Els sindicats veuen incompletes les propostes del Ministeri per a reformar la professió docent
El Ministerio de Educación y Formación Profesional ha presentat recentment a sindicats educatius i a la Comisión General de Educación de les comunitats autònomes un document amb 24 propostes per a la millora de la professió docent que afecta tant futurs mestres i mestres d'Educació Infantil i Primària com al professorat de Secundària.
Les recomanacions plantejades responen a la disposició setena de la LOMLOE que assenyala que "consultades les comunitats autònomes i els representants del professorat, el govern espanyol presentarà en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, una proposta normativa que reguli la formació inicial, l'accés i el desenvolupament professional docent".
El Ministerio ha desenvolupat l'esmentat document amb recomanacions per a reformar la professió docent, les quals encara han de debatre's i consensuar-se entre els agents educatius implicats. A més, moltes de les propostes són competències de les comunitats autònomes, per la qual cosa tindran molt a dir pel que fa a la seva implementació.
Et presentem algunes de les modificacions clau que el govern espanyol proposa realitzar per a millorar la professió docent quant a la formació inicial, la formació permanent, l'accés a la professió docent, les especialitats docents i el desenvolupament professional del professorat d'ensenyaments no universitaris.
En l'actualitat, la majoria de les comunitats autònomes no han establert un requisit previ d'accés per als Graus en Educació Infantil i Primària, indica el document. No obstant això, en els últims anys existeix un corrent que aposta per implantar una prova per a assegurar que l'alumnat disposa de les capacitats inicials que li permetran el desenvolupament de les habilitats docents que necessita per a un exercici professional de qualitat.
Per l'anterior, el Ministeri proposa que totes les comunitats autònomes implementin una prova d'accés a aquests estudis que avaluï si l'alumnat compta amb competències clau per a la docència, com la comunicació, el raonament crític i lògica-matemàtica. Fins i tot suggereix una prova oral amb vídeo-presentació i entrevista grupal.
De moment, només les universitats catalanes i la Universitat de les Illes Balears duen a terme una prova d'accés, denominada Prova d'Aptitud Personal (PAP), per a poder cursar un Grau en Educació Infantil i Primària.
En el cas de les persones que desitgin accedir al Màster Oficial en Formació del Professorat per a impartir docència en Educació Secundària, FP i Escoles Oficials d'Idioma, el Ministeri proposa implantar una prova d'accés similar a la que recomana per als Graus en Educació Infantil i Primària, per a avaluar si l'alumnat compta amb les competències clau per a exercir la professió docent.
Així mateix, suggereix establir nous requisits per a estudiar el màster, entre ells que les especialitats que els potencials estudiants desitgin cursar tinguin relació amb la seva formació universitària prèvia, de manera que ja no es pugui cursar el màster "amb titulacions notablement allunyades de les especialitats corresponents", assenyala el document.
Altres propostes entorn del Màster Oficial en Formació del Professorat són reforçar el Pràcticum i establir complements formatius en el seu programa d'estudis per a assegurar que l'alumnat adquireixi els coneixements bàsics relacionats amb les especialitats en les quals impartirà docència. En aquest sentit, el document posa especial èmfasi en ampliar el període de pràctiques del màster i que en elles es fomenti la co-docència, és a dir, el treball conjunt de més d'un professor en la mateixa aula.
El Ministeri considera fonamental assegurar una suficient oferta de formació vinculada amb totes les especialitats. Així mateix, planteja que en el cas concret d'algunes d'elles s'hauria d'ampliar la durada del màster per a assegurar la formació necessària del professorat. "S'ha de promoure l'existència de places de màster per a tots els cossos i especialitats necessàries", apunta.
D'altra banda, el document suggereix fomentar la implicació del professorat d'ensenyament no universitari en el món acadèmic universitari, per a estrènyer llaços entre tots dos àmbits. La idea és que el màster compti tant amb una plantilla de docents universitaris com de professorat de Secundària.
