Educar per a la convivència

Antoni Santisteban Hernández,
Coordinador de Secundària i Batxillerat de l'Escola Garbí Pere Vergés Esplugues (Barcelona)
11/05/2016

En situacions d'assetjament sempre ens trobem que intervenen tres tipus de rol: el de víctima, el d'agressor i el d'espectador
 
En relació a les víctimes i els agressors, per tal d'abordar el problema de l'assetjament en les escoles, hem de partir de la base que les conductes associades a aquests dos rols, malgrat no tenir cap sentit ni justificació en un entorn de convivència, probablement si que ho tenen per als nois i noies. És probable que aquests alumnes estiguin reproduint conductes apreses, no en l'entorn formal de l'aula, però si en altres entorns com podrien ser els espais no formals de l'escola, l'entorn d'amics del barri o la mateixa família. L'agressor, amb la seva conducta, es posiciona com a una figura dominant davant del grup d'observadors i aquests, amb la seva actitud passiva i/o còmplice,  el reforcen. La víctima, evitant l'enfrontament i aïllant-se, probablement, pretengui rebaixar la intensitat de l'agressió.
 
Sovint, quan actuem davant d' aquestes situacions, ho fem des de la lògica de que la forma d'actuar dels nois i noies hauria de proporcionar-los significativitat dins del context escolar més formal,  marcat per unes clares normes de convivència,  però,  sense tenir present tot el sistema en el que és desenvolupen els alumnes i, per tant,  sense entendre en quin moment aquestes actituds proporcionen significativitat als nois i noies. Sense aquesta informació serà difícil que planifiquem una intervenció eficaç .Per tant, si des de l'Escola volem actuar sobre aquestes conductes,  hem de tenir present que ens haurem d'atrevir a intervenir i a investigar sobre l'ecosistema global en el que es mouen tant els agressors com les seves víctimes. Tot això implicarà aprendre a detectar quins són els estils relacionals de les famílies dels nois i també, conèixer  quina és la xarxa emocional que tenen els nostres alumnes en els diferent ambients extraescolars  en els quals es mouen. Si entenem que l'escola ha d'educar per a la vida, cal tenir present que aquesta no només es dóna a l'entorn escolar. Al cap i a la fi, les nostres conductes responen a un procés d'adaptació al medi en el que vivim i aquest medi té molts espais.
 
En  quant als espectador, probablement a l'entorn escolar sigui sobre el rol que és més fàcil i eficaç actuar. Cal fer-ho de forma preventiva,  promocionant que s'estableixin entre els alumnes  xarxes emocionals que situïn alguns educadors en uns dels seus nodes i que permetin, sobre tot en aquells cassos d'assetjament de baixa intensitat, que aquests no quedin impunes i que, per tant, aflorin. Per fer-ho, podem utilitzar diverses estratègies com les tutories entre iguals, organitzar socialment l'aula en grups d'afins o promovent el treball col·laboratiu. També, sobre els espectadors caldrà  fer un treball de sensibilització que desenvolupi  la seva capacitat d'empatia amb les víctimes i, d'aquesta manera, mobilitzar la seva posició respecte a les situacions d'agressió  per tal que afavoreixin la pèrdua de sentit, com a mínim en el context escolar, de la forma d'actuar de l'agressor.
 
Per últim caldrà enviar un missatge clar a la comunitat escolar de tolerància cero amb aquestes situacions.
 
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou