Abans del seu nomenament, el director de l'oficina de la OIT a Espanya ha estat secretari general de la Confederació d'Empresaris de Castella-la Manxa (CECAM).
Llicenciat en Dret per la Universidad Complutense de Madrid i Executive MBA per la IE Business School, ha estat membre, entre altres òrgans, de la Junta Directiva de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), del Consejo Económico y Social (CES) d'Espanya, del Consejo General del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) i de la Junta Directiva de Solimat Mutua.
A menys d'un any d'haver estat nomenat director de la OIT a Espanya, quins són els principals objectius que es planteja en el seu nou càrrec pel 2022?
La OIT advoca a nivell internacional per la justícia social i la feina decent, i aquesta ha de ser la missió de la seva oficina a Espanya. L'eina més important de la OIT per a promoure el treball decent en el món són els seus instruments normatius: convenis i recomanacions.
Espanya, que és el país del món que més convenis de la OIT ha ratificat, està actualment en procés de ratificar diversos d'ells; els més avançats en el temps són el Conveni 190 (sobre violència i assetjament en el treball) i el Conveni 177 (sobre treball a domicili/teletreball). A més de promoure i fer seguiment de l'aplicació dels instruments normatius, correspon a l'oficina el difondre l'activitat de la OIT, que és molt àmplia i abasta tots els aspectes de l'ocupació i les relacions laborals.
Entre els meus objectius està també potenciar la cooperació internacional espanyola per al desenvolupament en matèries laborals, fomentant accions de lluita contra el treball infantil i una llarga relació de temes en els quals Espanya pot contribuir a millorar la situació laboral de molts altres països.
Quins són els reptes més urgents que Espanya ha d'afrontar en matèria laboral enguany?
El nostre país arrossega una sèrie de problemes en matèria laboral que no són de fàcil ni d'immediata solució. Hi ha dues importants dades en els quals Espanya duplica la mitjana europea: la taxa de desocupació i la temporalitat. Aquestes dues qüestions incideixen a més especialment sobre els joves i sobre les dones.
Tenim també una bretxa salarial que s'està reduint però que segueix molt present; una bretxa que, al costat de les pitjors dades de taxes d'ocupació, desocupació, temporalitat…, posen de manifest les males dades de l'ocupació per a les dones. I un altre problema afegit del mercat laboral espanyol és la baixa qualificació dels treballadors, la qual cosa redueix la productivitat i perjudica l'ocupabilitat. Tots ells són reptes importants que estan sent escomesos des de la legislació laboral i des de les polítiques actives d'ocupació.
Comencem el 2022 amb una nova reforma laboral. Quins creu que són els principals encerts de la nova norma? Quines mancances han quedat pendents per a la pròxima?
Crec que la reforma laboral parteix d'un diagnòstic compartit dels problemes, d'alta temporalitat i baixa productivitat del mercat laboral. La OIT està satisfeta que la reforma laboral s'hagi fet de forma negociada amb els interlocutors socials, organitzacions empresarials i centrals sindicals. Una norma consensuada per totes les parts sempre la dota de major ponderació i és previsible que pugui tenir major estabilitat en el temps.
La reforma emprèn el problema de la temporalitat, però també la flexibilitat interna, la formació en el si de l'empresa o la negociació col·lectiva, entre altres matèries, que poden contribuir a resoldre alguns dels problemes que afligeixen històricament al mercat laboral espanyol. La reforma es complementa amb altres recents normatives que incideixen en altres aspectes no tractats en la mateixa com ara temes d'igualtat de gènere, el teletreball o l'ocupació en plataformes digitals, per exemple.
Queden pendents qüestions com les polítiques actives d'ocupació o aspectes més concrets que hauran de treballar-se a conseqüència de la ratificació per Espanya de diversos convenis de la OIT, com poden ser ampliar la protecció davant la violència i assetjament en el treball o millorar la regulació de les treballadores i els treballadors domèstics (ratificació del Conveni 189 de la OIT).
Espanya és un dels països de la UE amb més desocupació juvenil i temporalitat dels llocs de treball per a joves, en quina mesura la reforma laboral ajudarà a reduir tots dos problemes?
Com abans deia, la reforma laboral enfronta especialment el problema de la temporalitat. Caldrà veure els seus resultats, però és previsible una reducció de la temporalitat en l'ocupació, i també en els joves. La reducció d'aquesta històrica dualitat entre el contracte indefinit i el temporal també beneficiarà a la contractació indefinida dels joves.
L'aposta per la formació en l'empresa (al llarg de tota la vida, però especialment en els contractes formatius per a joves) és un pas en la bona direcció per a solucionar el problema de falta de qualificació, que porta com a conseqüència baixa ocupabilitat i treballs precaris per als joves.
Quines altres solucions es plantegen des de la OIT per a reduir l'atur a Espanya, especialment després de l'impacte de la pandèmia?
Els informes sobre ocupació de la OIT reflecteixen una clara vinculació entre creixement econòmic i creació d'ocupació, de manera que, durant la pandèmia, aquells països que s'han vist afligits amb un menor creixement per falta de disponibilitat de vacunes i, com a conseqüència, de majors confinaments i mesures restrictives de l'activitat, són els països que s'han vist més perjudicats en matèria d'ocupació. Així doncs, cal afavorir el creixement econòmic i paral·lelament protegir els treballadors perquè aquest creixement sigui inclusiu, sostenible i resilient.
Quin paper juga la Formació Professional en la recuperació de l'ocupació en general, però especialment la juvenil? Per què?
A Espanya existeix un dèficit formatiu en nivells intermedis de les empreses, aspecte que és diferent al d'altres països. La majoria dels joves tenen molta qualificació o no en tenen gairebé cap. En el mercat laboral existeix una demanda de nombroses professions qualificades i les transformacions digital i mediambiental incrementaran aquesta demanda. I a aquesta transformació contribuiran també els fons europeus Next Generation. Així doncs, és necessari resoldre aquest problema de falta de competències de molts joves. La Formació Professional és una important eina per a això.
A més, a causa de la falta de competències i la velocitat dels canvis, cal promoure l'aprenentatge permanent al llarg de tota la vida. La Conferència Internacional del Treball de la OIT va aprovar el desembre passat una resolució sobre aquesta matèria i elaborarà una estratègia i un pla d'acció que té previst analitzar en la Conferència del segon semestre d'enguany. Apostarà, entre altres coses, per enfortir les institucions públiques i privades d'educació i formació, la validació de competències i l'aprenentatge en el centre de treball.
I quin rol té l'orientació acadèmica i professional per a millorar l'ocupabilitat de les persones?
L'orientació i l'assessorament professional són bàsics per a l'èxit de les activitats de formació i aprenentatge, per a la transició laboral eficaç o per a l'esperit empresarial, entre altres. És obvi que com més concordin les competències del treballador i les demandades per les empreses, més oportunitats d'ocupació tindrà i en millors condicions. Existeixen molts reptes per als orientadors: és possible orientar quan sabem que molts dels nens i joves treballaran en professions que encara no existeixen? Entre altres eines per als orientadors, la OIT disposa d'una plataforma internacional d'intercanvi de coneixements en matèria de formació, que inclou tendències i perspectives sectorials i per països: Competències i aprenentatge permanent - Plataforma d'intercanvi de coneixements (skillsforemployment.org).