Revisar i reformular els currículums de les titulacions universitàries que habiliten a la docència per a introduir aspectes fonamentals com el currículum competencial, el desenvolupament sostenible o l'atenció a la diversitat, és una altra recomanació que planteja el document per a reformar la professió docent.
Així mateix, el Ministeri sosté que s'ha de millorar el model de la iniciació a la docència (PID), especialment referent a les pràctiques dels graus i el màster que habiliten per a ser docent. Per això suggereix que aquestes pràctiques s'orientin cap a una especialització docent i que, a més, s'adopti un model formatiu dual, de manera que l'estudiant pugui aprendre i realitzar pràctiques en alternança en el centre universitari i en un centre educatiu d'ensenyament no universitari. També suggereix reforçar la figura del tutor per a poder dur a terme el model dual.
D'altra banda, es proposa introduir assignatures relacionades amb la docència en les carreres universitàries afins a les especialitats que s'imparteixen en Secundària.
Així, el Ministeri planteja "fomentar la generalització d'assignatures lligades a la docència, particularment, en les titulacions que habitualment trien els estudiants que decideixen seguir la carrera docent".
D'altra banda, el document suggereix incorporar als temaris, de la forma més adequada al model d'oposició, aspectes sobre el funcionament dels centres, el sistema educatiu en el seu conjunt, l'atenció a la diversitat, etc.
Entre les seves propostes respecte a les oposicions, el Ministeri destaca que, una vegada que els potencials docents les superin, realitzin pràctiques abans d'incorporar-se de ple en la docència. Aquestes "haurien d'entendre's com un procés d'iniciació a la professió docent i articular-se d'acord amb aquest objectiu", explica el document. Per tant, aquestes pràctiques hauran de desenvolupar-se en els centres educatius, seguint un pla formatiu ben definit, tutoritzat per docents experimentats i avaluat a la seva finalització.
"La fase de pràctiques ha de permetre als nous professionals adaptar-se al nou i real context del seu treball i identificar a aquells docents amb nivells inferiors de competències i facilitar la millora de la competència requerida", explica el document.
Augmentar i actualitzar les especialitats docents, una altra proposta clau
Respecte a les especialitats docents, el Ministeri proposa establir una nova normativa que permeti ampliar-les i actualitzar-les d'acord amb la realitat del sistema educatiu, tenint en compte el nou currículum competencial que la LOMLOE planteja implantar.
"A més, aquelles especialitats que solen atendre alumnat de diferents etapes, que no es corresponen amb el cos al qual estàn adscrites aquests ensenyaments, com Audició i Llenguatge, i Pedagogia Terapèutica a Secundària, o Orientació a Primària, haurien de tenir-se en compte a l'hora de modificar la normativa referida a les especialitats docents", apunta el document.
Un nou sistema d'avaluació del professorat perquè pugui progressar
Perquè els docents progressin professionalment i vegin incrementada la seva retribució el Ministerio proposa establir un nou sistema d'avaluació que promogui la qualitat. Aquest ha de partir d'un "informe d'autoavaluació, valorar els aspectes específics de la funció docent en el marc de l'autonomia del centre, comptar amb la participació de diversos òrgans de govern i coordinació docent del centre i amb la del servei d'inspecció".
El document subratlla que és fonamental que el sistema premiï la millora de la "preparació científica, tècnica, didàctica i professional dels docents", i que haurà de tenir en compte la implicació del professorat en projectes d'innovació i recerca educativa. Així mateix, indica que part de "l'essència de la docència es troba en l'acompliment del treball ordinari a l'aula, en la participació en el funcionament del centre, en la cerca de la millora dels resultats" i que aquestes qüestions han de considerar-se en dissenyar el sistema d'avaluació.
D'altra banda, el document posa l'accent en la necessitat de formar al professorat en matèria d'assetjament i prevenció, detecció i actuació enfront de la violència contra la infància, així com en temes d'igualtat de gènere.
Així mateix, s'ha de fomentar el desenvolupament de modalitats variades de formació del professorat que impulsin el treball col·laboratiu i les xarxes professionals i de centres.
L'autoavaluació i la millora de l'activitat docent, és una altra proposta. "Per a això serà necessari identificar grups de recerca i innovació educatives i promoure el seu desenvolupament amb la finalitat de millorar les pràctiques docents i els processos educatius, basats en evidències i bones pràctiques", explica el Ministeri.
La següent taula-resum recull les 24 propostes de millora per a la reforma de la professió docent que recull el Govern:
![Propuestas reforma profesión docente]()
El Ministerio de Educación y Formación Profesional ha presentat recentment a sindicats educatius i a la Comisión General de Educación de les comunitats autònomes un document amb 24 propostes per a la millora de la professió docent que afecta tant futurs mestres i mestres d'Educació Infantil i Primària com al professorat de Secundària.
Les recomanacions plantejades responen a la disposició setena de la LOMLOE que assenyala que "consultades les comunitats autònomes i els representants del professorat, el govern espanyol presentarà en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, una proposta normativa que reguli la formació inicial, l'accés i el desenvolupament professional docent".
El Ministerio ha desenvolupat l'esmentat document amb recomanacions per a reformar la professió docent, les quals encara han de debatre's i consensuar-se entre els agents educatius implicats. A més, moltes de les propostes són competències de les comunitats autònomes, per la qual cosa tindran molt a dir pel que fa a la seva implementació.
Et presentem algunes de les modificacions clau que el govern espanyol proposa realitzar per a millorar la professió docent quant a la formació inicial, la formació permanent, l'accés a la professió docent, les especialitats docents i el desenvolupament professional del professorat d'ensenyaments no universitaris.
Quins canvis proposa el Ministeri per a la formació inicial docent?
Els canvis en matèria de formació inicial docent responen, principalment, a tres necessitats clau:
1. Establir proves d'accés per a estudiar per a mestre o mestra
En l'actualitat, la majoria de les comunitats autònomes no han establert un requisit previ d'accés per als Graus en Educació Infantil i Primària, indica el document. No obstant això, en els últims anys existeix un corrent que aposta per implantar una prova per a assegurar que l'alumnat disposa de les capacitats inicials que li permetran el desenvolupament de les habilitats docents que necessita per a un exercici professional de qualitat.
Per l'anterior, el Ministeri proposa que totes les comunitats autònomes implementin una prova d'accés a aquests estudis que avaluï si l'alumnat compta amb competències clau per a la docència, com la comunicació, el raonament crític i lògica-matemàtica. Fins i tot suggereix una prova oral amb vídeo-presentació i entrevista grupal.
De moment, només les universitats catalanes i la Universitat de les Illes Balears duen a terme una prova d'accés, denominada Prova d'Aptitud Personal (PAP), per a poder cursar un Grau en Educació Infantil i Primària.
2. Professionalitzar el Màster Oficial en Formació del Professorat
En el cas de les persones que desitgin accedir al Màster Oficial en Formació del Professorat per a impartir docència en Educació Secundària, FP i Escoles Oficials d'Idioma, el Ministeri proposa implantar una prova d'accés similar a la que recomana per als Graus en Educació Infantil i Primària, per a avaluar si l'alumnat compta amb les competències clau per a exercir la professió docent.
Així mateix, suggereix establir nous requisits per a estudiar el màster, entre ells que les especialitats que els potencials estudiants desitgin cursar tinguin relació amb la seva formació universitària prèvia, de manera que ja no es pugui cursar el màster "amb titulacions notablement allunyades de les especialitats corresponents", assenyala el document.
