El temps escolar, la jornada educativa, és una construcció social que s'ha vinculat a l'evolució del temps laboral (Egido; 2011). Moltes han estat i són les controvèrsies tant en la distribució interna com externa del temps a les aules.Des d'una visió psicopedagògica, caldria donar especial rellevància al temps educatiu i concretament al temps d'aprenentatge de l'infant, ja que aquest és un dels principals eixos.
El temps és considerat com un recurs més en l'organització de l'escola, un element implícit en l'adquisició dels diferents continguts. Així, la jornada escolar és una variable que pot ajudar a millorar la tasca educativa (Marrero, 1994).
El temps educatiu no és el mateix per tothom, i des de la pedagogia i la psicologia, es parla dels diferents ritmes per aprendre per tant, dels diferents temps, dels moments més adequats. Les concepcions que tinguem sobre la construcció de l'aprenentatge, haurien d'incidir tant en la distribució interna com externa del temps escolar. Quan parlem de la distribució externa, fem referència a la jornada escolar.
Examinant els darrers escrits relacionats, s'observa controvèrsies diverses. És necessari que els horaris dels centres educatius s'adaptin als horaris de les famílies? La resposta òptima seria que s'hauria de trobar un encaix, però hi ha una gran varietat d'horaris familiars. De quins horaris estem parlant? Quina és la jornada que es pretén conciliar, la dels funcionaris, la del comerços, la indústria , la de les zones turístiques...?
Sintes (2012), fent referència a autors com Bauman (2003), Giddens (1993), Beck & Beck-Gernsheim (2003), assenyala que el nostre sistema educatiu s'emmarca en un moment històric de canvi accelerat de diferents aspectes que configuren la vida quotidiana en les societats occidentals. S'està produint un canvi de les societats industrials a economies de serveis i de coneixement, hi ha canvis en les condicions de treball, canvis tecnològics constants, variacions demogràfiques, models de família molt variats, mercantilització de les pràctiques socials, processos de metropolització, tipus de governança i variacions entre les relacions entre les administracions i la ciutadania. Aquests canvis, precarietats i incerteses qüestionen les bases que hi havia fins ara. Sintes, afegeix que la família, la cura, la formació, el món laboral, la vida social i l'oci conviuen en conflicte. Feina, família i escola són espais en tensió amb posicions diferents.
Al nostre país, fa temps que es manté la controvèrsia de la jornada continua o l'horari partit a les escoles. Actualment, a Espanya, la majoria de les autonomies, organitzen els horaris escolars en jornada d'horari continu. Són poques les comunitats autònomes que mantenen l'horari de matí i tarda. Aquesta situació es dóna prioritàriament a l'escola pública, no tant a la privada. Les postures a favor i en contra han estat nombroses. A Catalunya, ara per ara, es treballa en horari continu als instituts públics i com a projectes pilot o especials en algunes escoles d'educació primària, però encara no s'ha generalitzat.
Els arguments a favor d'un tipus de jornada o l'altra són diversos i semblants en el contingut des de fa molt temps així ho exposen entre d'altres, autors com Medrano (1988); Pereyra (1992); Marrero (1994); Luque (2001); Sintes (2012).
Així, a favor de la jornada contínua trobaríem motius com:
- Major rendiment dels estudiants ja que mantenen més l'atenció a primeres hores del matí.
- Baixa la conflictivitat.
- Menys absentisme escolar.
- Els alumnes queden lliures de l'escola al migdia i disposen de tota la tarda per activitats extraescolars.
- Estalvi del menjador.
- Els professors poden dedicar més temps a l'atenció dels pares i a la seva pròpia formació.
- Comoditat per les famílies en les que algun dels pares no treballa o disposa de reducció del jornada, ja que s'evita fer viatges a l'escola.
- Aprofitament dels locals escolars.
- Estalvi d'energia a l'escola al no haver alumnes a la tarda a les aules.
- El rendiment escolar no és millor.
- Els nens estaran més cansats amb tantes hores de classe seguides.
- El temps que els nens passen fora de l'escola no sempre és de qualitat.
- Es genera desigualtat perquè no totes les famílies poden dur els fills a extraescolars.
- Alguns nens es queden sols a casa o han de tenir cura dels germans mentre els pares treballen "nens de la clau".
- Els nens es queden mirant la tele, jugant a les consoles o es queden al carrer podent sorgir conductes de risc.
- Si no hi ha un bon projecte o treball en xarxa les extraescolars poden deixar de fer-se.
- L'hora de dinar és fa massa tard i repercuteix en la resta dels àpats i l'hora d'anar a dormir.
- Els serveis de menjador es deterioren perquè molts nens que es quedaven marxen a casa.
- A les famílies amb pocs recursos l'alimentació dels infants pot empitjorar a l'haver-se reduït les beques menjador.
- Les famílies que tenen fills en centres que fan jornada partida no coincideixen en els horaris i genera problemes de recollida.
- La jornada contínua és incompatible amb les jornades laborals dels pares i pot obligar a alguns pares sobretot mares a treballar amb reducció de jornada.
Darrerament a més dels arguments en favor i en contra de la jornada contínua o partida, sorgeixen altres aportacions, que demanen sincronitzar les característiques biològiques dels adolescents amb l'educació (Kelley, Lockley, Foster & Kelley, 2015). Els autors comenten que el temps és una variable important tant en la biologia com en l'educació però no es considera en el mateix sentit. Durant els primers anys escolars, les dues disciplines estan més d'acord però en canvi quan arriba l'edat adolescent el conflicte entre el temps social i el temps biològic és fa més evident que en cap altre moment de la vida.
L'impacte de començar molt aviat a l'escola en el adolescents no s'entén per la majoria dels educadors. El seu rellotge biològic es torna més lent, de manera que de forma natural, el noi o la noia es despertaria cap a les 8 del matí mentre que s'adormiria tard, no per hàbits sinó per motius fisiològics. Necessita dormir unes nou hores doncs el seu cervell està en desenvolupament.
Aquests canvis es tornen reversibles a l'inici de l'edat adulta (cap els 20 anys) quan el cronotipus avança novament. Aquests problemes, podrien solucionar-se adequant l'horari d'escola a les característiques evolutives dels adolescents.
Les aportacions anteriors complementen altres estudis fets fa temps, sobre els ritmes de rendiment escolar dels alumnes amb la finalitat de millorar la programació dels horaris escolars. Així és difícil d'establir un consens absolut referent al ritme de rendiment diari però es considera que és baix a l'iniciar la jornada (8-9h) i va augmentant significativament al final del matí; després sembla que es dóna un descens a l'inici de la tarda i es va incrementant fins a les 15-16 h aproximadament. Alsina (1998).
Tot i així, hi ha moltes variables que influeixen en aquest ritme i que si es pot, s'han de tenir en compte a l'hora de confegir els horaris tals com: el context social, la tipologia dels continguts, l'activitat, els espais, els criteris en l'organització dels grups, la globalització, la interacció social, les disposicions oficials, entre d'altres.
No existeix un horari ideal, sinó que s'ha de bastir una distribució horària adequada a cada realitat en funció de les necessitats pedagògiques tenint com a eix fonamental sempre els alumnes.
Referències:
Alsina, A. (1998). "Aproximación a los ritmos de rendimiento escolar: fundamentos y aplicaciones actuales". [Versión electrónica]. Revista Aula de Innovación Educativa nº 75
Armengol,C;Feixas,M & Pallarès,R.M.(2000). Seguint el fil de l'organització. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada.
Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. Mèxic: Fondo de cultura econòmica.
Beck, U & Beck-Gernsheim, E.(2003). La individualitzación. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas. Barcelona: Paidós.
Bergós, M.(2015). "El País Valenciano rechaza la jornada intensiva". Cuadernos de Pedagogia . Nº 456. [Versión electrónica]. Wolters Kluwer España
Bourdieu, P & Wacquant. L.J.d: (1994) per a una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder.
Egido, I.(2011). "Los tiempos escolares en los sistemas educatives: anàlisis de alguna reformas recientes". Revista espanyola de educación comparada. Nº.18, p.255-278.
Giddens, A. (1993).Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza Editorial.
Kelley, P; Lockley, S.W; Foster.R & Kelley.J. (2015). Synchronizing education to adolescent biology: ‘let teens sleep, start school later', Learning, Media and Technology, 40:2, 210-226, DOI: 10.1080/17439884.2014.942666 http://dx.doi.org/10.1080/17439884.2014.942666
Luque, F.(2002). "Horario escolar : Jornada contínua, pero con oferta generalizada y gratuita de actividades por las tardes". Aula de Innovación Educativa. (Versión electrónica) nº 100.
Marrero, M.(1994)."Las razones de la jornada contínua". [Versión electrónica]. Cuadernos de pedagogía. nº221. Wolters Kluwer España
Medrano, C. (1988)."A favor de la jornada contínua". [Versión electrónica]. Cuadernos de pedagogía. Nº 165. Wolters Kluwer España.
Pereyra, M.A.(1992). "Las dudas de la jornada continua". [Versión electrónica]. Cuadernos de Pedagogia. Nº.206. Wolters Kluwer España
Sintes, E. (2012) A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua. Barcelona: Fundació Bofill http://www.fbofill.cat
