenent a través d’un examen final, fet que assegura uns estàndards de qualitat. A més, les Cambres,  influeixen decisivament en la confecció dels perfils professionals juntament amb les entitats públiques que tenen assignada aquesta tasca. En aquest sentit gran part de la regulació i gestió d’aquest tipus de formació (Dual) recau en un organisme no vinculat amb l’Administració Pública, ja que l’FP a Alemanya és un model d’ensenyament professionalitzador que es recolza i es finança principalment des del sector privat.

Característiques del teixit empresarial

El teixit empresarial de la Regió Metropolitana de Barcelona està integrat en un 85% per microempreses (empreses que com a màxim ocupen a 10 treballadors)3 percentatge que s’eleva al 99% si ampliem el rang d’observació a Petita i Mitjana Empresa (Menys de 250 treballadors). Les característiques i estructura d’aquest tipus d’empreses sovint no permeten destinar els recursos adients per tal de formar aprenents.  Probablement aquest context contribueix a la baixa participació d’empreses de la RMB en la FCT (molt menys costosa que la formació dual) ja que només un 8,3% de les empreses de la RMB participen de la FCT acollint a alumnat en pràctiques4. Per altra banda cal esmentar que el cost de la formació en alternança en el sistema dual alemany és assumit integrament per l’empresa (uns 18.000€ anuals de promig per aprenent en el cas alemany) mentre que en el cas de la FCT a Catalunya l’empresari no té obligatorietat de fer cap aportació econòmica a l’aprenent.

Relació empresa-aprenent:

Aquesta relació ve definida per una tipologia de contracte laboral denominada Ensenyament-Aprenentagte directament establert entre aprenent i empresa. L’estructura, duració i temàtica de la formació de la Formació en empresa ve detallada i protegida per aquest contracte, que ha de respectar també els continguts i marc bàsic de formació aprovat pel ministeri federal corresponent. Amb totes aquestes característiques, el concepte d’aprenent també varia:  no és un "estudiant en pràctiques" sinó un "treballadors formant-se", per aquest motiu l’aprenent percep un sou per la seva aportació a l’empresa com a treballador.

Beneficis contrastats d’un model de formació dual:

Els beneficis contrastats d’aquest model  se centren principalment en tres actors: Empreses, Alumnes-aprenents i Administració pública.

Beneficis per a les empreses:

- Capacitat d’influència en el contingut i aprenentatge a mida per a la seva empresa
- Reducció a mig termini dels costos de selecció.
- Generació de processionals autònoms, responsables i especialitzats.

Beneficis per a l’alumne:

- Aconseguir una formació especialitzada i valorada pel mercat laboral
- Adquisició de competències per desenvolupar-se dintre d’un context laboral
- Procés de formació ric  en que  s’assimilen coneixements alhora que es percep un sou per la seva aportació a la tasca de l’empresa.

Benefici per a l’Administració Pública:

- La contribució del sector privat alleugereix en gran mesura el cost de formació dels alumnes d’FP.
- Es redueix l’atur juvenil.

Algunes reflexions:

Per tal d’iniciar el camí vers un sistema dual de formació professional a Catalunya calen sortejar primer alguns esculls com són:
Notes al peu:

1.- Els alumnes d’FP a Alemanys passen entre 8 i 12 hores setmanals al centre, la resta d’hores de formació transcorren a l’empresa.
2.- Dades OCDE
3.- Dades de l’INSS extretes de l’aplictiu SITDEL de la Diputació de Barcelona.
4.- Dades del 1r Trimestre de 2011. Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS i del Consorci d’Educació.

Biblografia:

Webs consultades:

- Bases de dades de l’OCDE.
- Aplicatiu SITDEL de la Diputació de Barcelona.

Referències:

- CEDEFOP (2007). Vocational education and training in Germany. Cedefop Panorama series nº 138. Thessaloniki.
- Lutwin Strauch MA (2011). Las Características del Sistema de la Formación Dual en Alemania Experiencias concretas y perspectivas de la Formación Dual en Alemania. Madrid
- Tarriño A; Blanes M (2012). Anuari de la Formació Professional a Barcelona 2011. Mercat de Treball i Formació Professional a Barcelona. Fundació BCN Formació Professional.Barcelona.

Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou