Els elevats percentatges de fracàs escolar a Catalunya segueixen sent un dels principals problemes educatius als quals ha de fer front la societat. Segons dades de l'Anuari sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya, publicat per la Fundació Jaume Bofill, en 2011, la xifra seguia sent del 26%, lluny de l'objectiu del 10% establert per la Unió Europea en la seva Estratègia per 2020.Malgrat aquestes dades negatives, l'informe destaca que l'abandó prematur dels estudis s'ha reduït en un 7% en els últims tres anys. Per a Miquel Martínez, codirector de l'estudi i catedràtic de Teoria de l'Educació en la Universitat de Barcelona (UB), aquesta situació s'explicaria pels efectes de la crisi, que provoquen que molts joves reprenguin els estudis mancant una alternativa professional.
D'altra banda, Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, considera que l'elevat abandó escolar prematur i les baixes xifres de graduació en secundària (21,8%) no es deuen a una mala adquisició de competències bàsiques, sinó a problemes de vinculació amb el sistema educatiu i de trajectòria escolar. En aquest sentit, considera que la millora del percentatge d'abandó "no és conseqüència de la qualitat del sistema educatiu, que encara no és capaç de retenir a molts joves". Així doncs, el sistema educatiu no és capaç d'oferir opcions acadèmiques suficientment atractives per als joves.
Una altra dada rellevant que recull l'estudi és la polarització del nivell d'estudis dels ciutadans. D'una banda, el 30,8% de la població té estudis superiors, mentre que el 47,4% només té un nivell de formació bàsic o inferior. A aquesta situació també provoca un desequilibri entre el mercat laboral i el nivell educatiu de la població; mentre que el 67% dels llocs de treball requereixen una qualificació baixa o mitjana, el 41% dels catalans té estudis superiors als demandats.
Per fer front a aquesta situació, Miquel Martínez considera necessari "potenciar el pes de la formació professional (FP) i generar expectatives sobre la importància de la formació i l'aprenentatge al llarg de la vida". De fet, l'estudi revela que Catalunya, en comparació dels països europeus, és la regió amb menys oferta de programes de batxillerat i de formació professional.
Quant a la formació contínua, aquesta s'ha estancat en un 9,9% des de 2010 i presenta desigualtats en l'accés en funció del perfil social i instructiu. Així, mentre que els catalans amb estudis superiors que es matriculen en cursos de formació al llarg de la vida representen el 14,5%, els que tenen estudis mitjans són el 6% i els que tenen estudis primaris el 3,5%.
Finalment, l'Anuari de la Fundació Jaume Bofill també mostra un augment del percentatge de joves que ni estudien ni treballen. Des de 2007, la xifra ha augmentat un 8%, arribant a gairebé 140.000 joves d'entre 16 i 24 anys en aquesta situació. Actualment, els ni-nis representen un 21,9%, per sobre de la mitjana espanyola (19%) i europea (16%).