Altres propostes entorn del Màster Oficial en Formació del Professorat són reforçar el Pràcticum i establir complements formatius en el seu programa d'estudis per a assegurar que l'alumnat adquireixi els coneixements bàsics relacionats amb les especialitats en les quals impartirà docència. En aquest sentit, el document posa especial èmfasi en ampliar el període de pràctiques del màster i que en elles es fomenti la co-docència, és a dir, el treball conjunt de més d'un professor en la mateixa aula.
El Ministeri considera fonamental assegurar una suficient oferta de formació vinculada amb totes les especialitats. Així mateix, planteja que en el cas concret d'algunes d'elles s'hauria d'ampliar la durada del màster per a assegurar la formació necessària del professorat. "S'ha de promoure l'existència de places de màster per a tots els cossos i especialitats necessàries", apunta.
D'altra banda, el document suggereix fomentar la implicació del professorat d'ensenyament no universitari en el món acadèmic universitari, per a estrènyer llaços entre tots dos àmbits. La idea és que el màster compti tant amb una plantilla de docents universitaris com de professorat de Secundària.
3. Reformular els continguts dels Graus i Màsters que habiliten per a la docència
Revisar i reformular els currículums de les titulacions universitàries que habiliten a la docència per a introduir aspectes fonamentals com el currículum competencial, el desenvolupament sostenible o l'atenció a la diversitat, és una altra recomanació que planteja el document per a reformar la professió docent.
Així mateix, el Ministeri sosté que s'ha de millorar el model de la iniciació a la docència (PID), especialment referent a les pràctiques dels graus i el màster que habiliten per a ser docent. Per això suggereix que aquestes pràctiques s'orientin cap a una especialització docent i que, a més, s'adopti un model formatiu dual, de manera que l'estudiant pugui aprendre i realitzar pràctiques en alternança en el centre universitari i en un centre educatiu d'ensenyament no universitari. També suggereix reforçar la figura del tutor per a poder dur a terme el model dual.
D'altra banda, es proposa introduir assignatures relacionades amb la docència en les carreres universitàries afins a les especialitats que s'imparteixen en Secundària.
Així, el Ministeri planteja "fomentar la generalització d'assignatures lligades a la docència, particularment, en les titulacions que habitualment trien els estudiants que decideixen seguir la carrera docent".
Com seran les oposicions per a accedir a la docència pública?
El Govern proposa reformular els processos de selecció per a la funció pública docent, actualitzar i adequar els temaris de les oposicions, així com modificar la fase pràctica per a l'accés a la professió en el marc del nou model d'iniciació a la docència (PID) que proposa.D'altra banda, el document suggereix incorporar als temaris, de la forma més adequada al model d'oposició, aspectes sobre el funcionament dels centres, el sistema educatiu en el seu conjunt, l'atenció a la diversitat, etc.
Entre les seves propostes respecte a les oposicions, el Ministeri destaca que, una vegada que els potencials docents les superin, realitzin pràctiques abans d'incorporar-se de ple en la docència. Aquestes "haurien d'entendre's com un procés d'iniciació a la professió docent i articular-se d'acord amb aquest objectiu", explica el document. Per tant, aquestes pràctiques hauran de desenvolupar-se en els centres educatius, seguint un pla formatiu ben definit, tutoritzat per docents experimentats i avaluat a la seva finalització.
"La fase de pràctiques ha de permetre als nous professionals adaptar-se al nou i real context del seu treball i identificar a aquells docents amb nivells inferiors de competències i facilitar la millora de la competència requerida", explica el document.
Augmentar i actualitzar les especialitats docents, una altra proposta clau
Respecte a les especialitats docents, el Ministeri proposa establir una nova normativa que permeti ampliar-les i actualitzar-les d'acord amb la realitat del sistema educatiu, tenint en compte el nou currículum competencial que la LOMLOE planteja implantar.
