Els MOOC: Pros i contres d'un sistema que apropa la universitat al gran públic

Daniel Romaní.
Escriptor i periodista. Col·laborador d'Educaweb
21/10/2013

Malgrat la seva recent creació, els cursos massius oberts i en línia ("Massive Open Online Courses", MOOC) gaudeixen d'un notable èxit a diversos països –l'Estat espanyol inclós-. En aquest reportatge parlem amb alguns dels seus protagonistes -usuaris, docents... -, amb l'objectiu d'explorar els pros i contres d'aquest nou i revolucionari sistema educatiu "a la carta", que ha arribat per quedar-se, però que encara alberga uns quants interrogants sobre la seva eficàcia.
Lluny de quedar estancada, la universitat busca noves fórmules per adequar la seva doble missió de docència i recerca al segle XXI. Una de les fórmules més reeixides, de creació recent, són els MOOC, cursos massius, online i "a la carta", oferts per la universitat, que empren a fons eines multimèdia (vídeos online, textos, participació en fòrums, tests per avaluar, etc.). Sens dubte, la seva gratuïtat i el fet que es realitzin mitjançant Internet expliquen en bona mesura la bona acollida que han tingut.

Rachel Nelson, responsable de projectes de DEP Institut, ha participat recentment com a alumna, per interès personal i professional, en dos MOOC sobre salut pública i polítiques públiques. "Ha estat una experiència molt estimulant. Crec que els MOOC són una bona forma tant per tenir un primer contacte amb determinades matèries com per aprofundir en un tema concret per al desenvolupament professional", assegura Rachel. "No obstant això, encara és aviat per valorar el seu abast, doncs segueixen avançant en quant a tecnologia i funcionalitats. Estan creant el seu propi espai dins de l'àmbit de l'educació i de la formació", subratlla Rachel, i recorda que "poden ser aplicats de diverses maneres dins de la universitat; poden ser utilitzats, per exemple, en la classe del revés ("Flipped Classroom"), en la qual es transmet el coneixement i s'explica la matèria online a casa i es traslladen a l'aula les tasques, les activitats i la resolució de dubtes amb el professor".

Eina ideal per a la formació contínua

Els MOOC són una eina ideal per a la formació contínua. "Qualsevol persona pot seguir un MOOC, sempre que tingui els coneixements previs necessaris. Això obre moltíssim el camp de la formació, i permet, d'una banda, un nou tipus de formació permanent al llarg de la vida, i per una altra, al professor, li possibilita oferir formació fora del seu estricte camp de coneixement; ja que sovint, el sistema li restringeix la seva activitat. Els MOOC proporcionen, doncs, llibertat d'actuació al docent", afirma Miquel Duran, que ha coordinat un MOOC sobre Comunicació científica a la xarxa a la Universitat de Girona. Duran reconeix que "encara que sovint utilitzem les noves eines que ofereix Internet, i tractem d'estar al dia en les tècniques eficients per desenvolupar material d' e-learning, muntar un MOOC ens ha suposat un veritable exercici de reflexió sobre el que significa l'ensenyament no presencial".

Els MOOC permeten una democratització del coneixement. No obstant això, Miquel Duran recorda que "tenen sobretot fidels seguidors, igual que succeeix amb tota formació, en les persones més "animades", les que ja estan formades i encara en volen més. És necessari que els MOOC (i tota la formació) vagin dirigits també a la gent que no forma part de l'elit, sigui per capacitats personals, perquè no estan familiaritzades amb la xarxa com a element per a la formació, o per altres raons. Els MOOC han de contribuir decisivament a reduir l'escletxa digital". Rachel Nelson subscriu aquesta idea: "Els MOOC tenen molt potencial, el potencial de ser massius (de moment, el rècord d'alumnes d'un MOOC és de 180.000, però no hi ha límit) i oberts a tothom. Aquest potencial fa possible una democratització del saber, però s'hauria de fomentar l'arribada dels MOOC als col•lectius amb més necessitat per fer realment efectiva aquesta democratització", afirma Nelson.

Com s'avaluen els coneixements?

