“ Espanya ha de crear més oportunitats de formació per a aquelles persones que més ho necessiten ”

José Ángel Gurría Treviño,
Secretari General de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)
10/07/2019

José Ángel Gurría Treviño (Tampico, Mèxic, 1950) és secretari general de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) des del juny del 2006. Llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM) i Màster d'Economia per la Universitat de Leeds, també ha ocupat càrrecs públics vinculats amb l'economia i les finances durant més de trenta anys.
 
 
Un informe recent de l'OCDE sobre l'ocupació (Employment Outlook 2019) llança dades preocupants pel que fa a Espanya. Quins són els reptes principals als quals s'enfronta el país?
 
A Espanya hi ha més feines amb un alt risc d'automatització (22 %) que en la mitjana dels països de l'OCDE (14 %). Això s'explica, en part, perquè hi ha més ocupació en sectors en què el risc d'automatització és elevat (com en els casos de la construcció, l'agricultura o l'alimentació).
 
Per exemple, les vint-i-cinc ocupacions amb més demanda en l'OCDE –mesurades segons l'indicador de l'OECD Skills for Jobs– requereixen competències relacionades amb les tecnologies de la informació, la resolució de problemes complexos i les habilitats quantitatives. A més, a Espanya, com en altres països de l'OCDE, els treballadors que afronten un risc més alt d'automatització són aquells que presenten nivells de competències menors i els que menys participen en activitats d'educació i capacitació.
 
Quines mesures urgents hauria de prendre el govern del socialista Pedro Sánchez per fer front a aquests desafiaments?
 
Espanya ha de crear més oportunitats de formació per a aquelles persones que més ho necessiten. Tan sols el 23 % de la població entre 16 i 65 anys a Espanya té un bon nivell de competències numèriques i de comprensió lectora. A més, els nivells de competències cognitives i en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de les generacions més joves i de la gent gran són relativament baixos si es comparen amb altres països de l'OCDE.
 
Les anàlisis de Skills Outlook 2019 mostren que els treballadors necessiten una àmplia combinació d'habilitats per adaptar-se a les ocupacions en transició. En particular, els resultats posen de manifest que, per ajudar els treballadors d'ocupacions amb un alt risc d'automatització a anar cap a ocupacions més segures, caldrà reforçar-ne la formació tant pel que fa a habilitats cognitives (numèriques i de lectura) com a habilitats no cognitives (gestió, comunicació i autoorganització). A més, es requerirà una certa capacitació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En concret, les polítiques que facilitin la combinació de treball i estudi són essencials, no només per disminuir els costos de la formació, sinó també per reduir els riscos de l'automatització.
 
Per als grups reduïts de persones amb ocupacions que poden desaparèixer a curt termini, la capacitació ha de començar amb antelació. Per exemple, en molts països els serveis públics d'ocupació han desenvolupat intervencions primerenques que comencen en el moment de la notificació de l'acomiadament. El termini de preavís de dues setmanes a Espanya és curt si es compara amb el de la resta del món i la seva possible prolongació; si s'allarga i s'assegura que no implica un augment dels costos d'acomiadament per a les empreses, permetria implementar intervencions primerenques.     
 
El desafiament de tornar a capacitar i de dotar d'un nivell de competències més gran la població adulta, que actualment té nivells d'habilitats baixos, és enorme, per la qual cosa el Govern hauria de sumar els ocupadors perquè contribueixin a la formació i al finançament de l'aprenentatge al llarg de tota la vida. Això requereix implementar incentius fiscals adequats. A més, cal assenyalar que els cursos impartits pel Ministeri de Treball han de millorar l'alineació amb les necessitats del mercat laboral.
 
"El desafiament de tornar a capacitar i de dotar d'un nivell de competències més gran la població adulta, que actualment té nivells d'habilitats baixos, és enorme".
 
Hi ha tres sectors especialment vulnerables en el mercat laboral espanyol: joves, dones i treballadors atípics, això és, desprotegits per la legislació actual. Quines mesures principals caldria implementar perquè aconsegueixin ocupacions de més qualitat?
 
