L'alumn@, prioritat en la distribució del temps escolar

Dolors Camarasa Solé,
Professora de Facultat de Psicologia i Ciències de l?Educació Blanquerna (Barcelona)
25/11/2015

El temps escolar, la jornada educativa, és una construcció social que s'ha vinculat a l'evolució del temps laboral (Egido; 2011). Moltes han estat i són les controvèrsies tant en la distribució interna com externa del temps a les aules.
 
Des d'una visió psicopedagògica, caldria donar especial rellevància al temps educatiu i concretament al temps d'aprenentatge de l'infant, ja que aquest és un dels principals eixos.
 
El temps és considerat com un recurs més en l'organització de l'escola, un element implícit en l'adquisició dels diferents continguts. Així, la jornada escolar és una variable que pot ajudar a millorar la tasca educativa (Marrero, 1994).
 
El temps educatiu no és el mateix per tothom, i des de la pedagogia i la psicologia,  es parla dels diferents ritmes per aprendre per tant, dels diferents temps, dels moments més adequats. Les concepcions que tinguem sobre la construcció de l'aprenentatge, haurien d'incidir tant en la distribució interna com externa del temps escolar. Quan parlem de la distribució externa, fem referència a la jornada escolar.
 
Examinant els darrers escrits relacionats, s'observa controvèrsies diverses. És necessari que els horaris dels centres educatius s'adaptin als horaris de les famílies? La resposta òptima seria que s'hauria de trobar un encaix, però hi ha una gran varietat d'horaris familiars. De quins horaris estem parlant? Quina és la jornada que es pretén conciliar, la dels funcionaris, la del comerços, la indústria , la de les zones turístiques...?
 
Sintes (2012), fent referència a autors com Bauman (2003), Giddens (1993), Beck & Beck-Gernsheim (2003),  assenyala que el nostre sistema educatiu s'emmarca en un moment històric de canvi accelerat de diferents aspectes que configuren la vida quotidiana en les societats occidentals. S'està produint un canvi  de les societats industrials a economies de serveis i de coneixement, hi ha canvis en les condicions de treball, canvis tecnològics constants, variacions demogràfiques, models de família molt variats, mercantilització de les pràctiques socials, processos de metropolització, tipus de governança  i variacions entre les relacions entre les administracions i la ciutadania. Aquests canvis, precarietats i incerteses qüestionen les bases que hi havia fins ara. Sintes, afegeix que la família, la cura, la formació, el món laboral, la vida social i l'oci conviuen en conflicte. Feina, família i escola són espais en tensió amb posicions diferents.
 
Al nostre país, fa temps que es manté la controvèrsia de la  jornada continua o l'horari partit a les escoles. Actualment, a Espanya, la majoria de les autonomies, organitzen els horaris escolars en jornada d'horari continu. Són poques les comunitats autònomes que mantenen l'horari de matí i tarda. Aquesta situació es dóna prioritàriament a l'escola pública, no tant a la privada. Les postures a favor i en contra han estat nombroses. A Catalunya, ara per ara, es treballa en horari continu als instituts públics i com a projectes pilot o especials en  algunes escoles d'educació primària, però encara no s'ha generalitzat.  
 
Els arguments a favor d'un tipus de jornada o l'altra són diversos i semblants en el contingut des de fa molt temps  així ho exposen entre d'altres, autors com Medrano (1988); Pereyra (1992); Marrero (1994); Luque (2001); Sintes (2012).
 
Així, a favor de la jornada contínua trobaríem motius com:
En contra de la jornada continua i a favor de la jornada partida:
Es remarca la falta d'estudis exhaustius especialment en l'opció a favor de la jornada continuada al nostre país, en canvi sí que existeixen alguns informes internacionals  que diuen que  no es pot concloure que l'horari no té un efecte directe en la millora o empitjorament dels resultats acadèmics, el que influeix seria la qualitat de les classes(Sintes, 2012; Bergós, 2015).
 
