En primer lloc potser hauríem de canviar aquesta terminologia que fa referència a les TIC, tecnologies de la informació i comunicació. Les TIC són les eines que utilitzem d'una manera comuna per comunicar-nos i informar-nos avui dia. Per elaborar materials i com a eina creativa. Parlem doncs d'una eina. De fet el mot tecnologia fa referència al conjunt de coneixements tècnics, ordenats científicament, que permeten de dissenyar i crear bens i serveis que faciliten l'adaptació al medi ambient i satisfan tant les necessitats essencials com els desitjos de la humanitat. De fet la paraula tecnologia que té un origen hel·lènic, prové de tecnos que significa ofici o destresa i logia que significa l'estudi d'alguna cosa. Per tant tecnologia és un coneixement i quan parlem de les TIC aplicades a l'aula ens referim a una eina. Una eina que en moltes ocasions s'ha titllat d'invisible o que ha de ser invisible. I per suposat que no ho pot ser quan a més, aporta context i llenguatge entre d'altres. Però una eina.I si parlem d'una eina, com a instrument que ens facilita determinades operacions (creatives, informatives, comunicatives...), està clar que l'eina no pot condicionar el resultat de l'obra, sinó adaptar-se a ella. Per tant les TIC o les EIC (eines per la informació i comunicació) com les podríem nomenar també, han d'adaptar-se a la metodologia d'aula. I no al revés. De fet poden (i tots sabem la força que tenen en aquest sentit), intervenir d'una manera decisiva en el disseny de les activitats d'aula i la producció d'alumnes i mestres, aportant motivació, acostant la realitat als alumnes, esdevenint una forma més d'expressió, un conjunt de llenguatges (escrit, oral, audiovisual, gràfic, simbòlic, iconogràfic...). Però la manera per assolir els aprenentatges dels alumnes té a veure amb els objectius i la programació competencial de les activitats i no tant amb les eines que s'utilitzen per assolir aquest objectius d'aprenentatge. En definitiva les TIC/EIC són poderosos instruments, com ho és l'arquitectura o el mobiliari d'aula. O l'agrupació dels alumnes i els horaris. En definitiva recursos, eines i instruments tots que donen noves oportunitats al gran repte de la didàctica a l'aula, on la metodologia i les relacions interpersonals esdevenen el fil conductor dels aprenentatges i de les interaccions entre alumnes i docents.
Les TIC/EIC són també eines que ofereixen magnífiques oportunitats de diversificació d'activitats, de creativitat i d'avaluació adaptades a la dificultat i el talent. Esdevenen de nou en aquest sentit instrument important d'intervenció a l'aula. La versalitat del seu ús, els múltiples recursos que ofereixen i la seva adaptabilitat al treball individual i en grup faciliten el tractament de la diversitat. Tractar la diferència és en definitiva generar talent, treure el millor de cadascú i que ningú quedi enrere. I això avui dia és cabdal. No és la intel·ligència individual i col·lectiva el que compta, sinó el que es fa amb ella. I no podem desaprofitar la que es perd a les nostres aules.
En resum, TIC/EIC, al servei de la metodologia i el tractament de la diversitat, en un context on el coneixement i la informació ja no és patrimoni exclusiu de docents, on l'escola magistrocèntrica de transmissió del coneixement ja no té gaire sentit i on la comunicació que ens permeten les TIC/EIC ens facilita enormement el coneixement de l'aula, el seu seguiment i la interacció entre tots els membres de la comunitat educativa. A més del seu valuós potencial creatiu.
Les TIC/EIC són tractors de la didàctica i la pedagogia i uns poderosos aliats per a la transformació metodològica, creativa i comunicativa que necessiten les nostres aules.
