El què i el com programar a l'etapa d'educació infantil

Artículo de opinión

Este artículo es en catalán. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/

  • 18/06/2015

  • Valora

  • Deixa el teu comentari
El dia a dia de l'escola infantil, i fóra bo que també ho entenguéssim igual a l'escola de primària i secundaria està farcit de situacions educatives. De fet, tot el que l'infant viu a l'escola l'està educant: totes les relacions, les atencions, les informacions, les possibilitats i les provocacions o reptes que se li ofereixen l'ajudaran en més o menys mesura a desenvolupar totes les seves capacitats.
 
El cert és, però, que no totes les intervencions que els adults fem a l‘escola estan programades ni planificades i, potser, ni tant sols reflexionades de forma suficient. Els Mestres podem caure en el parany de pensar que només cal programar aquelles situacions que considerem més "acadèmiques", les que pensem que tenen un alt valor formatiu perquè parteixen del currículum, entenent-lo aquest des d'una vessant  que considerem parcial i, potser, restrictiva.
 
Ara bé, de quina manera programem les situacions quotidianes com les vinculades a les situacions d'higiene, el menjador o l'esbarjo? Tenim prou clar i dediquem les mateixes estones de reflexió i debat educatiu que a les activitats de "treball d'aula"?
 
És evident que una programació és el reflex del concepte d'infant i la manera que una escola té d'entendre l'educació, infantil o no. També és un fet que fer les programacions sol ser quelcom feixuc o, el pitjor, quelcom que es veu només com a teòric, com uns papers que no s'acaben d'ajustar a les necessitats de l'aula. Tot plegat incoherent si som dels qui pensem que les propostes que plantegem als infants han d'ajustar-se a les seves necessitats i riqueses, al context i al projecte educatiu de l'escola.
 
Tanmateix a l'escola infantil fem molt ús de la improvisació, no perquè no es sàpiga què fer, sinó perquè els moments i els esdeveniments que poden ocórrer a l'aula són molt imprevisibles i cal donar-hi sempre la resposta adient. La flexibilitat és doncs el denominador comú que hauria de presidir qualsevol programació educativa.
 
Nosaltres pensem que la programació d'aula a infantil hauria de concretar-se en tres tipus de documents:
  • La concreció de com donarem resposta les necessitats cognitives, socials, emocionals i biològiques dels infants. Caldria descriure, per exemple, de quina manera organitzarem el joc, les situacions quotidianes i les activitats d'escola (celebracions, propostes o projectes transversals). Com pensem que podem donar resposta a l'aprenentatge del saber conviure, decidir, conèixer-se a un mateix, expressar-se en els diferents llenguatges. Aquesta és una part de la programació que, tot i que l'ajustem a la franja d'edat que correspon, sol ser un document a mig termini, és  dir, de referència per a més d'un curs, però que no contempla les especificitats del grup classe. En aquest document podem incloure quins objectius didàctics pretenen les nostres propostes.
  • La planificació a curt termini entesa com la concreció de situacions o propostes didàctiques per a alguns dies. Organitzar quan farem una sortida o convidarem algun expert a l'aula i en quins moments obrirem portes amb altres aules o farem una celebració sol ser el que més bé se'ns dona. És aquesta la part de la programació que va recollint el quan de les nostres accions. Però on queda recollit el que realment passa a l'aula? Com sabem quins continguts han aflorat realment si tenim clar que improvisem i ajustem constantment les propostes d'aula?
És per això que cal parlar de la documentació com a part de la programació:
  • La documentació d'aula ens permet recollir "la vida a  l'aula", el què hi ha anat aflorant, els esdeveniments o situacions que ens fan anar variant les propostes i ajustant les accions educatives. Una documentació que acull la reflexió i el repensar del mestre i que possibilita un ajust de la planificació. En la documentació anem repensant el perquè de les nostres propostes educatives i, tanmateix, hi recollim els continguts que van sorgint i anem treballant a l'aula.
Aquests tres tipus de documents o passos han de recollir, en la seva globalitat, el què, el perquè, el com i el quan de les propostes educatives que passen en la vida de l'aula.
 
Resulta evident que cal complementar tota aquesta documentació amb tota aquella que garanteixi un adequat seguiment de cada un dels infants….però això hauria de ser un altre tema per a un altre moment!
Deixa el teu comentari
Subscripció a publicacions
podràs rebre informació de les publicacions d'Educaweb t'ofereix