2. Davant la incertesa de l'actual mercat laboral, ¿té sentit orientar cap als estudis amb més sortides professionals, quan aquests poden ser diferents d'aquí a uns anys? La resposta és contundent: ni ara, ni tampoc en temps de bonança, té sentit orientar cap als estudis amb més sortides professionals sense tenir en compte d'altres aspectes que incideixen en la decisió. Hi ha molts altres aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de triar uns estudis o una professió: per una banda, els personals vinculats a l'autoconeixement, i per l'altra banda, els referits a la informació acadèmica i professional rellevant (requisits d'accés, continguts, durada, cost, etc. ).
És a dir, no pel fet que un sector generi una alta ocupació, voldrà dir que aquest sector sigui l'adequat a les característiques personals de l'orientat. Per molta feina que en els darrers anys hi hagués referida a la construcció, en el sentit més ampli, si un no té les capacitats, habilitats i interessos per la construcció i l'edificació, quin sentit té fer una formació que s'hi relacioni?
Altres exemples són claríssims: quan el sector de la gerontologia generava una alta ocupació, si no es disposava d'unes habilitats personals molt concretes per dur a terme les tasques assistencials de la professió, quin sentit pot tenir haver-s'hi format i dedicar-s'hi?
Als bons professionals de qualsevol sector se'ls reconeix per la seva dedicació i felicitat laboral, la seva competència a l'hora de dur a terme la seva feina d'una forma exitosa, tant per a un mateix com per als seus companys i persones a les que s'adreci.
En definitiva, penso com a orientadora que sí cal fixar-se en les expectatives ocupacionals de les diferents professions, però aquesta no ha de ser la dada principal a tenir en compte. Abans s'ha de valorar si interessa una professió perquè es correspon a un estudi adient al perfil de l'usuari. Si és així, i a més té bona sortida, doncs endavant amb els estudis! Però si previsiblement té poca sortida, més val buscar treball de forma més activa d'una feina que agrada i apassiona, enlloc de dedicar els esforços a una que no interessa ni motiva.
També s'haurà de valorar que en el mercat laboral es produeixen canvis cada 7 anys aproximadament, segons valoren els experts; per tant, quan un alumne pensa en els seus futurs estudis superiors a 4t ESO, i tenint en compte que n'hi queden 6 com a mínim per accedir-hi (2 cursos de batxillerat més 4 del grau universitari), quin sentit té fer aquesta tria tan condicionada a una variable, que en el fons, és incontrolable?
Seria diferent quan un estudiant de 4t d'ESO ha de triar un cicle formatiu de grau mitjà. Aleshores, la sortida és més propera i sí que es pot tenir en compte aquesta estadística de col·locació, juntament a d'altres dades a les quals m'he referit.
I finalment, el que sí té sentit actualment, i més que mai, és orientar tenint en compte les diferents competències que són i seran punts forts: la creativitat, la capacitat de treball cooperatiu, la capacitat per a la recerca i la selecció de la informació, la capacitat multitasca, l'esperit crític, l'habilitat en la resolució de problemes, l'habilitat per gestionar les emocions, la capacitat per prendre decisions i per adaptar-se als canvis.
Aquestes competències són aplicables a qualsevol sortida professional. Són molt valuoses precisament en un mercat laboral canviant com l'actual.