"A més, aquelles especialitats que solen atendre alumnat de diferents etapes, que no es corresponen amb el cos al qual estàn adscrites aquests ensenyaments, com Audició i Llenguatge, i Pedagogia Terapèutica a Secundària, o Orientació a Primària, haurien de tenir-se en compte a l'hora de modificar la normativa referida a les especialitats docents", apunta el document.
Un nou sistema d'avaluació del professorat perquè pugui progressar
Perquè els docents progressin professionalment i vegin incrementada la seva retribució el Ministerio proposa establir un nou sistema d'avaluació que promogui la qualitat. Aquest ha de partir d'un "informe d'autoavaluació, valorar els aspectes específics de la funció docent en el marc de l'autonomia del centre, comptar amb la participació de diversos òrgans de govern i coordinació docent del centre i amb la del servei d'inspecció".
El document subratlla que és fonamental que el sistema premiï la millora de la "preparació científica, tècnica, didàctica i professional dels docents", i que haurà de tenir en compte la implicació del professorat en projectes d'innovació i recerca educativa. Així mateix, indica que part de "l'essència de la docència es troba en l'acompliment del treball ordinari a l'aula, en la participació en el funcionament del centre, en la cerca de la millora dels resultats" i que aquestes qüestions han de considerar-se en dissenyar el sistema d'avaluació.
Propostes per a la formació permanent del professorat
Les propostes presentades pel Ministeri recullen recomanacions per a millorar i garantir la formació permanent del professorat. Entre elles s'inclou desenvolupar contínuament les competències digitals dels docents, prenent com a referència el Marc de la competència digital docent que remarca la LOMLOE.D'altra banda, el document posa l'accent en la necessitat de formar al professorat en matèria d'assetjament i prevenció, detecció i actuació enfront de la violència contra la infància, així com en temes d'igualtat de gènere.
Així mateix, s'ha de fomentar el desenvolupament de modalitats variades de formació del professorat que impulsin el treball col·laboratiu i les xarxes professionals i de centres.
L'autoavaluació i la millora de l'activitat docent, és una altra proposta. "Per a això serà necessari identificar grups de recerca i innovació educatives i promoure el seu desenvolupament amb la finalitat de millorar les pràctiques docents i els processos educatius, basats en evidències i bones pràctiques", explica el Ministeri.
La següent taula-resum recull les 24 propostes de millora per a la reforma de la professió docent que recull el Govern:
Els sindicats veuen incompletes les propostes per a reformar la professió docent
Alguns sindicats docents han expressat el seu descontentament respecte a les propostes del Ministeri sobre la reforma de la professió docent. Per exemple, des del Sindicato de Trabajadoras y Trabajadores de la Enseñanza (STEs-i), el seu responsable de política educativa, José Ramón Merino, ha assenyalat a través d'un comunicat que no veu cap millora per al col·lectiu, però "sí que hi ha enduriment, més nivell d'exigència i increment de dificultats".
El Sector d'Ensenyament de la Unió General de Treballadors (UGT) considera que la proposta respecte a la professió docent està descompensada i incompleta perquè si bé aborda qüestions rellevants com la formació inicial i la reformulació d'especialitats docents, i la formació permanent, no s'especifica com es farà, ni tampoc aborda "qüestions que haurà de contenir el futur estatut: dignificació de la professió, retribucions, jornada lectiva, ràtios, recuperació de drets, entre altres".
Així mateix, el sindicat UGT assenyala que és urgent negociar la situació global del professorat de la Formació Professional, abordar les condicions del Professorat Tècnic d'FP i la seva integració en el Subgrup A1 i la negociació de l'equiparació salarial.
L'ANPE per part seva, veu amb bons ulls la proposta del Ministeri, però proposa que s'inclogui en la reforma una llei o norma que reguli la professió docent en general "amb l'establiment d'una identitat, codi deontològic, requisits de titulació, llibertat de càtedra, etc.", així com un estatut que reguli des de l'ingrés i accés fins a la jubilació la funció docent en l'àmbit de l'ensenyament públic.