És essencial que les oportunitats de formació siguin accessibles a tothom. Tots els països, incloent-hi Espanya, afronten reptes importants en aquest àmbit. Les polítiques de capacitació haurien de facilitar la transició dels treballadors amb llocs de treball que corren un alt risc de ser automatitzats cap a noves ocupacions de millor qualitat.
 
A mesura que els mercats laborals evolucionen com a resposta a la digitalització, els governs han de trobar un equilibri adequat entre les polítiques que fomenten la flexibilitat i la mobilitat laboral, i les polítiques que garanteixen l'estabilitat de l'ocupació. És difícil avaluar amb precisió els costos de formació o capacitació per ajudar els treballadors a dirigir-se cap a ocupacions amb menys risc d'automatització, però les nostres anàlisis mostren que aquests costos poden ser considerables. Aquest desafiament requereix intervencions integrals i coordinades, amb polítiques relacionades amb les competències al centre d'aquestes. Requereix, també, que tots els actors, incloent-hi el Govern, les empreses i els individus, participin en el finançament de les activitats de formació.
 
Els governs també haurien d'esforçar-se per garantir l'accés al treball i a la protecció social dels treballadors, independentment de la seva situació contractual o laboral. Els empleats que es troben en la «zona grisa» entre assalariats i treballadors per compte propi són especialment vulnerables. La seva situació ha de ser enfortida reforçant, per exemple, la lluita contra la falsa autoocupació i corregint l'assignació d'incentius fiscals per classificacions incorrectes. El Govern espanyol ha avançat cap la direcció correcta els últims anys (per exemple, reforçant les inspeccions de treball, però encara queda molt per fer).
 
Entre les solucions, l'informe destaca la importància de l'educació i la formació. Espanya és el tercer país de l'OCDE amb més abandonament escolar. Quines mesures caldria aplicar per reduir-lo encara més?
 
A Espanya, les taxes de matriculació són molt altes entre la població de 15 a 17 anys i el 34 % de la població adulta jove de 25 a 34 anys no ha aconseguit el nivell d'Educació Secundària Superior (o Educació Secundària Postobligatòria) si es compara amb la mitjana del 15 % de l'OCDE. A més, Espanya recull la xifra més alta d'alumnes repetidors en programes generals d'Educació Secundària inferior (a Espanya, Educació Secundària Obligatòria) de tots els països de l'OCDE.
 
La gran reducció en l'abandonament escolar a Espanya s'ha aconseguit, principalment, per la modernització de la Formació Professional i el desenvolupament de l'FP Dual, que s'ha convertit en una via atractiva i d'elevada ocupabilitat per a molts joves. Totes dues tenen un component important d'aprenentatge en l'àmbit laboral, la qual cosa assegura una alineació amb les necessitats del mercat laboral, l'adquisició de competències rellevants i, en conseqüència, millors possibilitats d'obtenir una feina.

El 2017, el 16 % dels espanyols de 15 a 29 anys eren «NiNis» (amb grans diferències entre comunitats autònomes: del 9 % al País Basc al 29 % a Melilla) i la majoria d'ells estaven buscant feina de forma activa. Els programes de Formació Professional, destinats a dotar dels coneixements necessaris per a una millor inserció laboral, han de ser de qualitat perquè puguin complir la seva funció. La implicació de les empreses és crucial per proporcionar una formació que s'adeqüi al que elles mateixes demanen en cercar treballadors.
 
"Per millorar la qualitat dels serveis d'orientació professional és important establir uns requisits mínims per a l'orientació en l'Educació Secundària, que han d'incloure interaccions repetides amb els ocupadors".
 
En nombrosos països l'orientació acadèmica i professional encara no és un dret universal. Quines mesures podria dur a terme l'OCDE perquè els països que en són membres donessin més importància al procés d'acompanyament en la presa de decisions sobre el futur acadèmic i professional?
 
L'oferta d'informació i orientació precisa, completa i actualitzada és fonamental per ajudar els estudiants a prendre decisions ben informades sobre l'educació i les habilitats en què han d'invertir.
 
Cal assegurar-se que l'alumnat i les seves famílies prenguin decisions informades; per a això, cal que els centres educatius tinguin tota la informació i la comparteixin amb els alumnes i les alumnes (no només els programes que ells ofereixen, sinó els d'altres centres, en particular els que corresponen a centres de Formació Professional i les oportunitats en l'FP Dual).
 
Els estudiants s'han de sentir informats i acompanyats en la tria dels estudis que volen seguir perquè s'adeqüin als seus desitjos i habilitats. Per millorar la qualitat dels serveis d'orientació professional és important establir requisits mínims per a l'orientació dins de l'Educació Secundària, que han d'incloure interaccions repetides amb els ocupadors.
 
També és crucial proporcionar als professionals de l'orientació acadèmica i professional una formació regular per garantir que estiguin ben informats sobre les oportunitats del mercat laboral i les habilitats més demanades. La informació en línia que s'ha publicat fa poc sobre els requisits i els resultats en el mercat laboral de les qualificacions que s'han produït a Espanya (per exemple, «Què estudiar i on a la Universitat?») és un pas cap a la bona direcció, però hauria d'integrar-se millor i ser més accessible per als usuaris, tant estudiants com professionals de l'orientació.
 

"És fonamental dotar els estudiants amb un nivell de competències més gran i amb aquelles que no poden ser automatitzades: cognitives, socioemocionals i noves competències transversals, com ara el pensament crític, la resolució de problemes complexos, la resiliència i l'adaptabilitat".

 
Quins creu que són els tres reptes principals de l'educació a Espanya perquè les persones puguin trobar una feina digna en un mercat laboral automatitzat i inestable?
 
És fonamental dotar els estudiants amb un nivell de competències més gran i amb aquelles que no poden ser automatitzades: cognitives, socioemocionals i noves competències transversals, com ara el pensament crític, la resolució de problemes complexos, la resiliència i l'adaptabilitat. A més, és important que aprenguin a resoldre tasques complexes en entorns digitals.
 
Això requereix abordar tres desafiaments: en primer lloc, una millora de la qualitat dels docents que no només asseguri uns processos de selecció més exigents, sinó que permeti formar el professorat que fa temps que és en la carrera docent. En segon lloc, uns continguts curriculars que evolucionin de la memorització de continguts a l'adquisició de les competències esmentades. En tercer lloc, unes avaluacions nacionals que indiquin clarament quins coneixements i competències cal adquirir per obtenir un títol al final de cada etapa.
 
El rànquing d'Eurostat sobre la població ocupada que continua formant-se al llarg de la seva carrera situa Espanya en una posició desfavorable, per sota de la mitjana de la Unió Europea, en sortir de l'escola o la universitat. Quines en són les causes i per on caldria començar a revertir aquesta dinàmica?
 
L'aprenentatge al llarg de la vida també pot contribuir a aconseguir objectius no econòmics. La integració social requereix que els individus disposin de les competències bàsiques i dels coneixements necessaris per exercir els seus drets i responsabilitats com a ciutadans. A Espanya, el 53 % dels adults participa en l'educació per a adults i la majoria d'ells opten per l'educació no formal, però un de cada tres adults desitjava participar en activitats d'aprenentatge en els dotze mesos anteriors a l'enquesta, i el motiu més habitual pel qual no estava matriculat eren les responsabilitats familiars.
 
Espanya ha de continuar proveint i promovent l'educació formal i no formal al llarg de la vida, sobretot per als adults que tenen un nivell de comprensió lectora menor, ja que són ells els que participen menys en l'educació i els que més se'n poden beneficiar.
 
Hi ha algun país similar a Espanya que hagi aconseguit grans avenços en matèria laboral i educativa i en el qual puguem inspirar-nos?
 
Les administracions públiques a Espanya han desenvolupat nombrosos programes interessants i amb un gran potencial, com, per exemple, la reforma de la Formació Professional i el desenvolupament d'un nou model d'FP Dual. No obstant això, calen avaluacions rigoroses dels programes que permetin prendre decisions públiques informades i destinar més recursos a aquelles polítiques o programes amb més bons resultats, i avaluacions que serveixin per millorar els programes ja existents.
 
Imatge: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)
Comentar
Nom
Correu (No es mostrarà)
Títol
Comentari Límit 500 caràcters. Només pots introduir text sense format HTML.
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriu-te a les nostres publicacions
Cursos Relacionats
El més Llegit
El més nou