Consideracions en el moment d'escollir estudis universitaris

Josep Gallifa,
Degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna- Universitat Ramon Llull (Barcelona)
18/02/2014

Este artículo es en catalán. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/

En aquestes dates són molts els joves que es plantegen escollir estudis i entrar a la universitat. També són molts els pares pendents d'aquesta decisió que els donen suport i els tutors i educadors que els orienten. Es tracta d'una decisió important per a la persona, ja que segurament marcarà el seu futur professional, encara que puguin haver-hi oportunitats posteriors de reconduir o modificar aquesta primera decisió. Qui més qui menys s'ha trobat alguna vegada amb joves que pregunten o amb pares que et demanen un consell sobre com orientar sobre els estudis dels fills, especialment són els pares de la meva generació que tenen els fills en edat preuniversitària i universitària.

Cal dir abans que res que ja se sap que la universitat no és l'única opció, que hi ha també la FP i que és també una opció a considerar. Tanmateix, la universitat és una bona opció per al futur, ja que obre la porta a les professions intel·lectuals que requereix la societat del coneixement en la qual vivim. Tractaré, doncs, de l'elecció d'estudis universitaris, també perquè és el que més conec.

Per simplificar, farem un paral·lelisme amb l'acte de sembrar (símil de la paràbola del sembrador): per tal que creixi un arbre vigorós i robust cal, primer, una llavor adequada (que ja té el potencial de l'arbre que un dia esdevindrà) i després la terra escaient que reuneixi les condicions per facilitar-ne el creixement.

El nivell de la llavor és el que podríem denominar l'element vocacional que tots tenim. No hi ha res més inadequat i poc satisfactori que estudiar per a una professió per la qual no estem interessats o motivats. Quan estudiava matemàtiques, molts companys deien: "No em vull dedicar a l'ensenyament", que era la sortida més habitual i és al que s'han acabat dedicant la majoria. La professió és una part de realització molt important a la vida; és millor, doncs, que, si pot ser, sigui també una font de realització personal. Sempre, però sobretot quan un és jove, s'ha d'intentar!

I com es pot saber quina és la pròpia vocació? Aquí hi ha diversos aspectes a considerar: un és el "què m'agradaria ser?". És a dir, allò de "què vull ser quan sigui gran". Hi ha persones que des de molt petites ja ho saben. D'aquest cas, n'hi ha poques, però n'hi ha. El més habitual, però, és que s'ha de triar i decidir entre diverses opcions, tenint en compte moltes variables, i això a vegades fa més complexa la decisió final. Per això cal informació sobre estudis i sobre sortides professionals, que, sortosament, avui està molt a l'abast a les web, o a les sessions informatives de les universitats.

Una altra dimensió és el "què m'agrada estudiar, en quines matèries me'n surto millor?" Tots tenim capacitats i talents diferents, i a la carrera ens haurem de passar moltes hores estudiant i treballant en uns continguts concrets. És millor, per tant, fer-ho amb matèries que ens agradin, oi? A vegades tenim un gran ventall d'interessos i ens agrada més d'una cosa. Així, doncs, pot ser un procediment adequat descartar estudis que són un "no" segur, i en tant que sigui possible "sí" valorar els pros i els contres. Convé no perdre de vista la professió que hi ha al darrere, la formació que volem rebre, el "què m'agrada?", i també el "per a què serveixo?".

Perquè un altre aspecte a considerar és "per a què serveixo més? Com podré ser més útil per a la societat? Quines són les meves qualitats personals?" Per exemple, si una persona té habilitats relacionals, li serà més adequada una professió de contacte interpersonal i de relació que no pas una professió més solitària i mental. En canvi, una persona amb habilitats tècniques i científiques podrà escollir una professió d'enginyeria o ciència en què pugui manifestar el seu potencial. Una persona que vol ajudar els altres haurà de triar una professió relacionada amb la salut, l'educació o el servei a la comunitat, etc. Aquesta dimensió, a vegades, es veu millor des de fora. Per això és tan important el diàleg amb els pares i educadors. Aquest diàleg només es pot fer en un clima de confiança i respecte per la decisió dels fills, però tenint en compte tots els elements que hi ha implicats i les conseqüències de les decisions. A vegades els fills no volen estudiar el que els agradaria als pares, i aquest diàleg posa a prova la confiança mútua. Un clima de diàleg pares-escola/institut també pot contribuir a fer una bona elecció.

Un efecte col•lateral de la crisi actual és que, segurament, no cal triar estudis només perquè "si trio aquesta carrera de segur que tindré feina". Els començaments professionals, finalment, no són fàcils segurament en cap carrera. La feina ja vindrà, l'important a l'edat d'estudiar és formar-se en allò que ens agrada, la nostra vocació. Amb perseverança s'assoleixen, amb el temps, els objectius desitjats. D'altra banda, alguns ens podem preguntar: "I si m'equivoco en l'elecció?" A vegades, després d'un primer any, ens adonem que el que hem escollit no és el que volíem. Aquí cal tenir present que un any no és tan important, que sempre es pot canviar. Ara bé, les decisions que es van prenent van orientant el futur: escollint un camí se'n descarten d'altres.

Anem a l'altra dimensió important que sovint no es té tant en compte: la terra que ha de fer créixer la llavor. Un cop ja sabem el "què", ve un aspecte també important que és "on". A Catalunya hi ha una àmplia oferta universitària, amb propostes d'universitats molt diferents. Aquí també cal fer un discerniment abans de decidir matricular-se en una universitat o en una altra. No és recomanable escollir per variables de comoditat, com ara "la facultat és a prop de casa". Pot ser aconsellable, per exemple, parlar amb familiars o amics que hagin estudiat en una o una altra universitat i tenir una opinió directa de la seva experiència. Les webs, quan tenen finalitat propagandística, a vegades donen unes expectatives que són diferents de la realitat. Per escollir bé una institució es pot tenir en compte, entre altres coses, qüestions com ara l'arrelament de la institució universitària en la societat, la consideració en l'àmbit professional concret, la facilitat d'inserció professional dels graduats, el prestigi dels professionals formats a la institució, la qualitat de la formació bàsica que després ja s'adaptarà a les necessitats del món del treball, la qualitat del servei material i humà, les instal•lacions i laboratoris, la xarxa de contactes a partir de les institucions en què es fan les pràctiques, el treball en xarxa (networking) que es desenvoluparà, etc.

Hi ha un aspecte que no és menor: s'ha de tenir molt en compte també el model pedagògic de les diferents facultats. "A més a més de coneixements, aprendré realment competències professionals?" "I competències més personals?". Aquestes últimes són, ho reconeix tothom, competències clau a l'hora de millorar les possibilitats de trobar feina. I és que no solament és important el que s'aprèn, sinó la manera d'aprendre-ho. Serà molt millor una facultat que té tradició d'aprendre de manera col•laborativa, en la qual hi ha treball en equip, en una realitat en què l'estudiant pot tenir iniciativa i ser creatiu, en què pot aprendre i comunicar, en què aprendrà també a partir de situacions pràctiques reflexionades, en què treballarà en petits seminaris, amb tutors que l'acompanyin en el procés. Una universitat en la qual també es pot fer esport i activitats culturals diverses amb els companys és millor que una facultat més tradicional que es limita a transmetre continguts. Es tracta d'escollir bé per formar-se en un entorn que potenciï i maximitzi el desenvolupament del talent personal.

Un aspecte que a vegades passa per alt és la importància de la formació integral. Algunes universitats han desenvolupat totalment el paradigma de la universitat moderna i s'han tornat més i més especialitzades, amb poca consideració per la totalitat de la persona, i –diguem-ho tot- sovint amb cosmovisions molt materialistes i pragmàtiques, que, sostingudes per molts professors, al final influeixen en els estudiants. Això ha augmentat en alguns casos arran del denominat procés de Bolonya. Una presència d'assignatures humanístiques pot ser un bon signe de la importància que es dóna a la formació integral.

Ara parlaria de la meva facultat, convençut com estic que és una de les millors opcions, però no vull que es digui que faig proselitisme. El que volia és només això: exposar alguns elements bàsics de discerniment als joves, a les famílies o als educadors que estan en aquest procés d'elecció d'estudis.

I per als qui esteu en aquest procés, us desitgem una bona elecció!
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou