Construir coneixement a través de les relacions multigeneracionals

Maria Jesús Comellas,
coordinadora del Projecte XEC3 (Xarxa d'Experiència Coneixement, Cooperació i Capital Cultural ) del Grup GRODE de la Universitat Autònoma de Barcelona
12/01/2015

 Motivació
 
La tendència demogràfica marca la recessió de naixements i l'allargament sostingut de l'esperança de vida. Aquest  fet ha provocat un gran canvi a la piràmide d'edats degut a l'envelliment de la població. Les generacions sènior creixen i cada vegada més, la gent arriba a l'edat de jubilació laboral, amb més bon estat de salut i una gran potencialitat de coneixements i experiències viscudes. En canvi, la visió de l‘anomenada tercera edat, és la d'un grup potencial per al consum de propostes lúdico-culturals i/o la de persones usuàries de recursos socials d'acompanyament i/o assistencials. Poques vegades es té la visió d'aquest grup d'edat,  com la de ciutadans i ciutadanes que poden continuar activant el seu talent, en bé de la col·lectivitat.
 
També sovint les propostes i els recursos existents, es programen per grup d'edats i  poden impulsar i cronificar la segregació de les generacions. Hi ha una oferta per joves, una oferta per a dones, una altre per a gent gran... És clar que hi ha d'haver oferta segmentada per edats quan un col·lectiu té necessitats específiques, però les polítiques públiques han de pensar en propostes inclusives entre generacions, que millorin el clima relacional entre diferents col·lectius, per  tal d'avançar en cohesió social.
 
L'anàlisi d'aquests elements, evidencia la manca d'ofertes per al desenvolupament de les generacions sènior i posa de manifest la necessitat de revisar l'orientació que tenen la majoria de les accions: formació de les persones que tenen cura de la gent gran, les accions que es fan per a aquest grup d'edat, els objectius dels casals i fer propostes més enriquidores per tal d'oferir oportunitats a totes les generacions, que qüestionin els tòpics, tot fent prevaldre els seus interessos, el talent i experiència  i, sobre tot, la seva intervenció en afers culturals i socials.
 
El projecte
 
1.- Fonaments
  1. Enfocament sistèmic
Aquest enfocament teòric es fonamenta en el valor dels processos adaptatius, a través de la construcció de  vincles i relacions que s'estableixen en el microsistema on viu cada persona, tenint present el perfil i les dinàmiques de les persones que intervenen  Bonfenbrener, (1979) i les interaccions entre les diferents xarxes relacionals: la xarxa familiar, la de participació electiva (amics), la de participació orgànica (escola-treball) i la de participació comunitària per construir la identitat social. Aquests quatre focus relacionals, són interdependents i reforcen el benestar per això l'afebliment o pèrdua d'un d'ells debilita la globalitat dels altres, incidint en l'autoimatge i el reconeixement individual, que a la vegada repercuteix en lo col·lectiu. Paugman (2009).
  1. Diversitat compartida
Es valora l'aportació de les persones en diferents moments de la vida i el suport emocional mutu que suposa formar part d'un grup d'interès amb múltiples perfils i diversitats. La interacció enforteix el teixit social i posa en entredit els tòpics de valor en relació als grups homogenis. En canvi la segregació de qualsevol tipus i també la produïda per raons d'edat, reforça i perpetua els estereotips. (Losada 2004)  i provoca l'allunyament progressiu de les persones grans  en  espais específics i reduïts, fet que augmenta les pèrdues de capital social i debilita els lligams relacionals. Fomentar les relacions, compartir coneixements i experiències en el marc de la diversitat d'edats, fomenta la cooperació de la ciutadania activa, en accions conjuntes, afavoreix poder experimentar aspectes relacionals per millora la percepció entre les generacions i evita que s'allunyin.
  1. Envelliment actiu
La jubilació de la vida laboral, no comporta de cap manera la jubilació de la vida col·lectiva. S'ha de comptar amb les persones sènior, per possibilitar que continuïn  sent participants actives com a membres d'altres col·lectius.  El  plantejament  sorgeix de la necessitat de construir una societat per a totes les edats segons l'ONU aquest  concepte és el "procés d'optimitzar les oportunitats de salut, participació i seguretat, per promoure la qualitat de vida a mida que s'envelleix", per tant és un concepte que realça el benestar individual. Calvo (2004). Per altra banda per envellir bé, la persona ha d'estar integrada i participar en entorns socials i contribuir a la millora de la comunitat i a la creació de riquesa col·lectiva1.
 
Per a fer-ho possible s'han d'oferir propostes alternatives que permetin a aquest col·lectiu la realització del seu potencial mental, social i físic. Una manera possible és estimulant els vincles que afavoreixin que la gent gran  participi socialment de manera desitjada i desitjable, junt amb d'altres col·lectius. Comellas (2007), evitant que quedin infrautilitzades les capacitats i els sabers de les persones grans. Sentir que el coneixement és útil i respectat, té repercussió en el benestar físic, psíquic, cognitiu  i emocional.
  1. Aprenentatge al llarg de la vida
S'entén que la formació és un procés de desenvolupament en totes les seves dimensions, per viure la vida en plenitud. En la societat del coneixement, aquest procés d'ensenyament-aprenentatge no es pot limitar al temps i a les edats escolars. A més del sistema educatiu o educació formal, es reconeixen diversos escenaris i actors educadors que influeixen al llarg de la vida de manera individual i col·lectiva i repercuteixen en diferents facetes de la trajectòria vital. Són el conjunt d'accions anomenades educació no formal i informal. Poder compartir i els coneixements i experiència acumulades amb generacions joves afavoreix la  disposició cap a l'aprenentatge en un marc no segregat fet que permet l'accessibilitat i ús de la informació i la comunicació i participar cooperativament, en la construcció d'itineraris d'aprenentatge. Comellas ( 2014),
  1. Els objectius del projecte
 El projecte pretén oferir als centres educatius, la possibilitat de que l'alumnat construeixi coneixement de manera col·laborativa amb d'altres generacions.
 
Es tracta que l'alumnat estableixi contactes amb persones de l'anomenada generació sènior, per aprofitar l'expertesa derivada de la seva trajectòria laboral o adquirida per les experiències viscudes per ampliar el repertori de temes a estudiar en els projectes de recerca. D'aquesta relació sorgirà la construcció de nou coneixement compartit. S'incideix en l'increment de la xarxa relacional i l'enfortiment  del coneixement mutu entre joves i grans evitant la pèrdua que pot suposar, prescindir de l'experiència i el talent d'aquestes persones en entorns d'aprenentatge.  Possibilita reforçar l'actitud positiva en la relació entre generacions i, a través del coneixement mutu, incideix en la disminució d'estereotips i prejudicis per raó d'edat, incrementa el capital social a través de l'aprenentatge al llarg de la vida i la construcció conjunta de coneixement, facilita la participació social dels sèniors i estimula la innovació en els centres educatius.
  1. Procés
 L'orientació i la supervisió del treball, estant a càrrec de la tutoria del centre educatiu, però el treball s'enriqueix a nivell de contingut, amb la interacció entre les tres generacions implicades:
 
La generació sènior formada per un conjunt de persones expertes en camps diversos, ja jubilades de la vida laboral, motivades per a contribuir en la construcció de coneixement de les joves generacions. Són persones que no volen veure afeblit els seu coneixement ni els vincles socials i pretenen continuar aprenent i sent útils en la vida del seu entorn.
 
Generació júnior formada per l'alumnat, que escull el tema de recerca i demana assessorament a una persona gran, experta en el tema per la seva experiència viscuda i/o la seva trajectòria professional.
 
Generacions intermèdies formades per l'equip docent que accepta la col·laboració i s'encarrega de la planificació i la supervisió del treball i té contactes  amb la persona experta/ sènior.
 
Conclusions
 
Aquest projecte permet una orientació transformadora per aquesta franja d'edat i afavoreix l'adquisició d'habilitats de relació i aprenentatge, per això la metodologia que es proposa s'emmarca en la Recerca-Acció Participativa que dóna una mirada àmplia a les aportacions i les anàlisis dels diferents punts de vista provinents dels agents implicats, optimitza el saber de totes les persones i afavoreix la contribució de cadascun dels agents durant el procés de construcció de coneixement fet que potencia l'envelliment actiu a través de les relacions multigeneracionals.
 
Mantenir la gent gran en estat actiu, repercuteix positivament en el seu estat de salut i retarda la dependència. Si a més col·laboren amb gent jove, els condueix a una immersió en la realitat que incideix en la manera de posicionar-se davant els canvis accelerats de la societat actual. L'activitat incrementa l'autoestima, ja que les persones grans es senten acceptades, útils i capacitades per intervenir en la vida col·lectiva i d'això se'n beneficia tota la societat. 
 
Notes al peu:
  1. El concepte  de GENERATIVITAT  aplega els aspectes individuals, culturals i comunitaris. En aquest document l'envelliment actiu s'utilitza d'una manera àmplia i tal com s'anuncia, comprèn  lo individual i la col·lectiu
 Bibliografia:
 
Bronfenbrenner, U. (1979) The ecology of human development: Experiments by nature and design. Cambridge, M.A.: Harvard University Press.

Calvo, E. (2004). El poder gris. Consecuencias de la evolución demográfica en la   economía.  Mayo-Junio 2004. N.º 815. 219-230.

Comellas, M. J. (2007). "Las relaciones con las familias en el seno de la comunidad". En  Merino, A & Planas Jordi (Coord.), La ciudad educa (pp. 97-113). Barcelona: Ediciones del sebal.

Comellas, M. J. (2014) Usos y oportunidades de las relaciones multigeneracionales. Calidad de vida, cuidados e intervención para la mejora de la salud en el envejecimiento. Universidad Almería. 389-395.

Losada, A. (2004) Edadismo: consecuencias de los estereotipos, del prejuicio y la discriminación en la atención a las personas mayores. Algunas pautas para la intervención. Informes Portal mayores. Número 14.

Paugman, S (2009) Les liens sociales. Paris: PUF
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
El més Llegit
El més nou