L'entitat estableix tres perfils de participants (perfil educatiu irregular, perfil educatiu regular i perfil educatiu condicionat per la discapacitat) i propícia aprenentatges personals i acadèmics significatius que els permetin obtenir més i millors oportunitats educatives, laborals i personals.
El projecte es basa en mentories que duren un mínim de 6 mesos i en les quals participen persones voluntàries que reben formació continuada i integral sobre aspectes organitzatius, i específics sobre gestió emocional, habilitats relacionals, interculturalitat, etc.
Què és exactament una mentoria socioeducativa i per què hi van apostar en un projecte d'orientació acadèmica i professional?
Abans d'endinsar-nos en el concepte de mentoria socioeducativa convindria presentar el de mentoria, i per fer-ho utilitzarem la definició de la Coordinadora de Mentoria Social (una entitat de referència al territori espanyol en aquest camp): "la mentoria és una eina d'intervenció social que promou la relació entre les persones que voluntàriament s'ofereixen per proporcionar un suport individual a una altra persona que es troba en situació de risc d'exclusió social. Aquesta relació està motivada i tutoritzada per un/a professional" (Coordinadora de Mentoria Social).
Des d'aquest prisma, doncs, podem parlar de mentoria social com una eina útil al servei de l'equitat social, en el marc d'una estratègia d'orientació que propícia oportunitats educatives, socials, laborals, etc. i, consegüentment, afavoreix el desenvolupament i creixement de la persona en diferents àmbits de la seva vida (Matías et al., 2004).
Perquè es consideri social, la mentoria ha de complir dos grans requisits:
- Orientar explícitament els col·lectius vulnerables quant al desenvolupament personal o professional.
- Comptar amb la participació d'un equip tècnic professional especialista en programes o projectes d'intervenció socioeducatius.
En l'actualitat, aquest tipus de mentoria està emergint com un complement de treball que realitzen les institucions educatives i els serveis socials per arribar allà on aquestes no poden i construir una relació de suport propera i de confiança amb els adolescents, joves o adults que es troben en un procés de transició educativa, legal, o ocupacional (Grané, 2015). Per tant, el concepte de mentoria social es relaciona amb el context on aquesta s'aplica i, al seu torn, esdevé una metodologia específica que permet complementar l'acció socioeducativa que duen a terme les entitats del tercer sector. Hi ha diferents àrees d'aplicació d'un projecte de mentoria social (laboral, educativa, salut, comunitària, etc.), tot i que en les darreres dècades s'observa una tendència cap a la institucionalització de la mentoria en diferents programes basats tant en l'escola com en la comunitat, i s'està convertint en una part habitual de l'escena educativa (Feu et al., 2011).
MODUM neix, precisament, com un recurs de suport i complementarietat a la intervenció socioeducativa impulsada des d'AEIRaval i pretén donar resposta a una sèrie d'inquietuds i necessitats percebudes per part de l'equip d'aquesta entitat:
- D'una banda, i des d'una perspectiva tècnica, l'equip educatiu de l'entitat identifica moltes potencialitats en els joves que diàriament participen al Centre Obert d'aquesta entitat. En conjunt, aquests joves cursen estudis obligatoris i postobligatoris, però, en molts casos, expressen desmotivació, desorientació o experiències negatives en el marc del seu procés educatiu. Davant d'aquesta situació, l'equip educatiu considera necessari i complementari que un adult els acompanyi, a manera de mentoria, perquè puguin aprofundir en algunes situacions i lògiques singulars que enforteixin el procés i pla de treball socioeducatiu.
- D'una altra banda, i des de la perspectiva del jovent de l'entitat, que en moltes ocasions expressa la necessitat de comptar amb més experiències positives en el marc del seu procés educatiu, ja que, la majoria considera que l'educació és motor d'ascens social. Aquest jovent ha vist reduït el ventall d'opcions de futur arran de diferents dificultats socials, econòmiques i acadèmiques; ha sofert experiències de fracàs acadèmic i se sent desmotivat i viu situacions de vulnerabilitat que aguditzen la sensació de fracàs generalitzat i de falta de confiança en ells mateix, en el sistema i en el futur. A més, en alguns casos, es constata la dificultat afegida de la diversitat funcional de grau lleu o moderat que dificulta l'accés als serveis educatius òptims per a les seves necessitats.
- Finalment, els equips directius dels dos instituts públics del barri expressen a les educadores de AEIRaval la necessitat de comptar amb un suport complementari a l'acció educativa i tutorial que ja desenvolupen des dels dos centres.
Què significa exactament ser capdavanters en aquesta mena de mentories en el marc d'un centre obert, i com podria transferir-se la seva experiència a altres entitats?
MODUM neix el curs 2017-2018 com a projecte pilot de mentoria socioeducativa en el marc d'un centre obert amb el propòsit, entre d'altres, de relacionar la mentoria amb cadascun dels plans individuals de treball dels joves dels centres oberts d'AEIRaval per fomentar l'aprenentatge personal i acadèmic des d'una perspectiva intergeneracional i enfortir el seu projecte de vida, educatiu i professional. En l'actualitat, AEIRaval encara és l'única entitat socioeducativa de Catalunya que promou un projecte de mentoria en el marc d'un centre obert; si bé és cert que hi ha nombroses entitats socioeducatives que promouen aquest tipus de projectes, encara que no ho fan en el marc dels centres oberts, amb totes les implicacions organitzatives, tècniques, metodològiques que això implica.
Els resultats de les tres edicions del projecte i els aprenentatges acumulats al llarg del trajecte realitzat fan cada vegada més viable la possibilitat de transferir la metodologia del MODUM a altres centres oberts de la ciutat. Una possible via per materialitzar aquesta transferència seria aprofitar els espais de coordinació i treball comunitari existents, com, per exemple, la Xarxa de Centres Oberts de Barcelona-XCO, per promoure un procés d'aprenentatge conjunt que permeti enfortir i consolidar aquesta metodologia de treball en l'àmbit de la ciutat.
L'èxit del projecte depèn de la col·laboració de nombrosos agents. Quins són imprescindibles i com han aconseguit treballar conjuntament?
Com entitat al barri del Raval i al districte de Ciutat Vella de Barcelona, connectem amb múltiples agents que treballen directament i conjuntament amb nosaltres mitjançant espais comunitaris de gran diversitat. Gràcies a aquest vincle i a la relació amb aquests agents de la comunitat educativa i cultural del barri hem pogut establir una comunicació directa, sincera i amb objectius de treball comuns. En el nostre projecte, posem en valor el treball cooperatiu entre els ens que intervenen amb els joves i, fins i tot, generem processos de coneixement entre entitats, centres educatius, equips de serveis socials bàsics i especialitzats i espais culturals per establir un pla de treball comú en benefici del jovent participant.
Els agents nuclears de MODUM amb els quals establim una col·laboració permanent són els següents:
- Els serveis socials bàsics i especialitzats Raval Nord i Raval Sud, encarregats de la derivació dels joves que participen en els centres oberts que AEIRaval gestiona.
- Els centres educatius de secundària del barri que duen a terme la sol·licitud, la derivació i el seguiment d'alguns dels joves del projecte.
- L'equip de recerca ERDISC, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que actua com a agent assessor del projecte, especialment en els processos d'avaluació i seguiment.
Cal tenir en compte que, abans de la posada en marxa de MODUM, l'entitat ja comptava amb uns canals de coordinació amb tots aquests agents, que ha afavorit la sostenibilitat dels processos. A més, el fet que el recurs que ofereix MODUM respongui a unes necessitats compartides pels diferents professionals ha facilitat l'establiment d'objectius de treball conjunts.
Com es potencia l'autoconcepte, l'autoimatge i l'autoestima dels joves?
Tal com sostenen les avaluacions realitzades els darrers anys, la mentoria social contribueix a millorar els resultats acadèmics, incrementar les expectatives educatives, disminuir l'absentisme escolar i la taxa de comportaments problemàtics, i afavoreix un desenvolupament emocional equilibrat entre els joves implicats (Deutsch et al., 2012; Herrera et al., 2011; Herrera et al., 2008; Rhodes, 2002; Dolan I. Brady, 2015; Dubois i Silverthorn, 2005; Herrera et al. , 2013; Dubois i Karcher, 2014).
No obstant això, perquè una iniciativa de mentoria social sigui reeixida, és necessari que compleixi una sèrie de requisits, que el projecte MODUM incorpora i que resulten claus per afavorir el desenvolupament socioemocional de la persona que rep la mentoria (Grané, 2013; Macías et al., 2014; Feu, 2011):
- Importància de l'aparellament mentorat-mentor.
- Fugir dels estereotips.
- Importància de construir el vincle.
- Claredat dels propòsits.
- Acompanyament professional i mediació continuada.
Tots aquests elements contribueixen a generar un clima de confiança entre la persona que rep la mentoria i la persona mentora, que és la base que propicia el desenvolupament emocional del jove.
En quins criteris es basen per triar la persona mentora més adequada per a cada jove participant?
L'equip coordinador de MODUM fa la selecció de la persona mentora que es duu a terme des de la 2a edició del projecte. L'experiència acumulada al llarg de les tres edicions del projecte i l'assessorament rebut per part de la Coordinadora de Mentoria Social han permès identificar una sèrie de requisits que orienten la selecció de la persona mentora:
- Més gran de 30 anys i sense límit d'edat, ja que es considera que l'experiència i la saviesa d'una persona gran també pot ser de gran utilitat com a model dels joves.
- Maduresa i responsabilitat.
- Indiferent gènere, origen cultural, nacionalitat i religió.
- Persona satisfeta amb la seva vida, amb equilibri emocional i amb la capacitat de transmetre aquesta tranquil·litat al jovent.
- Amb experiències educatives d'èxit (com a experiència educativa entenem qualsevol moment de la vida que contribueixi a formar-nos com a persones plenes en qualsevol àmbit: emocional, familiar, social, acadèmic, laboral, d'oci, etc.).
- Experiència amb joves d'entre 15 i 21 anys, preferiblement en situació de vulnerabilitat social. Ha de ser propera a les problemàtiques, els conflictes i les expectatives d'aquesta etapa del desenvolupament del jovent.
- Motivació, disponibilitat i compromís amb el projecte i amb el jovent.
També hem vist mentors i mentores que, malgrat tenir una experiència inicial de "fracàs", han reorientat la seva educació, formació i etapa vital i han arribat a ser un exemple per a molts dels participants.
Quin paper juga la família en l'orientació acadèmica i professional dels joves?
L'orientació acadèmica és una de les estratègies de què disposen les famílies per materialitzar la seva implicació en l'educació dels fills. Resulta innegable la relació que hi ha entre implicació familiar i èxit educatiu dels nens i dels joves. En aquest sentit, nombroses evidències identifiquen com a estratègies de millora de l'èxit educatiu que els actors educatius comparteixin processos de treball (Longás et al., 2015).
De la mateixa manera, i fruit de la revisió de moltes recerques, es constata que l'èxit educatiu, entès com la combinació d'aprenentatges personals i acadèmics, augmenta quan s'aborden i es treballen per generar relacions positives entre el conjunt dels actors educatius de la comunitat (Epstein et al., 2013; Collet i Tort, 2015). No obstant això, per generar aquests contextos de cooperació, cal que els centres educatius facin el primer pas i promoguin accions en el marc dels seus projectes educatius que afavoreixin aquesta vinculació (Consell escolar, 2015).
En el cas de l'orientació acadèmica i professional, es constata un desconeixement generalitzat per part de les famílies dels beneficis i el potencial que té. Per aquest motiu, considerem molt necessari que els centres educatius promoguin que els pares i mares no només disposar de la informació necessària per dur a terme aquests processos d'orientació, sinó que, en primer lloc, activin accions de sensibilització que permetin a les famílies generar una consciència des de la capacitat, i no des del dèficit amb què sovint les tracta. Només des d'aquesta consciència serà possible la transformació.
En aquest sentit, una possible estratègia per implicar més les famílies en els processos d'orientació personal i professional passa per donar-los les eines adequades, com ara proporcionar informació clara i precisa de totes les opcions possibles, presentar-los les professions, donar a conèixer els processos tutorials empleats a l'aula, explicar-los quins aspectes es potencien i quins es pretén erradicar, possibilitar la presència a l'aula de les famílies, etc. perquè puguin ajudar els seus fills a discernir el seu futur personal i professional (Castillo et al., 2014). Per tot això, l'AEIRaval, dins del projecte MODUM, pretén generar accions educatives en què les famílies també se sentin acompanyades i tinguin més protagonisme davant de les dificultats (comunicació, culturals, socials, econòmiques…) de l'entorn i les institucions.
Què evidencia l'èxit del projecte? Realitzen algun tipus de seguiment una vegada que els joves finalitzen el programa?
L'avaluació ha estat concebuda des de l'inici de MODUM com un procés clau que es focalitza en la dimensió processal, de resultats i d'impacte. Per aquest efecte, MODUM disposa d'un pla d'avaluació que es revisa i millora en cada edició, fruit tant de les pròpies evidències generades per mitjà de l'avaluació com de la revisió de la recerca més recent aportada per la literatura científica.
Per la complexitat que requereix una avaluació, es rep el suport i l'assessorament de l'Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes (ERDISC) de la Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, expert en l'avaluació de projectes d'educació comunitària. L'avaluació es fonamenta, majoritàriament, en la metodologia qualitativa, i cristal·litza en diferents instruments que s'apliquen al llarg de tot el procés a totes les persones implicades en el projecte i que es triangulen per contrastar i aprofundir en l'anàlisi. Aquests instruments són els següents:
- Enquesta de valoració de les formacions, dirigida a les persones mentores.
- Diari de registre de la mentoria que emplena la persona mentora quan finalitza cada una de les trobades setmanals amb el jove, i que serveix per avaluar la mentoria des d'una perspectiva de procés i de resultats.
- Enquesta de tancament dirigida a la persona que rep la mentoria, orientada a conèixer tant el procés efectuat i la valoració com els canvis percebuts i atribuïts al procés de mentoria des d'una perspectiva emocional, relacional, educativa i de projecció vital.
- Enquesta de tancament dirigida a la persona mentora, que pretén captar tant el procés efectuat i la valoració com els canvis observats en la persona que rep la mentoria i atribuïts a aquest procés des d'una perspectiva emocional, relacional, educativa i de projecció vital.
- Fitxa de valoració de la mentoria dirigida als referents dels centres educatius (tutors) amb els quals es pretén captar els canvis observats en la persona que rep la mentoria i atribuïts a aquest procés des d'una perspectiva emocional, relacional, educativa i de projecció vital.
- Grup de discussió dels referents de la xarxa de treball de MODUM per valorar el projecte globalment i identificar elements de millora per potenciar-lo tant des d'una perspectiva processal com d'impacte.
- Entrevista a la persona coordinadora del projecte amb la finalitat d'identificar els aspectes de millora, així com també per fer un balanç dels resultats obtinguts i dels canvis observats en els joves.
L'avaluació efectuada al llarg de les tres edicions de MODUM ha permès fer aflorar nombroses contribucions del projecte, no només en les persones que reben la mentoria, sinó també en la resta dels agents implicats en el projecte MODUM. En aquest cas, ens centrarem en les contribucions del projecte en les persones que reben la mentoria. En primer lloc, es constata que el projecte ha incidit positivament en les trajectòries acadèmiques en més d'un 70% dels joves participants, ja sigui per la millora de les qualificacions, de l'interès i la motivació per estudiar, la voluntat de donar continuïtat a la formació acadèmica, o bé, per la reincorporació del jove al sistema educatiu un temps després d'haver sortit.
En segon lloc, s'evidencien millores en les trajectòries laborals d'un 40% dels joves participants que s'estaven orientant cap al món laboral. En aquests casos, la mentoria social s'ha evidenciat com un factor clau per a la inserció laboral d'aquestes persones, ja que durant el procés de treball establert en el marc de MODUM s'han treballat les competències per millorar la gestió i els usos del temps, l'adquisició d'hàbits i el coneixement dels recursos que hi ha en l'entorn. En altres casos, la pròpia xarxa relacional que ha establert el jove amb el mentor i amb la resta de les persones implicades a MODUM ha estat un factor catalitzador per a la seva trajectòria, ja que li ha possibilitat accedir a una feina complementària i plenament coherent amb els estudis gràcies al capital social d'aquesta xarxa d'agents.
D'una altra banda, des de la pròpia entitat s'ha treballat amb diversos joves que havien abandonat els estudis per dissenyar i implementar plans d'ocupació adequats a les seves motivacions. Finalment, alguns dels joves han aconseguit l'acreditació del certificat de professionalitat, que s'havia establert –previ consens– com un dels objectius del pla de treball de la mentoria.
En tercer i últim lloc, en tots els casos analitzats, es constaten millores en la xarxa relacional de les persones que reben la mentoria, en el seu autoconcepte, autoimatge i autoestima. Això comporta, d'una banda, més implicació i compromís amb l'entorn comunitari, i també, més inclusió social d'aquestes persones. D'una altra banda, una millora de les expectatives educatives, laborals i vitals i més capacitat de projecció futura i de generació d'itineraris vitals reeixits.
Quant al seguiment posterior a la participació en el projecte, constatem que algunes de les parelles de mentoria, una vegada finalitzat el seu període de participació a MODUM, continuen la relació de manera natural i consensuada. Aquesta relació de mentoria possibilita fer un seguiment més informal de la trajectòria del jove participant. Així i tot, un aspecte de millora del projecte seria aconseguir estructurar una avaluació més sistematitzada en un marc temporal més ampli que l'actual.
Accedeix aquí al projecte presentat als Premis Educaweb 2021.
En aquest vídeo podràs conèixer a algunes de les persones que han participat en el projecte:
