Trobeu el vostre curs ideal

Què vols estudiar?

IPads a l'aula, eina de present per a un millor aprenentatge

Notícia

Este artículo se ha realizado en catalán y se ha respetado su idioma original. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/

Carles Suero. Director de l'Escola Garbí Pere Vergés (Badalona)

Abans de Nadal vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes escoles al Regne Unit, una d’aquestes em va impressionar molt gratament. Era una escola de Secundària, pública, amb uns 800 alumnes aproximadament. El director ens va permetre passejar-nos-hi amb total llibertat, entrar a les aules i preguntar a alumnes i docents. Evidentment, si la pràctica docent habitual hagués estat la instrucció, això no hagués estat possible, ja que haguéssim interromput les explicacions dels mestres; en canvi, tots els alumnes estaven treballant, fent alguna tasca concreta i amb sentit, i els professors ajudaven, assessoraven o avaluaven les activitats.

En aquesta escola ja feia més d’un any que havien començat un projecte del tipus 1 x1 amb iPads. Cada alumne tenia la seva tauleta, i aquesta era una de les seves eines de treball principals. Es notava certa maduresa en el projecte, i la visita ens va aportar molt valor, ja que nosaltres només feia tres mesos que havíem començat amb un model similar.

D’una conversa amb el director em vaig endur una frase de capçalera que em va fer reflexionar: "If you only change the tecnology, but you don’t change the methodology, the only thing you will obtain is bad behavior", és a dir, si només canviem o afegim elements tecnològics i no canviem la metodologia, el que obtindrem és mal comportament. La frase és una veritat com un temple, i aquesta resposta comença a aclarir la motivació inicial de l’article.

A una escola s’imparteixen milers d’hores setmanals. Millorar la qualitat de la pràctica docent a les escoles hauria de ser un objectiu estratègic de qualsevol professional dins d’aquest món, i l’objectiu dels equips directius de les escoles hauria de ser fer-ho de forma generalitzada, i que les bones pràctiques docents no siguin excepcions isolades a les aules. Actualment, disposem de prou coneixements per afirmar quines pràctiques docents són correctes. Entre altres coses, l’alumne s’ha de situar en el centre del procés d’aprenentatge, hem de lligar continguts a fets que li són propers a la vida real, ha d’entendre com l’avaluarem, i les seves reflexions sobre el seu procés propi d’aprenentatge són fonamentals.

Si estem d’acord en que un dels objectius de qualsevol escola hauria de ser millorar la qualitat de la pràctica docent, caldrà definir què entenem per una pràctica docent de qualitat, i un cop estiguem d’acord planificar com ho aconseguirem.

En el primer punt no ens hi entretindrem gaire i no ens costarà posar-nos d’acord, ja que com hem comentat abans, avui disposem de coneixements per saber quina és una pràctica docent adequada. En aquesta, el professor hauria de algú que dissenya i seqüencia activitats pels seus alumnes, activitats lligades als objectius d’aprenentatge de la matèria o àrea. Un cop dissenyades, a l’aula el docent hauria de guiar i acompanyar els alumnes personalitzant en la mesura del que sigui possible els seus aprenentatges. Actualment aquesta visió és molt generalitzada, no obstant, la realitat a les aules del país hi està molt lluny. No crec que ens equivoquem en afirmar que en molts casos els docents encara se situen com a transmissors de coneixement, amb l’arquitectura de l’aula dissenyada per a ser escoltats, o avaluacions basades en la memorització de continguts entre altres coses.

Per tant, si estem d’acord en la visió ara cal començar a parlar del com, i entre altres coses començar a parlar de tauletes. El com és un problema molt complex, que no només depèn del context tecnològic, crec que hi ha factors encara més importants com el desenvolupament professional o la tria i disseny d’equips a dins dels centres (començant pels directius), però aquests serien motiu d’un altre article.

Una de les preguntes inicials era si les tauletes ensenyen o distreuen. El que sembla evident és que poden fer molt bé qualsevol de les dues coses. Per tant la pregunta és si els incorporem tot i el risc de la distracció, i, en cas de fer-ho com podem minimitzar aquest risc. Per contestar cal tornar a parlar de quina visió o a quin model educatiu volem anar i a la frase del director anglès del principi.

En un model clàssic i instructiu la introducció d’aquest tipus d’elements tecnològics no aporta tant valor, i tenint en compte l’esforç que implica la seva implementació potser no val la pena. De fet és molt possible que es converteixin en elements de distracció, a no ser que la normativa al respecte del mal ús sigui dura, clara i poc permissiva.

En canvi, en un model més constructivista més aviat sembla una opció necessària. Si els alumnes han de treballar fent les activitats dissenyades, guiats pels seus mestres, cal un context i unes eines que ho permetin, i actualment les tauletes són eines didàctiques potentíssimes que és poden orientar a l’aprenentatge. Les tauletes, sumades a un entorn adequat (LMS, portafolis, apps, etc.) permeten cercar informació, ser un repositori de continguts editorials de qualitat, accedir als sistemes que s’usin a l’escola, produir per part del alumnes en diversos formats, desar aquesta producció de forma ordenada i sistemàtica o tenir agendes compartides entre altres coses. I tot això sense que s’esgotin les bateries, amb un altíssim grau de portabilitat i usabilitat, amb arrencades gairebé instantànies i amb pocs problemes tècnics.

Respecte la distracció, amb aquest últim model la podem minimitzar una mica, ja que si els alumnes veuen sentit a la feina que fan, són avaluats en funció d’aquesta feina i veuen als professors com a aliats que els ajudaran a aconseguir els sues objectius és probable que facin més bon ús dels dispositius.

Tot i així, el risc no desapareix, és un risc al qual les escoles ens hi hem d’enfrontar directament afegint al currículum aspectes d’ús, de respecte, de privacitat, d’autoconeixement, de planificació, etc. No podem defugir la nostra responsabilitat, que és educar als nostres alumnes en el bon ús de totes les possibilitats que ens ofereix avui la tecnologia, que seran moltes més en el món que es trobaran. Hem de fer que els alumnes percebin la tecnologia com una eina de treball i no només d’entreteniment i que sàpiguen compaginar-la amb l’humanisme, la pausa, el saber escoltar o la lectura, aspectes que equivocadament semblen incompatibles amb el món cada cop més tecnificat que ens envolta.

A la pregunta si les tauletes ensenyen o distreuen contestaria que les dues coses, però des de l’escola hem de fer que ensenyin tot i els riscos de la distracció. Si no ho fem perdrem una gran palanca per l’aprenentatge i no tindrem oportunitat d’una bona educació en l’ús de la tecnologia. Evidentment aquest camí és molt més complicat que seguir en una escola clàssica basada només en una bona organització d’horaris, matèries, espais i normativa, implica sortir de la nostra zona de confort i començar a parlar d’un altre tipus de desenvolupament professional. Ningú ha dit que fos fàcil, però és la nostra obligació.

* Carles Suero. Director de l’Escola Garbí Pere Vergés (Badalona) Juntament amb la seva escola germana d’Esplugues a principis de curs van començar amb un projecte d’implantació d’iPads en model 1x1 a tota la Secundària (uns 600 iPads aproximadament). En aquests moments és una de les iniciatives més grans al respecte de tot l’estat espanyol.

Deixa el teu comentari