El què i el com programar a l'etapa d'educació infantil

Àngels Geis; Jaume Miró,
professors de l'àrea de Pedagogia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (Barcelona)
18/06/2015

Este artículo es en catalán. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/

El dia a dia de l'escola infantil, i fóra bo que també ho entenguéssim igual a l'escola de primària i secundaria està farcit de situacions educatives. De fet, tot el que l'infant viu a l'escola l'està educant: totes les relacions, les atencions, les informacions, les possibilitats i les provocacions o reptes que se li ofereixen l'ajudaran en més o menys mesura a desenvolupar totes les seves capacitats.
 
El cert és, però, que no totes les intervencions que els adults fem a l‘escola estan programades ni planificades i, potser, ni tant sols reflexionades de forma suficient. Els Mestres podem caure en el parany de pensar que només cal programar aquelles situacions que considerem més "acadèmiques", les que pensem que tenen un alt valor formatiu perquè parteixen del currículum, entenent-lo aquest des d'una vessant  que considerem parcial i, potser, restrictiva.
 
Ara bé, de quina manera programem les situacions quotidianes com les vinculades a les situacions d'higiene, el menjador o l'esbarjo? Tenim prou clar i dediquem les mateixes estones de reflexió i debat educatiu que a les activitats de "treball d'aula"?
 
És evident que una programació és el reflex del concepte d'infant i la manera que una escola té d'entendre l'educació, infantil o no. També és un fet que fer les programacions sol ser quelcom feixuc o, el pitjor, quelcom que es veu només com a teòric, com uns papers que no s'acaben d'ajustar a les necessitats de l'aula. Tot plegat incoherent si som dels qui pensem que les propostes que plantegem als infants han d'ajustar-se a les seves necessitats i riqueses, al context i al projecte educatiu de l'escola.
 
Tanmateix a l'escola infantil fem molt ús de la improvisació, no perquè no es sàpiga què fer, sinó perquè els moments i els esdeveniments que poden ocórrer a l'aula són molt imprevisibles i cal donar-hi sempre la resposta adient. La flexibilitat és doncs el denominador comú que hauria de presidir qualsevol programació educativa.
 
Nosaltres pensem que la programació d'aula a infantil hauria de concretar-se en tres tipus de documents:
És per això que cal parlar de la documentació com a part de la programació:
Aquests tres tipus de documents o passos han de recollir, en la seva globalitat, el què, el perquè, el com i el quan de les propostes educatives que passen en la vida de l'aula.
 
Resulta evident que cal complementar tota aquesta documentació amb tota aquella que garanteixi un adequat seguiment de cada un dels infants….però això hauria de ser un altre tema per a un altre moment!
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou