En aquesta entrevista, la sociòloga explica com les mesures preses per contenir al COVID-19 han generat més desigualtats, sobretot entre les dones i les persones amb escassos recursos econòmics, formació i migrants. I aposta per un mercat de treball inclusiu i sostenible, on es tingui en compte que les persones treballadores, homes i dones, tenen vida i han de cuidar d'altres persones.
Quines han estat les principals conseqüències de la COVID-19 en el món del treball i l'ocupació?
És important diferenciar entre les conseqüències de la COVID-19 i les conseqüències de les mesures preses per frenar la pandèmia de la COVID-19. Si parléssim de les conseqüències de la COVID-19 en el mercat de treball, diríem que hi ha hagut una sèrie de persones que han emmalaltit i moltes han mort, i tot això té un cost també per allò que han deixat d'aportar les persones malaltes. Però quan ens referim a les conseqüències de la COVID-19, moltes vegades realment estem parlant de les conseqüències de les mesures preses a partir de la COVID-19. És molt important diferenciar-ho, perquè, si no, sembla que les conseqüències de les mesures com el confinament de la població o del teletreball siguin una cosa inevitable, invisibilitzant les decisions polítiques sobre aquest tema.
Estem veient com han augmentat les desigualtats en el mercat de treball a partir de les mesures preses arran de la COVID-19. En relació al gènere, hem vist com hem fet un pas enrere, sobretot en el cas d'Espanya, amb el tancament de les institucions educatives i altres centres d'atenció a persones majors, amb discapacitat i dependents en general. Quan es tanquen aquests serveis, hi ha algú que ha de cuidar d'aquestes persones. Qui ha cuidat d'aquests nens i nenes, i persones dependents?
Quan comencem a mirar les dades de l'impacte de la COVID-19, veiem l'augment de la retirada de les dones del mercat de treball. I això, d'una banda, ens planteja com les institucions educatives no només són uns centres de formació, sinó que són pilars fonamentals que permeten que les persones, homes i dones, puguin anar a treballar al mercat laboral.
Què ha passat? Que moltes dones s'han quedat a casa i els homes han anat a treballar. Moltes dones han renunciat a treballar per la criança dels fills quan aquesta institució ha desaparegut en uns mesos, i els homes han continuat amb les seves responsabilitats a la feina.
Això ens diu dues coses. Una, que el model de l'home guanyador del pa i la dona mestressa de casa, que semblava superat en els anys 80 quan les dones es van incorporar massivament al mercat de treball, continua intacte en l'imaginari. El que ha canviat són les pràctiques. Les dones estan en el mercat de treball, però quan hi ha un problema i el sistema públic desapareix com a pilar de compatibilització de la vida personal i laboral, aquest imaginari salta.
Tenim la generació de dones més formades de la història, en major mesura que els homes, però les dones s'han quedat a cuidar dels seus fills quan hi ha hagut aquest gran confinament. I trobem també casos de parelles que, contràriament al que suposava la teoria del capital humà, tot i que tingués major sou i projecció professional, la decisió com a família no ha estat la de fer prevaldre la feina d'ella, sinó que la decisió s'ha pres sobre la base de l'imaginari de l'home guanyador del pa, dona mestressa de casa, malgrat la inversió en educació de les dones.
Creu que el teletreball contribuirà a reduir les desigualtats de gènere?
Quan vaig analitzar les conseqüències del teletreball en relació a la igualtat, ja s'assenyalava què passava amb les persones que s'acollien a aquestes mesures de conciliació, sobretot quan el teletreball no és generalitzat. Si es tractava d'una mesura de conciliació, que moltes vegades anava dirigida a les dones, la pèrdua de contacte amb la cultura organitzacional i la menor visibilització del treball realitzat comportaven un cost per a la progressió professional i la igualtat d'oportunitats en relació a les persones que treballaven de manera presencial.
A la UOC hem realitzat un projecte internacional anomenat Resilient sobre les competències per a la innovació social digital i veiem que les soft skills que tenen a veure amb el treball en equip, l'empatia i la comunicació són bàsiques perquè emergeixi la innovació social digital. Aquestes competències al treball telemàtic són molt més difícils de poder desenvolupar i, quan una persona s'acull al teletreball, s'està perdent part de la cultura organitzacional, que influeix de manera informal en els lideratges i la progressió professional. En una cultura com és la d'aquest país tan presencialista, on el que importa no és la qualitat del producte sinó les hores presencials, això repercuteix en la projecció professional.
Quins col·lectius s'han vist especialment afectats i quines mesures s'han posat en marxa per pal·liar les seves dificultats?
A la UOC estic coordinant un projecte sobre la incidència de la COVID-19 des del punt de vista de la segregació ocupacional per gènere on veiem que, com que és un virus que es transmet per la interacció social, hi ha feines que estan més exposades i altres que menys, i la concentració de dones en les feines on la interacció social és central, com el treball de cures, les exposa en major mesura.
Els homes que durant la pandèmia havien de treballar presencialment estaven relacionats sobretot amb feines del transport, la maquinària… Hi ha molt pocs homes que estiguin en l'àmbit de les cures.
Si, a més, també tenim en compte la segregació vertical dels professionals de les cures, veiem que la major exposició al virus està creuada pels eixos de desigualtat de gènere, de classe social, de formació i d'immigració. Són sobretot les dones immigrants i no qualificades les que estan aquí. Veiem també el tema de les dones altament exposades que estaven en l'àmbit de la neteja i la desinfecció.
La feina per a tota la vida fa temps que ja no existeix, però estem preparats per a adaptar-nos ràpidament als canvis del mercat laboral? Com podríem fer-ho millor?
La digitalització és necessària, però hem d'estar preparats i preparades per a això. Si no tenim en compte que existeixen bretxes digitals de gènere, de classe social, segons nivell d'estudis, i es digitalitza sense posar mesures que tinguin en compte les bretxes, estarem reproduint una desigualtat major.
Si li creues edat, veiem per exemple que, en els llocs de treball altament qualificats on, quan s'han digitalitzat, les bretxes de gènere han aparegut fins i tot quan no hi eren, una bretxa inicialment informal es tradueix després en una bretxa formal quan cal promocionar a algú o quan han de posar un responsable de digitalització. Aquí és molt important prendre mesures, com accions específiques perquè les dones es formin en la digitalització de les feines, per a oferir la mateixa informació a tothom, oferir temps dins de l'horari laboral per a formar-se en els nous programes i aplicatius a utilitzar…
El coronavirus també ha accelerat la digitalització en el món del treball. Quin futur augura a la denominada economia de plataforma, com els autònoms o freelance en línia o els microtreballadors?
En aquesta cultura és molt important que s'assegurin els drets de les persones treballadores. Hi havia alguns estudis fa uns anys que deien que la gig economy is female, és femenina, perquè permetrà treballar, cuidar... Molts estudis feministes també han vist l'emprenedoria com una oportunitat per a les dones, per crear espais de treball lliures de violència patriarcal, projectes propis, una altra cultura organitzacional... Però, a nivell global, quan les empreses comencen a reduir la massa salarial i s'externalitzen, no s'està visibilitzant tan bé que aquestes dones també poden estar perdent aquestes oportunitats laborals que tenien en el mercat de treball estructural.
Cap a on creu que s'encamina el món del treball i com podem preparar-nos adequadament? Creu que l'automatització i robotització constitueixen oportunitats o amenaces?
Hi ha moltes oportunitats, però és molt important que aquestes oportunitats s'ofereixin a homes i a dones, no només a dones. Quan es venen com una manera de conciliar, en el model de l'home guanyador del pa que està a l'empresa en les condicions de treball clàssiques i defensades per les organitzacions sindicals de tota la vida, o les condicions que són negociades individualment, aquí es produeix una major desigualtat i la individualització de les condicions de treball és un risc, no només un benefici.
És important identificar el que hi ha darrere d'algunes narratives, però també cal veure què passa amb les desigualtats estructurals, materials. Per exemple, tot el coneixement sociològic de les dades, de l'anàlisi de dades, és molt important. Al final, es tracta de formar ciutadans i ciutadanes que coneguin els seus drets no només per llei, sinó l'anàlisi crítica, la lectura crítica de la realitat social.
Una altra qüestió molt important és introduir la perspectiva de gènere en les tecnologies, en el disseny de les tecnologies. Perquè les tecnologies encara estan pensades per homes blancs, heterosexuals que, quan dissenyen tecnologies, pensen en els seus iguals o en els altres o les altres amb els estereotips que porten ells, i això ens porta a posar com a central una competència professional molt important en el món del treball que és la capacitat analítica, que està relacionada amb l'esperit crític que he comentat abans.
És molt important que, quan dissenyem tecnologies o un programa formatiu o qualsevol acció o qualsevol política pública, pensem no només amb els nostres estereotips sinó amb aquest coneixement de la realitat social i de les desigualtats socials que faran que aquesta tecnologia o aquesta política sigui per a tothom.