Darrerament a més dels arguments en favor i en contra de la jornada contínua o partida, sorgeixen altres aportacions, que demanen sincronitzar les característiques biològiques dels adolescents amb l'educació (Kelley, Lockley, Foster & Kelley, 2015). Els autors comenten que el temps és una variable important tant en la biologia com en l'educació però no es considera en el mateix sentit. Durant els primers anys escolars, les dues disciplines estan més d'acord però en canvi quan arriba l'edat adolescent el conflicte entre el temps social i el temps biològic és fa més evident que en cap altre moment de la vida.
 
L'impacte de començar molt aviat a l'escola en el adolescents no s'entén per la majoria dels educadors. El seu rellotge biològic es torna més lent, de manera que de forma natural, el noi o la noia es despertaria cap a les 8 del matí mentre que s'adormiria tard, no per hàbits sinó per motius fisiològics. Necessita dormir unes nou hores doncs el seu cervell està en desenvolupament.
 
Aquests canvis es tornen reversibles a l'inici de l'edat adulta (cap els 20 anys) quan el cronotipus avança novament. Aquests problemes, podrien solucionar-se adequant l'horari d'escola a les característiques evolutives dels adolescents.
Les aportacions anteriors complementen altres estudis  fets fa temps, sobre els ritmes de rendiment escolar dels alumnes amb la finalitat de millorar la programació dels horaris escolars. Així és difícil d'establir un consens absolut referent al ritme de rendiment diari però es considera que és baix a l'iniciar la jornada (8-9h) i va augmentant significativament  al final del matí; després sembla que es dóna un descens a l'inici de la tarda  i es va incrementant fins a les 15-16 h aproximadament. Alsina (1998).
 
Tot i així, hi ha moltes variables que influeixen en aquest ritme i que si es pot, s'han de tenir en compte a l'hora de confegir els horaris tals com: el context social, la tipologia dels continguts, l'activitat, els espais, els criteris en l'organització dels grups, la globalització, la interacció social, les disposicions oficials, entre d'altres.
 
No existeix un horari ideal, sinó que s'ha de bastir una distribució horària adequada a cada realitat en funció de les necessitats pedagògiques tenint com a eix fonamental sempre els alumnes.
 
Referències:
 
Alsina, A. (1998). "Aproximación a los ritmos de rendimiento escolar: fundamentos y aplicaciones actuales". [Versión electrónica]. Revista Aula de Innovación Educativa nº 75
 
Armengol,C;Feixas,M & Pallarès,R.M.(2000). Seguint el fil de l'organització. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada.
 
Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. Mèxic: Fondo de cultura econòmica.
 
Beck, U & Beck-Gernsheim, E.(2003). La individualitzación. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas. Barcelona: Paidós.
 
Bergós, M.(2015). "El País Valenciano rechaza la jornada intensiva". Cuadernos de Pedagogia . Nº 456. [Versión electrónica].  Wolters Kluwer España
 
Bourdieu, P & Wacquant. L.J.d: (1994) per a una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder.
 
Egido, I.(2011). "Los tiempos escolares en los sistemas educatives: anàlisis de alguna reformas recientes". Revista espanyola de educación comparada. Nº.18, p.255-278.
 
Giddens, A. (1993).Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza Editorial.
 
Kelley, P; Lockley, S.W;  Foster.R & Kelley.J. (2015). Synchronizing education to adolescent biology: ‘let teens sleep, start school later', Learning, Media and Technology, 40:2, 210-226, DOI: 10.1080/17439884.2014.942666   http://dx.doi.org/10.1080/17439884.2014.942666
 
Luque, F.(2002). "Horario escolar : Jornada contínua, pero con oferta generalizada  y gratuita de actividades por las tardes". Aula de Innovación Educativa. (Versión electrónica) nº 100.
 
Marrero, M.(1994)."Las razones de la jornada contínua". [Versión electrónica].  Cuadernos de pedagogía. nº221. Wolters Kluwer España
 
Medrano, C. (1988)."A favor de la jornada contínua". [Versión electrónica]. Cuadernos de pedagogía. Nº 165. Wolters Kluwer España.
 
Pereyra, M.A.(1992). "Las dudas de la jornada continua". [Versión electrónica]. Cuadernos de Pedagogia. Nº.206. Wolters Kluwer España
 
Sintes, E. (2012) A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua. Barcelona: Fundació Bofill   http://www.fbofill.cat 
 
Categories
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou