Trobeu el vostre curs ideal

9%

Què vols estudiar?

"El repte més important actualment és que els alumnes no sentin que quan entren a les seves escoles, entren en un entorn diferent tecnològicament"

Entrevista

Este artículo es en catalán. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/

  • 21/10/2013

  • Valora

  • Deixa el teu comentari
Entrevista a Patricia Remiro, Manager de Edutech Cluster, associació d'empreses per a la promoció de la tecnologia educativa
Quines característiques ha de tenir un producte Tecnològic de qualitat?

Tècnicament la resposta seria que tingues el mínim d'errades possibles, que donés resposta a necessitats concretes, que fos fàcil d'utilitzar, etc,… Ara bé, el sentit comú i l'experiència ens demostra que un bon producte, tecnològic és aquell que agrada, sedueix i enganxa a l'usuari que l'ha de fer servir, ja sigui perquè el motiva, li proposa reptes, li permet comunicar-se, compartir, pensar, aprendre, li facilita la feina, li escurça processos…en definitiva li fa la vida mes fàcil i li produeix emocions.

En entorn educatius un producte tecnològic de qualitat ha de permetre tot això als alumnes, independentment de si es tracta d'una pissarra, un contingut digital, una tableta…o simplement una intranet per a comunicar-se amb la seva comunitat educativa. El centre és l'alumne i un bon producte tecnològic en aquest entorn serà aquell que no el faci perdre l'interès durant el procés d'aprenentatge i el faci gaudir del mateix.

Quins són els factors que propicien l'èxit de l'aplicació de les TIC a l'aula?

En els darrers anys hi ha hagut una arribada massiva de tecnologies a les aules, mitjançant ordinadors, pissarres digitals interactives, accés a internet i darrerament introducció de tauletes i altres dispositius mòbils. Tot i aquesta introducció, una gran part del professorat segueix utilitzant materials didàctics tradicionals o bé utilitza les TIC per reforçar o completar els aprenentatges adquirits pel mètode clàssic. Es tracta, per tant, de canviar el model d'aprenentatge, d'integrar les noves tecnologies en els programes educatius per crear noves competències per exemple. El factor que esdevé clau en aquest procés és l'acceptació de canvi de model per part del professorat i, al mateix temps, una inversió suficient en formació perquè els mateixos mestres adquireixin les competències digitals que posteriorment hauran de transmetre a l'alumnat. A més, hi haurà una sèrie de qüestions més tècniques que caldrà resoldre com ara una connexió adient a internet, la gestió de les actualitzacions automàtiques del software, l'intercanvi àgil d'arxius i informació entre professorat-alumnat o un sistema d'assistència remota.

És necessari un canvi radical en les metodologies d'ensenyament per a poder utilitzar les TIC a l'aula amb èxit?

Perquè la utilització de les TIC a l'aula tingui un impacte rellevant sobre la millora dels processos d'aprenentatge i sobre la millora de la motivació de l'alumnat cal realitzar algun tipus d'innovació en la metodologia didàctica. Cal pensar també que els alumnes ja van adquirint certa experiència prèvia en l'ús de les TIC a l'escola i a la llar que farà que s'hagin de plantejar activitats més complexes i alhora enriquidores. Hi haurà dispositius tecnològics com ara les pissarres digitals interactives que facilitaran el procés clàssic d'aprenentatge i altres eines com ara els dispositius mòbils que requeriran nous mètodes i estratègies d'ensenyament, com pot ser la metodologia de projectes, l'aprenentatge cooperatiu o la realització de projectes col.laboratius. Els dispositius mòbils, per exemple, gràcies a la seva ubiqüitat i portabilitat tenen una capacitat única per influir en l'ensenyament, el que farà que calgui adaptar la metodologia d'ensenyament a aquests nous entorns.

Què opina de la situación del Pla Escola 2.0. o de l'impuls d'iniciatives que busquen dotar d'un ordinador a cada alumne?

En línies generals hi ha una visió positiva del que ha suposat la incorporació de les TIC en a l'aula mitjançant polítiques com l'Escola 2.0, tant pel que fa la predisposició i expectatives d'impacte en la pràctica docent com en els efectes sobre els propis alumnes. Una utilització "full-time" de mitjans tecnològics i la possibilitat de noves utilitzacions de les TIC a l'educació presenta beneficis evidents per l'alumnat, tot i que caldria analitzar amb més detall certes variables com la percepció dels recursos informàtics disponibles, la percepció de l'aprenentatge de l'alumne o la percepció de la formació TIC rebuda pel professorat.

A banda que la implantació del programa i l'avenç pot haver estat desigual en les diferents Comunitats Autònomes, hi ha una sèrie de qüestions que hem après i que ens serviran per experiències futures d'implantació de noves tecnologies en l'àmbit educatiu: l'acceptació del canvi de model per part del professorat, la competència digital del propi professorat, la correcta connectivitat dels centres o la gestió d'actualitzacions de software i continguts són aspectes bàsics que cal tenir resolts per un òptim desenvolupament de les activitats.

El punt potser que seria clau a l'hora de desenvolupar iniciatives que persegueixen la introducció d'ordinadors o tablets a les aules és la dotació o inversió en la formació prèvia al professorat en competències digitals així com el suport adequat per centrar-se en aquest nou model d'ensenyament.

Una de les conclusions de les últimes jornades d' ITWorldEdu és que és necessari acompanyar la innovació pedagògica, amb el suport de les TIC, de canvis més profunds com l'organització escolar, la formació del professorat, el lideratge, etc. A més dels citats, ¿Quins són els elements claus per innovar amb les TIC?

No tenir por del procés i del resultat de la innovació és la clau de l'èxit en la introducció de les TIC. El repte mes important actualment és que els alumnes no sentin que quan entren a les seves escoles, entren en un entorn diferent tecnològicament al que tenen fora i això afecta tant als aspectes organitzatius com fer tràmits, als aspectes comunicacionals amb el resta de l'alumnat, amb el personal docent i el personal de suport i als aspectes que tenen a veure amb la transmissió de coneixement. Crear dinàmiques similars a les que es produeixen a espais de treball en el mon laboral, posar-los davant reptes en els que la tecnologia es un element de suport i de feina, deixar-los llibertat d'us de determinades eines d'accés i elaboració de la informacióen substitució dedinàmiquesunidireccionals de transmissió de la informació, és el gran repte dels entorns educatius actuals en totes les seves etapes educatives.

Evidentment els elements clau per a que tot això succeeixi passa per a dotar d'eines tecnològiques  els entorns educatius en totes les seves dimensions, aules, laboratoris, secretaries, gabinets d'orientació…passaperquè la formació de base i continua dels formadors i de totes les persones que formen part de l'entorn educatiu sigui una constant en la seva vida docent i els permeti estar a l'alçada de les demandes cada cop mes exigents dels propis alumnes que ja son nadius digitals, però passa sobretot per una qüestió d'actitud valenta davant el repte que suposa ensenyar a persones de las que en certes coses es pot aprendre molt.

Té sentit utilitzar les xarxes socials com a recurs didàctic a l'aula?

Fins ara en moltes experiències d'introducció de les TIC a les aules, s'emfatitza més la part d'"informació" que la part de "comunicació". És més, els mestres que utilitzen a diari les xarxes socials i altres eines de comunicació telemàtica no permeten després que, a classe, els alumnes les utilitzin atès que podria ser un element de distracció. Tenint en compte que els joves de més de 12 anys dediquen la major part del temps de connexió a internet a la comunicació a través de xarxes socials, sembla evident que es podrien trobar fórmules com ara entorns més controlats i aïllats que permetessin desenvolupar experiències de comunicació entre els alumnes. La utilització de xarxes socials podria ser perfectament un recurs didàctic a l'aula per realitzar treballs col.laboratius o aprendre a treballar en entorns virtuals.

Quines diferenències existeixen entre la innovació i la creativitat a l'hora d'aplicar les TIC a l'aula?

Moltes vegades es confón innovació tecnològica amb l'ús de les noves tecnologies. La utilització per exemple d'una pissarra digital no implica necessàriament innovació ja que es pot fer un lliçó magistral amb una PDI d'última generació. Per altra banda es poden desenvolupar experiències molt innovadores sense necessitat d'utilitzar les TIC. Avui en dia però i, en la majoria dels casos, la innovació ve donada pel fet d'utilitzar eines interactives o dispositius mòbils, però cal també aplicar per part dels professors un factor addicional de creativitat perquè aquestes eines no només es percebin com un nou recurs sinó també com catalitzadors d'un nou model d'ensenyament. És feina per tant també de les empreses tecnològiques ajudar al sector educatiu a treure el màxim profit dels diferents productes i eines que s'estan oferint.

Què es l'EdutechCluster? Quins són els seus objectius?

El Clúster Edutech és una agrupació d'empreses del sector TIC Educació que creen productes o ofereixen serveis de base tecnològica per als processos d'ensenyament-aprenentatge de les etapes no universitàries.

La constitució del clúster és el resultat de la iniciativa d'un grup d'empreses tecnològiques sorgida en el context de les diverses edicions del ITWorldEdu, punt de trobada d'àmbit nacional i internacional entre professionals de l'Educació i el sector TIC.

El principal objectiu del Clúster és afavorir la competitivitat i les oportunitats de negoci de les empreses del sector TIC Educació, promovent escenaris de demanda de productes i serveis tecnològics de qualitat i afavorint l'aliança entre empreses per a la creació de nous productes o serveis, així com facilitar una visibilitat més cohesionada del sector davant de la demanda. El Clúster ha de ser un motor, per tant, d'introducció de les TIC en el món de l'educació i un referent a l'hora de dissenyar polítiques educatives, alhora que una eina de promoció econòmica per a les empreses que en formen part.

Actualment el Clúster compta amb una vintena d'empreses, entre les quals destaquen grups editorials importants com Barcanova, Cruïlla, Edebé, Text La Galera (Grup Enciclopèdia Catalana) i Digital Text, empreses desenvolupadores de plataformes, software o solucions tecnològiques en l'àmbit educatiu com ClickEdu, Cospa&Agilmic , Educamigos, Educamos, Educaonline, Listengap, Documenta, Qualiteasy i Tiching així com empreses de l'àmbit tecnològic com AV&D, e-Sonde,  Infoself o Microsoft que tenen un clar enfocament o interès en l'àmbit educatiu. També formen part del clúster empreses de consultoria com Everis i UPC net.

Quina és la principal conclusió que poden extreure de les 5 edicions d'ITWorlEdu?

Quan l'ITWE es va plantejar el principal dubte era si existia un sector TIC-Educació a Catalunya i si existia demanda dels productes i serveis que aquestes empreses oferien més enllà de casos aïllats de bones pràctiquesen alguns centres educatius..

Les cinc edicions de l'ITWE han demostrat que les dues coses existien i que les dues coses han anat creixent amb el temps. Ara podem parlar d'un sector TIC educació estructurat i no fragmentat com fa nomes 6 anys i podem parlar d'un us generalitzat d'enes tecnològiques a les escoles més enllà de casos anecdòtics. Les politiques educatives posades en marxa durant la segona i tercera edició de l'ITWE amb projectes d'Escola 2.0 van permetre un salt molt important en la consideració per part de la demanda d'aquests recursos i un punt d'inflexió que en la majoria del casos ha significat també un punt de no retorn en la introducció de les TIC a molts centres educatius del nostre país. Les retallades que han marcat la quarta i cinquena edició, així com l'autonomia de centres en l'escola publica han significat també punts claus en el desplegament d'eines i noves metodologies a les escoles. Les retallades han propiciat la creativitat que sorgeix sempre en èpoquesd'escassetat i l'autonomia de centres ha permès demostrar la gran quantitat d'activitats innovadores que son capaços de posar en marxa alguns centres educatius.

Diguem que l'ITWE en tota la seva trajectòria ha estat capaç de fer aflorar oferta i demanda educativa, creuar-la en base a necessitats especifiques i donar resultats exportables a altres països. La cinquena edició va culminar amb la constitució de l'EdutechCluster i això significa també un punt i a part tant en l'esdeveniment com en la pròpia relació entre les empreses TIC. L'ITWE es reformularà i el sector TIC-Educació s'estructurarà encara més per afrontar els nous reptes que la demanda exigeix.

Després que hagi passat quasi un any des de la seva constitució, quines accions tenen previstes des de l'EdutechCluster per als propers mesos?

Per tal d'acomplir els seus objectius, la Junta directiva del Clúster ha elaborat un pla d'acció per als propers mesos, el qual consta de cinc eixos principals: internacionalització del clúster, consolidació i ampliació de les relacions del Clúster amb els diferents agents del sector (demanda), accions de difusió i potenciació de l'impacte de la tecnologia educativa en el sector de l'Educació, execució d'estudis de mercat concentrats verticalment en l'àmbit de coneixement del clúster i, finalment, la generació de treballs i projectes col·laboratius entre les empreses del clúster.

A curt termini, però, el Clúster es centrarà en fer difusió de la seva posada en marxa, dels seus objectius i en establir una interlocució amb les diferents administracions, organismes i associacions vinculades al sector. La organització d'activitats que tinguin com a objectiu la promoció econòmica dels seus membres i la identificació de noves empreses o start-ups especialitzades en l'àmbit tecnològic educatiu seran també activitats prioritàries en els propers mesos.
Deixa el teu comentari