Els MOOC no permeten avaluar els coneixements adquirits, diuen algunes veus crítiques. Però no és del tot cert. D'una banda, en alguns d'ells es realitzen proves tipus test, i per un altre, els propis estudiants poden valorar-se entre ells. És habitual que els companys de curs es recolzin en fòrums online. "Corregir i valorar treballs d'una altra persona també és una activitat d'aprenentatge, i molt bona! Per part de l'equip docent, el fet de no haver de corregir treballs implica alliberar-se d'una tasca més aviat rutinària, i per tant pot destinar el seu temps a altres tasques", diu Miquel Duran, de la Universitat de Girona.

"Els MOOC permeten a un professor o a un equip docent sortir de dues fronteres: d'una banda, pot muntar un curs de qualsevol tema, sense limitar-se a l'àrea clàssica del seu coneixement. D'altra banda, s'obre al món: només l'interès, rellevància i atractiu del curs (i la seva promoció, per descomptat!) comportaran més o menys alumnes. D'alguna forma es pot dir que els professors, fins ara emprenedors de la recerca, passen també a ser emprenedors en temes de docència", sosté Duran.

"Els MOOC emergeixen i prenen força en un moment en el qual els universitaris desitgem canviar el model clàssic d'ensenyament i no comptem amb el suport clar de l'administració ni amb lideratges ben definits a les universitats que apostin nítidament per la docència", diu Carmen Fernández Morante, professora titular de didàctica i organització escolar de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que ha estat fins fa poc vicerectora de titulacions i PDI del mateix centre.

Fernández Morante subratlla que "no podem concedir-li tant poder als MOOC -almenys tal com estan sent concebuts actualment- i dipositar en ells falses expectatives com que poden transformar els models d'ensenyament i "alliberar-se de la cotilla" de les plataformes institucionals". Els MOOC han de combinar-se, segons Fernández Morante, amb altres fórmules: "Amb la diversitat de tecnologies disponibles (plataformes, xarxes socials, "programari" social, tecnologies ubiqües i mòbils, i -portfolios, sistemes d'emmagatzematge icloud…), avui dia és possible desenvolupar entorns virtuals de formació flexibles, oberts i potents que combinin l'eficiència en l'ús dels recursos, la diversificació de continguts i propostes d'interacció, i l'equilibri entre l'aprenentatge formal regulat i desregulat". Fernández Morante subratlla que "els MOOC estan marcant els dissenys d'Entorns Personalitzats d'Aprenentatge (PLE) i que de moment no han estat suficientment explotats i interioritzats a les universitats, quan curiosament existeix coneixement científic que avala la seva pertinència. Aquí han d'encaminar-se una bona part dels esforços de la docència a la universitat".

Una bona fórmula per tenir un primer contacte amb determinades matèries

El fet que els MOOC es dirigeixin a un públic molt ampli pot ser considerat, per a alguns, com un element negatiu; certament, el seu necessari caràcter didàctic no permet proporcionar informacions excessivament complexes. Malgrat això, són una bona fórmula per tenir un primer contacte amb determinades matèries. "Ben plantejats, plantejats de forma híbrida amb l'ensenyament presencial, els MOOC poden servir perquè els joves estudiants o els adults s'introdueixin en temes que ara mateix no tenen cabuda en els currículums. Per exemple, és difícil trobar una assignatura de Dret a Batxillerat. Un MOOC per a estudiants de Batxillerat seria molt adequat", opina Miquel Duran.

Assistim a una revolució en l'educació? Els MOOC són el final del paradigma de la formació clàssica o de la universitat tal com la concebem actualment? És cert que la seva efervescència ha desplaçat diversos actors del sistema educatiu. No obstant això, enfront d'algunes veus que prediuen la fi de la universitat, cal recordar que aquesta institució combina, per essència, formació i recerca, i els MOOC són sobretot formació. A més, la universitat es fonamenta intensament en la interacció entre professors i alumnes, i en vivències i experimentacions pràctiques i properes, la qual cosa els MOOC rarament poden materialitzar. Caldrà tornar a preguntar a aquests i a altres protagonistes dins de pocs anys per verificar l'autèntic calat i utilitat dels MOOC.
Categories
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
El més Llegit
El més nou